Petites Jorasses, via Contamine

de juliol 23, 2021

Petites Jorasses, via Contamine

És dimecres 23 de juliol de 2021. Estem un altre vegada a Chamonix. Acabem de baixar de l’Aiguille du Midi després de fer la Suïssa al Gran Capucin i la Rebufat de Les Còsmiques. Ha sigut una molt bona activitat complementada amb l’Escut de Les Còsmiques i pot ser ja podrien donar per conclosa l’estada estival, si tenim en compte les vies que portem fetes al Pirineu. Encara així, no podem desaprofitar l’anticicló que encara tenim. Tornem a la Maison de la Montagne per preguntar de nou per la zona de Les Grandes Jorasses, que ens confirmen que continuen nevades. Ens diuen que les Petites Jorasses estan en bones condicions i ens plantegem fer una altre clàssica, la via Contamine.

Sense perdre temps tornem a refer la motxilla i deixem el cotxe al càmping. Al mig dia ja hi som a Montevers, després de pujar amb en el tren cremallera. Comencem a baixar per les escales verticals que donen accés a la Mer de Glace i que són una autèntica via ferrada, observant els diferents rètols que indiquen l’any on arribava la glacera.

És increïble com s’ha reduït la massa de gel que a principis del segle XX arribava gairebé a l’estació. Remuntem la Mer de Glace fins a entrar a la glacera de Leschaux per una glacera bastant trencada amb esquerdes on s’uneixen totes dues glaceres. En unes tres hores ja hi som a les escales (via ferrada) per accedir al refugi de Leschaux, que està ubicat en un impressionant balcó amb vistes a Les Grandes Jorasses. Ens atén molt amablement la guarda i el seu pelut gat, Jorass. La guarda ens explica l’aproximació a la via. Ens mirem bocabadats les Grandes Jorasses, concretament l’esperó Walker, que es troba ben nevat i no està en condicions. Pensem que algun any pot ser ens plantegem escalar-lo, però ara ens centrem a les Petites Jorasses, a veure com ens va per poder aspirar a la seva germana gran...

Sopant al refugi ens hem trobat amb una dona que ha pujat tota sola amb un peu lesionat per un accident d'escalada. Parla castellà prou bé i ens explica que per ella arribar al refugi ha sigut un repte, perquè des de l'accident no ha fet res difícil. De fet quan la veiem caminar ens fem creus de com a pogut arribar fins aquí. Tot un repte de superació!

Ens anem a dormir aviat i a les 2 AM ens aixequem per fer "le petit dejuner" a base de cereals, pa amb melmelada, mantega, formatget i cafè amb llet (ja podríem posar una mica d'embotit...). A les 3 AM ja estem pujant les escales de ferro que surten de la terrassa del refugi i que van per sobre per fent un flanqueig, evitant així la glacera de Leschaux, i arribar per un sender que després es perd i anem seguint fites i creuant canals nevades per acabar descendint en diagonal (per neu) per anar just per sota de la glacera que entra a les Petites Jorasses.

Remuntem la glacera esquivant seracs i ens quedem més o menys on comença la via. La rimaia està bé per poder entrar a escalar. Ens equipem i deixem a la base una motxilla amb tots els ferros que no farem servir per escalar (tota la via és roca).

Xavi s'encarrega de carregar amb la pesada motxilla mentre jo m'encarrego d'obrir llargs, tot un luxe portar un company així.

La via te una dificultat de MD+ (6a> en lliure, 5c obligatori, A0 artificial, III exposició sobre un màxim de IV, P3 cal protegir la majoria dels llargs i muntar alguna reunió i E4 el grau d'exposició en roca més alt).

El desnivell de la via és de 750 m, arribant a una altitud de 3.650 m. El refugi està a 2450 m (+1300 m/-1300 m).

El temps per fer la via va entre 7 a 10 h.

Els llargs: L1 IV/V 30m, L2 IV+/V 50 m, L3 V+ 45m, L4 IV/V 80 m, L5 V/V+ 50 m, L6 IV,V 90 m, L7 III 35 m, L8 III+ /IV, L9 IV/IV+ 30m, L10 6a/6a+ 50 m, L11 V/V+ 50 m, L12 V 50 m, L13 III/IV 50 m, L14 V 30 m, L15 V 50 m, L16 IV 30 m, L17 III/V/V 120 m fins al llar 21 (informació de Camp to camp).

