Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És dissabte 4 d'octrubre i les temperatures han tornat a pujar. Estem de nou a Monserrat i comentem quina via fer... Jo havia pensat en tornar a la zona nord d'Ecos, concretament a la Roca dels Aurons, l'aresta Fredi-Picazo, però pot ser no és el dia, perquè volem tornar aviat a casa i en Xavi en sugereix buscar algo més ràpid... Consultant al google, veig que l'Elefant pot ser una bona opció. Ens anem a la cara nord d'aquest gran monolit amb una descarada e inconfundible forma d'elefant, capricis de la natura, a aquesta muntanya que sembla màgica. The Wall és la via triada i segons la ressenya, després el confirmarem, es una escalada vertical amb bones assegurances i reunions, que han sigut reequipades amb parabolts, mantenint estrictament l'estil dels aperturistes.  Ja va sent hora de fer una reequipació de totes les vies clàssiques de Montserrat, perquè no caiguin en d'ús. Cada vegada costa més acceptar l'estil del segle passat, on les distàncies ...

És dimecres 11 de setembre i la Diada de Catalunya!. Ens anem a fer el Diedre Pericman. En Víctor i en Xavi, fa molts anys que el van escalar, però a mi em falta. Ja ens coneixem de memòria l'aproximació, perquè la setmana passada, amb en Xavi, van escalar  L'esperò d'Alba .   El Diedre Pericman, manté una linia d'estilitzada geometria sobre una roca compacta, que junt a l'Esperò de l'Alba és una de les grans clàssiques de la paret nord dels Ecos. Cal recordar que la seva apertura i el seu nom està dedicat a els tres joves escaladors, que van morir a un accident a la via Valentí Casanoves: Francisco Javier Moreno “Peque”, Ricardo Alcaraz i Juan José Fernández “Mantecas”. La Pericman, és una via que tot escalador clàssic montserratí cal que tingui a la seva llista. Els seus sis llargs de corda no ens deixaran indiferents i notarem de valent la seva verticalitat a sota dels nostres peus. El primer llarg i l'últim, tenen una roca menys compacta, especialment el...

És diumenge 31 d'agost i les temperatures són més agradables del que tocaria. Tot i així la cara nord de Montserrat es troba enboirada i l'humitat és molt alta. Hem fet el ritual de sempre a Monistrol, cafè i decidir via, i ens anem cap la paret nord d'Ecos.  Aproximació (1h30'): Aparquem en un replà, un parell de quilòmetres passat Santa Cecilia, que queda gairebè a sota de la paret d'Ecos. Agafem un camí que puja unes escales de ciment, que enlaça amb el GR que va direcció a Can Massana, i el seguim fins trobar un trencall que deixa el GR i puja per la canal del Miracle, per cert mot erosionada en la part final. Remuntem la canal i pocs metres abans d'arribar al coll del Miracle, cal girar per un sender a l'esquerra, que va en horitzontal a la paret fins arribar a pocs metres del diedre Pericman. Durant el camí que va enganxat just per sota de la paret,  ens trobarem amb algun  pas de corda fixa.  Just abans del Diedre Pericman, al mateix esperò es on come...