Gran Capucin, via Suïssa (Chamonix-Mont Blanc)

de juliol 20, 2021

Gran Capucin, via Suïssa (Chamonix-Mont Blanc)

És dimarts 20 de juliol de 2021. Acabem d’arribar a Chamonix després d’una setmana d’activitat pels Pirineus. Sembla que ara si que tenim anticicló per uns quants dies. Ens apropem a la Maison de la Montagne i ens informen de les condicions. Massa neu per fer nords i cims per sobre dels 4000 metres, per tant hem d’apuntar el nostre objectiu cap una paret més vertical, orientada a sud i que no acumuli neu. Ens anem cap al Gran Capucin.

Agafem el telefèric de l’Aiguille du Midi a primera hora i de seguida observem un paissatge força nevat. Baixem per l’aresta cap el refugi de les Còsmiques. Passem nit i pel matí sortim a les quatre de la matinada direcció a la nostre via.

La via te una dificultat de ED- (6b> en liure i 6a obligatori, A1) amb un desnivell de 500 metres. Les reunions estàn ben equipades i es pot rapelar per la mateixa via amb bones instal·lacions.

Els llargs són: L1 5c i 25m, L2 6a i 25 m, L3 6a i 30 m, L4 4c i 30 m (diedre), L5 6a 40 m, L6 6a+ i 25 m (info: camp to camp)

Si es continua per la dreta, sostre atlètic de 6b/A1 i si es va per l'esquerra llarg de 6a. Després ja tots dos itineraris s'ajunten fins al cim.

Comença a sortir l’alba i s’enllumenen el cim del Tacúl i del Pilier Gervasutti i Bocalatte (possibles objectius descartats per excés de neu). Avancem pel gran plató fins que ja veien el Gran Capucin. És imponent i espectacular. La seva verticalitat i el fet de trobar-se separat de la resta li dona un caràcter d’inaccesibilitat. Ja fa una anys que amb el meu estimat company de cordada, Pepe, van intentar la via Bonatti sense èxit, per un errror estratègic i portar massa pes innecessari a les motxilles. Aquesta vegada venim amb el material necessari i el pes extra, com els crampons, els piolets i les botes es quedaran a peu de via.

Ens apropem i mirem de creuar la rimaia per l’esquerra, la darrera vegada van haver d’escalar gairebé un llarg per la paret de gel que donava accés a la via.

Passada la rimaia continuem per un couloir de 45-50 graus, una mica a la dreta d’un perit coll, fins que arribem a una zona rocallosa de terrases, on ja fem reunió i deixem el material no necessari per escalar. Ens equipem i començo a escalar.

Els primers llargs no són massa difícils, encara que s’han d’anar protegint (IV+/V) i amb tendència a l’esquerra evitant un gran diedre, que més amunt agafarem. La via continua de seguida agafant inclinació i grau, seguim després de una fissura canal (V+) cap a la dreta cap al diedre i muntem reunió a una bona plataforma que donarà pas a un llarg de 6a amb una fissura que trobem amb parts gelades i que costa protegir. Portem una cordada per davant i altre de l’equip de tecnificació d’alpinisme de Navarra, que formen dues cordades, una de 2 i altre de 3. Ens van apretant, però no hi ha molt de marge per deixar-los passar, perquè tampoc van molt més ràpid que nosaltres. En el llarg difícil de 6a, el seu seleccionador, que va de primer molt enganxat a mi, em diu que sinó puc anar més ràpid… Me’l miro i li contesto que si fos així ja aniria… Flipo una mica perquè van dues cordades i la segona no tira tant… Pot ser van preocupats perquè no els enganxi la nit baixant, però és el que hi ha i sinó hi han moltes més vies per triar per no trobar-te a ningú!

Continuem amb llargs de V/V+ muntant reunions en dfiferents plataformes i entrar en un dur llarg de 6a que ens porta sota el sostre de 6b/A0. Amb aquest llarg de 6a coincidim per l’esquerra amb una cordada que ens avança fora de la via. El noi, que es diu Pere, és guia i molt simpàti, ens fem quatre fotos, des de les diferents reunions, xarrem una estona i intercanviem els números de telèfon per enviar-nos les fotos. Continuen ràpid amunt…

Nosaltres preferim agafar l’opció de l’esquerra, que evita el sostre, i es pot fer en lliure amb un llarg de V i altre de 6a, per anar a empalmar amb l’altre itinerari. Abans de creuar a l’esquerra ens avancen per la dreta els navarros per trobar-los després de nou al llarg d’unió. Ells no arriben al cim i monten ràpels just sota del cim. Penso que quasi millor i així no fer-nos nosa als ràpels…

Nosaltres assolint el cim del Gran Capuccin amb un parell de llargs (IV, III).

Fem quatre fotos i ràpidament, Xavi s’encarrega dels ràpels, comencem a baixar per la mateixa via, que afortunadament te els ràpels instal·lats.

La baixada es fa entretinguda i ara prenem més consciència de l’ambient alpí d’aquesta via.

Arribem amb llum a on van deixar el material i comencem a destrepar i passar la rimaia. Ara ja solament és qüestió de caminar unes tres hores al refugi de Les Còsmiques.

Són gairebé les 19h i està clar que no arribem al sopar. Xavi truca per avisar que arribarem tard. Ens comenten que ens guarden el sopar.

Continuem i ens començar a nevar una bona estona fins que finalment artibem sobre les 21h al refugi. Estem molt contents de la nostre primera activitat al Mont Blanc. Era una de les que tenia pendents!.

Sopem un bon àpat i ens anem s durmir perquè pot ser demà tenim feina… (enllaç).

Per cert, dies més tard comparteixo fotos amb el Pere. Més endavant descobreixo que és el Pere Vilarasau! Un gran alpinista molt actiu a la Patagonia obrint vies a la Patagonia.

Xavi Aymar i Ciscu Carmona