El primer llarg com sempre a aquestes parets es troba humit. Quan estic arribant a la primera reunió arriba una parella, que també venen a escalar la Contamine. La noia va tirant sempre de primera i va molt forta. Ens diu que ja va escalar la Walker. Després del segon llarg, que queda sota uns sostres, cal girar a la dreta per fer un petit flanqueig i continuar després recte per evitar els sostres. Més endavant els llargs es van tirant com amb tendència a l'esquerra per passar el llarg de 6b que el faig en lliure (em trobo molt còmode escalant, seran tots els metres d'escalades que portem aquestes dues setmanes...). Seguim per un itinerari bastant intuïtiu i amb la parella d'escaladors darrera. A la part intermitja i superior, els llargs apreten i encara que a la ressenya del camp to camp graduen amb V, altres ressenyes graduen 6a / 6a+ des de la R6 a la R18 (amb el llarg 8 i 9 de 6b) que a nosaltres ens quadra més.

Van passant les hores i ens apropem als darrers llargs, la temperatura ha sigut molt bona i tenim un dia excel·lent. La cordada que bé per darrera no arriba fins al final de la via (l'aresta cimera) i rapela des d'unes reunions on ja acaba la dificultat, perquè a partir d'aquí la via baixa una mica la dificultat (IV). Nosaltres continuem, assumint que pot ser picarem un bivac a la baixada. Ja el contemplem com a part de l'activitat i no ens volem estressar per baixar ràpid, perquè la meteo és bona per demà. Arribem al cim sobre les 7 PM i fent les pertinents fotos i ens mirem amb molt de respecte la cara nord de les Grandes Jorasses, intentem identificar l’esperó Walker i ens quedem admirats dels seus 1300 metres de desnivell.

Ens posem en marxa per baixar i li torno a demanar a en Xavi si pot encarregar-se dels ràpels, accepta de bon gust, ja he dit que el Xavi és un meravellós i inigualable company de cordada. Li comento que segurament ens enganxarà la nit i que si troba un lloc o repisa plana que no s'ho pensi i parem a muntar el bivac abans que es faci de nit.

Comencem el ràpels tranquil·lament i poc a poc anem baixant veient com l'ocàs va entrant i la llum de sol de ponent cada vegada és més dèbil i la foscor apareix sense adonar-nos...

Xavi en crida des d'una reunió, ja s'ha fet de nit, que baixi! Baixo i està en una reunió molt precària, se li ha complicat aquest ràpel i no troba la instal·lació bona. Miro de fer pènduls buscant amb la llum del frontal i eureka! Trobo una reunió més segura, uns quants metres a la dreta, però molt vertical i incomoda per fer un bivac. Parlem de si continuar rapelant de nit o no, però decidim que està massa fosc per trobar les reunions, que ja hem vist que ja no són tant lògiques i s'han d'anar buscant. Encara que la reunió no és còmode decidint quedar-nos, literalment penjats i estirats contra la paret vertical, recolzant els peus i fent força per no penjar intentant encaixar com podem, cos contra cos, buscant una petita depressió que te la paret... Estem molt contents perquè ha anat tot bé, el bivac el volien en millor lloc però és el que hi ha...

Ens posem plomes sota el Gore i pantaló paravent i ens fiquem dintre d'una manta tèrmica tipus sac que ha portat el Xavi, molt encertadament, però que amb els moviments, la fricció i pressió dels peus, dura a penes unes hores sencera... Vaja, mira que estaven ben calents aquí dintre.. El vent començar a bufar i la temperatura a baixar, encara que no massa, però el fred poc a poc es va apoderant de nosaltres...

No tenim massa gana, ni set, però mengem unes barretes i bevem una mica d'aigua.

Van passant les hores entre sobec i sobec, intentant no mirar el rellotge, que sembla que va més lent del normal... Els minuts són eterns i les hores no passen... Anem xarrant i mirant un firmament estrellat impressionant...

Finalment, tot arriba, es fa de dia i arriben les primeres llums!. Comencem a escalfar els cossos balbes i que poc a poc van entrant en funcionament.

Amb la llum del dia la paret canvia i ara si que podem intuir l'itinerari de baixada. Xavi continua amb els quatre o cinc ràpels, que ara van en diagonal a la dreta, sort que no van continuar de nit perquè la verticalitat d'aquesta darrera part és molt gran...

Arribem a la glacera i a les motxilles, feliços i recuperant un fuet que guardaven per l'ocassió. Remontem el camí de tornada al refugi en tres llargues hores i informen a la guarda que tot ha anat bé. Ens felicitia i ens pregunta si volem menjar alguna cosa...

Són les 10 AM i ens estem fotem un bon plat de truita i amanida a la terrassa del refugi amb un goig i felicitat que no ens agafen...

És increible com podem ser de feliços quan aconsseguim les coses que ens hem plantejat i tant ens ha costat aconsseguir-les...

Ens tornem a mirar les Grandes Jorasses i ens diem que hi tornarem l'estiu del 2022 a les Grandes Jorasses i l'estiu del 2023 van aconsseguir escalar la Walker a les Grandes Jorasses.

Xavi Aymar i Ciscu Carmona