Passa al contingut principal

Pilier Sud al Midi d'Ossau

És 18 de juliol de 2021 i abans d'ahir van estar escalant a Ordesa la Ravier al Tozal del Mallo. Hem descansat un dia per ruta i bivaquejar al parquing de les pistes d'esquí de Formigal. Fa fred -uns 9 graus-, núvol i corre un ventet que dona una baixa sensació tèrmica. Després de sopar al Casino de Sallent de Gállego ens fiquem als sacs i a les 5 AM en peu per baixar a l'aparcament del Midi. Fem aproximació ràpida passant pel Refugi de Pombie i ja tirant rectes per la tartera podem observar el Pilier Sud. Avacem i girem a la dreta per entrar a la tartera ja més complexa que ens deixarà a la base del Pilier. Encara trobem nevers, però no dificulten la nostre progressió. Avancem i grimpem per arribar a la R0. Ens equipem i fem els primers llargs de corda per unes fisures desequipades i que ja són una introducció del que ens trobarem. El grau apreta, però es deixa protegir fàcilment. El segon llarg cal superar un sostre per la dreta i buscant cadascú la seva forma.

La tercer llarg és el llarg clau de la via. Comença per una fissura en la que anem trobam claus i que cal reforzar amb flotants amb un grau de 6c/7a en el que vaig superant en A0. Acabada la fisura, cal fer un flanqueig en horitzontal per arribar a altre fissura, però m'he quedat sense material. M'ho miro i veig impossible fer el pas a pel... En Xavi em crida que hem portat poc material per escalar aquesta via... Caldrà tornar... Esperem no passi molt de temps...

Deixo un cordino a un dels claus i en despenjo des d'una corda mentre en Xavi m'assegura de l'altre. Tornem al cotxe mirant ja le meteo de Chamonix. Sembla que ha arribat l'anticicló... 

Demà ens anem cap a Cham! Suïssa al Gran Capucin.

Xavier Aymar i Ciscu Carmona

Pilier Sud

Refugi Pombie

Al fons a l'esquerra el Pilier Sud

El Pilier Sud

Pilier Sud des de la base

Xavi al primer llarg

Xavi al segon llarg

Ciscu al tercer llarg



Ciscu després de baixar del tercer llarg






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor