Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Partimos temprano desde el profundo valle y el sol aún no alcanza a tocar la helada nieve transformada durante la noche.  El crugido de las cuchillas al penetrar el hielo, delata que aún hay que esperar un poco a que el sol comience a temperar la ladera este de la montaña. De forma gradual, la nieve va realizando su particular metamorfosis, y poco a poco comienzan a florar gotitas de agua sobre la superficie de la nieve, haciendo que los esquís se entierren sobre su nuevo estado. Llegamos al deseado collado y la nieve del corredor oeste aún permanece helada.  Habrá que esperar a que el sol gane altura y haga su trabajo. La paciencia se acaba y el primer giro  siempre es algo aterrador. La salida derrapando con los afilados cantos de los esquis, provocan su característico sonido, que junto a la pendiente nos indicaran el momento justo en el que seremos capaces de girar. Clavamos el bastón del lado del giro y con un pequeño saltito giramos los esquis con el ángulo suficient...

El ambiente gélido hace que el comienzo sea difícil y la contracción muscular no facilita los primeros y finos pasos por una roca pulida erosionada por el descenso del glaciar. El frontal apenas alumbra la magnitud de esta gran pared, pero intento enfocar más arriba para visualizar el lugar donde encajar algún seguro flotante.  Titubeo entre si seguir o aceptar que la dificultad me supera, pero no he llegado hasta aquí para renunciar en el primer intento.  La progresión es lenta y las presas se encuentran con restos de arena que dificultan la progresión.  Coloco el flotante y chapo casi un cuarto de doble cuerda. Respiro y ahora no hay elección, continuo hasta el siguiente paso, que consigo asegurar, hasta que noto que uno de los pies se resbala de golpe sobre la roca húmeda.  Las manos no aguantan y comienzo a caer en un vuelo que parece interminable, pero a la vez pasa más rápido de lo esperado. El golpe contra la roca y un ligero dolor en el costado me despierta d...

Me sudan las manos y las empolvo del magnesio de la bolsita que cuelga de mi cintura, junto a toda la cacharrería multicolor que cuelga de mi arnés.  Miro hacia arriba y aún veo muy lejos el siguiente lugar donde poder colocar un seguro flotante entre la fisura de la roca por la que discurre este largo.  Inmediatamente y sin poder remediarlo, también dirijo mi mirada entre los pies para confirmar, también, la larga distancia al ultimo seguro.  La atención es plena en resolver el siguiente paso. Los antebrazos empiezan a estar cargados y los gemelos me recuerdan la verticalidad al cargar el peso sobre la punta de los pies de gato.  La respiración es acelerada para aliviar la pesadez del lactato que recorre mi riego sanguíneo, pero aún así, hay un momento de calma y control, para que esa ligera sensación de miedo no se apodere de la situación y todo acabe en un largo saque, que me precipite al vacío contra la pared, testando la dudosa eficacia del último seguro flotant...

És diumenge 26 d'abril i estem a Monistrol, com de costum fent un cafè per decidir via. Avui toca  la via STADE a la paret de Santa Cecília. L'aproximació: Per fer l'aproximació, sortint des de l'aparcament del Refugi de Santa Cecília o Bartomeu Puiggròs  https://es.wikiloc.com/rutas-escalada/via-stae-paret-sta-cecilia-261210986  cap el pinacle de la gran paret de Santa Cecília. Caminem per la carretera uns 200 m, direcció Can Massana, fins trobar-nos, a l'esquerra, les escales que enllacen amb el GR que va a Can Massana. A la bifurcació, girem a la dreta i continuem pujant, i just quan el camí comença a baixar, girem a l'esquerra per un corriol molt tancat i amb vegetació molt densa, direcció al visible triangle que queda al mig de la base de la paret. Quan som a la paret, pugem a la dreta del triangle i el creuem a l'esquerra, fins superar la seva base, on trobarem el començament de via amb la seva fissura característica. 1er Llarg (35 m, A2, IV+): Ens...

Curta però entretinguda via, per un recorregut de tres llargs força estètics, per escalar una tarda de primavera o d'estiu, quan els dies allarguem. Sortida des del Passeig de la Ronda i l'entrada al Centre Hípic de Collbatò, per una pista que remonta cap el Clot de la Mònica on ja podem observar el Frare de Baix. Des del camí agafem un corriol que puja directe a la base. 1er Llarg (30 m, V+, A0-A1): Sortim per una placa llisa, buscant la fissura esquerra per anar assegurant i ja en A0-A1 superar el petit sostre, per sortir a l'esquerra en travessia, roca poc sòlida i pujar directe per una placa delicada de IV+. Quan s'arriba a una bretxa, cal anar a l'esquerra on muntarem la R1. 2on Llarg (25m, 6a, A1): Cal sortir en horitzontal a l'esquerra per pujar per una fissura un punt expo i on el grau apreta i la delicada  roca no donen massa confiança. Al final trobem un sostre i cal girar a l'esquerra per muntar la R2. 3er Llarg (10 m, V+, IV): Darrer llarg que su...

És dissabte 4 d'abril i el darrer episodi metereològic ha deixat molta neu a la vessant nord del Pirineu, especialment a la vall d'Aran i encara que estem a la priamavera, les muntanyes tenen un aspecte hivernal. Volem esquiar per la vall d'Aran i consultem les condicions amb la nostre amiga Montse, experta en la zona, i ens recomana que millor no triem muntanyes complexes per l'inminent risxc d'allaus. Decidim anar al Tuc Der Òme, seguint un dels itineraris recomanats al llibre de Lluch, C. (2023). Rutas con Esquís por el Pirineo Catalán y Andorra. Tomo II. Barcelona: Azimut.  Sortim del Pla de Beret a les 10h i sense pells baixem esquiant per la pista que baixa cap a Montgarri. La pista està totalement nevada i la neu dura ens facilita el descens. Arribem fins creuar el Pont de Cabau de l'Arriu deth Horcalh i remontem la vall a l'esquerra, bordejant una casa que queda prop de la pista. Seguint les marques blanques i vermelles del GR, que va passant pel bos...

És dilluns 6 d'abril i decidim cel·lebrar el dia de la Mona, aprofitant una de les millors temporades de neu dels darrers anys. Després d'una nevada de nord que ens ha deixat gruixos que s'apropen al metre de neu i un fort vent que ha desplaçat molta neu a la vessant sud, trobem totes dues vessants de la divissoria amb un mantell nival molt complet a totes les valls. Cal anar en compte amb els allaus de fussió, especialment al migdia quan el sol d'abril ja és ben alt i humidifica la neu de gairebé totes les vessants, especialment les sud. Fa temps que parlem de fer d'aquesta "Circular al Salvaguardia mágica", anomenada així al llibre de:  García J.  (2016). Ruta con esquís Pirineo aragonés, tomo IV. Zaragoza: Prames,  del desaparegut Jorge García-Dihinx, víctima d'un allau aquest passat desembre mentres practicava una de les seves passions, com era l'esquí de muntanya. Una gran pèrdua, però sempre ens quedarà impregnada la seva impressionant petjad...