Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És dissabte 15 de juny i en aquesta ocassió anem a escalar l'Alfa Centauro de la paret de les Orenetes. L'aproximació és la mateixa que per anar a la via Eder. Després cal flanquejar la paret cap a la dreta fins gairebé passar un esperó on comença la via. La via és diversa i manté una dificultat de V+ i cal anar interpretant l'itinerari perquè no sempre trobarem claus que indiquin el recorregur. Via molt clàssica i poc equipada, però que es deixa protegir prou bé. Nosaltres van sortir per la via Platinum, que tothom recomana perquè la roca és més compacta i millor protegible. Xavi i Ciscu

És diumenge 5 d'abril i són les 7h30 am i estem fent un entrepà a un dels pocs bars oberts que hi ha a aquestes hores a Oliana. El dia és anticiclònic i les temperatures rondaran els 24ºC de màximes, encara que a les 18h hi ha previsió de pluja. Són les 9h30 i fem l’aproximació per on indica la ressenya: Aparquem a la carretera de servei abans d’entrar al tercer túnel i creuem carretera per pujar pel primer canaló de recollida d’aigües en diagonal fins a trobar-nos el final de la xarxa de protecció de caiguda de pedres. Anem fins a l’esquerra fins a la torre d’alta tensió i des d’aquí cal pujar tot recte amunt per una zona molt herbosa i poc definida. Ens apropem a la paret on un pal de ferro clavat a terra i una fletxa a la roca indica l’inici a la via.  A la baixada i complint la previsió metereològica prevista ens agafa el primer xàfec de la tarda. Estem contents de que plogui i més a la baixada... Els embassaments encara necessiten molta aigua per omplir-se degut a la sequ...

És dissabte 13 d’abril i tenim temperatures com si fos juny i anem camí d’Oliana. Parem a fer un cafè ràpid al poble i a les 10 h estem aparcats a la carretera de servei abans del tercer túnel. Desprès de comentar ahir quina via feient ens hem decidit per la Pirata Solitari a la paret dels sostres de la cinglera dels Espluvins. Sortim caminant sense saber molt bé on queda situada la paret dels sostres i no ens adonem que des del mateix aparcament podem observar la paret dels sostres i a la seva dreta l’esperò per on va la via...   L’aproximació és d'aproximadament 1h30' i des de l'aparcament hem de tornar enrere i passar el segon túnel, evitant creuar-lo i passant per la carretera de servei. Una vegada a l’altre banda del túnel creuem la carretera i passem per l’antic aparcament de la via ferrada Teresina per després continuar pel camí equipat Joan Nubiola. que comença per un sender al costat de dues caseta elèctriques a la banda dreta de la riera. Continuem el sender i cre...

És dissabte 28 d’octubre i la tardor està trigant en arribar. Encara així estem a sis graus a l'aparcament sota la cinglera dels Esplovins per escalar la UESMAP a l'esperò de les Orenetes. Fem l'aproximació amb una cordada per davant nostre. Esperem pacientment mentre acaben el primer i més dificil llarg de la via. Comencem gairebè a les deu del matí... Pensem que a veure si encara no ens agafarà la nit... Escalem encadenant els llargs sense gaires pauses i mantenint un bon ritme fins al final de la via. Onze llargs amb una dificultat bastant mantinguda entre el V+, el 6a+ i 6b+. Els llargs són exigents i amb algun tram amb roca un punt trencada, el penúltim llarg pot ser és el més espectacular de la via amb un 6a+ que podria ser tranquil·lament un 6b i que ens fa recordar que fins a l'últim moment no es pot baixar la guàrdia.  Arribem a les cinc de la tarda al cim del Pilar de les Orenetes, no hem vist cap oreneta, però si uns quants voltors que es passegen per les alç...

1-5-2019 Tornant per la via EDER... Fa uns quants anys que vaig fer la via Eder a la Cinglera dels Espluvins (Esperó de les Orenetes) amb el Pepe Cabo i el Xavi Gili. Un despreniment d'un bloc, en el segon llarg, em va fer volar un quants metres sense fer-me mal, però prou per fracturar-me un dit. Vam continuar escalant i vam acabar sortim l'últim llarg per la Anglada Cerdà i baixar de nit per la banda contraria a la via ferrada. En aquesta ocasió l'escalada la comparteixo amb l'Alex i el Marc. Comencem sobre les 10 am i avancem força ràpid pels diferents llargs que no han perdut, gens ni mica, l'estil clàssic i poc equipat que caracteritza aquesta via. La baixada la vam fer per la via ferrada Regina. Marc Badia, Alex Presas i Ciscu Carmona