Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És dissabte 6 de setembre, són les 7 det matí i esperem al Carles al poble d'Arties, que ens acompanyarà a fer l'aproximació a la via. Hem d'anar al refugi de la Restanca, però fins al 7/09 no està permesa la circulació de cotxes privats i cal agafar un autobus (de 8h a 19h cada hora en punt), sinó volen caminar els 9 km que separen el poble del final de la pista. Sortim i cal fer el camí fins a la Restanca i després pujar fins al Llac del Mar. Des d'aquí podem continuar pel sender que va pel marge esquerra del llac i pujar directes o fer una diagonal al començament del llac molt directe fins a la cara NO del Drac de Tumeneia, per després flanquejar i donar-li la volta fins la seva vessant SO, que és el que van fer nosaltres. El Drac de Tumeneia està entre el Pa de Sucre i el coll d'Harle i és una piràmide granítica on destaca un perfecte i estètic diedre de 200 metres d'una roca granítica excel·lent. El Gran Didre és una via clàssica de cinc llargs, equipada am...

És diumenge 21 d’abril i ens aixequem a les 6 am per esmorçar. Hem descansat bé i ens trobem recuperats de l'activitat d'ahir  corredor jean Arlaud al Possets . Anem amb tranquil·litat i sortim a les 8h45' am caminant des de l'aparcament de l'antic refugi de Sant Nicolau (boca sud del tunnel de Vielha). Seguim el camí GR-11 que va cap al port de Vielha i ens desviem per continuar per la vall del Mulleres amb la vista posada a la cara nordest del pic del Míg de la Tallada i del pic de Feixant. Encara no tenim clar cap on anar, però en breu observem que només un parell de corredors, al pic Mig de la Tallada, mantenen continuïtat de gel i neu des de la seva base fins al cim. Aprofitem la neu des de la base de la vall per ascendir per neu dura fins a l’entrada del corredor. Finalment ens decidim pel corredor del Inserso que queda a la dreta. Una cordada acaba d'arribar al corredor, però esperem a que sortim de la primera reunió. El primer llarg està en bonissimes co...

És dijous de gener. Ahir per la tarda ens van apropar a la vall de Mulleres per comprovar l’estat de les canals de la cara N del pic de la Tallada i pic de Feixent. Observem tot en molt bones condicions. Demà matinarem i anirem a fer alguna de les diferents canals. Són les 7h15’ i l’aparcament de la boca sud del túnel de Vielha està a petar… La cara nord del pic de Feixant sembla un formiguer enllumenat pels frontals de les diferents cordades que busquen l'escàs gel d'aquesta extranya temporada hivernal. No ens motiva gaire escalar sota cap cordada, perquè ja sabem que la pluja de projectils glaçats està garantida… Sortim caminant per la vall encara fosca i amb molt poca neu. Només les zones altes, més enllà dels 2300 metres, estan nevades. Caminem còmodament per una canal directa, seguint les petjades de les cordades que han marcat el camí a les diferents canals. La temperatura és molt bona i la neu està dura. En poc menys de tres hores arribem a peu de la via “Me va la Vaina”...

Es sábado día 9 de septiembre y cogemos el autobús de las 7h30 para ir hasta la Besurta. Comenzamos a caminar dirección Aigualluts, para subir por el valle de Barrancs. Remontamos el valle y bordeamos el ibón de Barrancs. Desde el valle podemos observar la grave regresión del glaciar de las Maladetas y del Aneto. Casi no me lo puedo creer. La primera vez que subí al Aneto era también septiembre, pero de 1992 y la ascensión que hice junto mi hermano y un compañero de trabajo nos impresionó por la gran extensión de nieve, porque casi no se apreciaban las grietas del glaciar. Ahora el glaciar se observa de color oscuro, debido al hielo negro más antiguo que está seccionado y dejando aislada la parte final que da acceso a la cumbre. Desde barrancs bordeamos el bonito ibón, que también lleva su nombre, y de nuevo volvemos a observar la cara norte del macizo con también los muribundos glaciares de tempestades y la espalda del Aneto. Remontamos por los bloques de piedra que nos dejan en el co...