Entrades

STAE a la Paret Santa Cecília, Montserrat (300 m, A2, 6a+)

-
Imatge
És diumenge 26 d'abril i estem a Monistrol, com de costum fent un cafè per decidir via. Avui toca  la via STADE a la paret de Santa Cecília. L'aproximació: Per fer l'aproximació, sortint des de l'aparcament del Refugi de Santa Cecília o Bartomeu Puiggròs  https://es.wikiloc.com/rutas-escalada/via-stae-paret-sta-cecilia-261210986  cap el pinacle de la gran paret de Santa Cecília. Caminem per la carretera uns 200 m, direcció Can Massana, fins trobar-nos, a l'esquerra, les escales que enllacen amb el GR que va a Can Massana. A la bifurcació, girem a la dreta i continuem pujant, i just quan el camí comença a baixar, girem a l'esquerra per un corriol molt tancat i amb vegetació molt densa, direcció al visible triangle que queda al mig de la base de la paret. Quan som a la paret, pugem a la dreta del triangle i el creuem a l'esquerra, fins superar la seva base, on trobarem el començament de via amb la seva fissura característica. 1er Llarg (35 m, A2, IV+): Ens...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Esclaus del Temps al Frare de Baix (65 m, 6a, A1) Montserrat

-
Imatge
Curta però entretinguda via, per un recorregut de tres llargs força estètics, per escalar una tarda de primavera o d'estiu, quan els dies allarguem. Sortida des del Passeig de la Ronda i l'entrada al Centre Hípic de Collbatò, per una pista que remonta cap el Clot de la Mònica on ja podem observar el Frare de Baix. Des del camí agafem un corriol que puja directe a la base. 1er Llarg (30 m, V+, A0-A1): Sortim per una placa llisa, buscant la fissura esquerra per anar assegurant i ja en A0-A1 superar el petit sostre, per sortir a l'esquerra en travessia, roca poc sòlida i pujar directe per una placa delicada de IV+. Quan s'arriba a una bretxa, cal anar a l'esquerra on muntarem la R1. 2on Llarg (25m, 6a, A1): Cal sortir en horitzontal a l'esquerra per pujar per una fissura un punt expo i on el grau apreta i la delicada  roca no donen massa confiança. Al final trobem un sostre i cal girar a l'esquerra per muntar la R2. 3er Llarg (10 m, V+, IV): Darrer llarg que su...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tuc der Òme (Pla de Beret)

-
Imatge
És dissabte 4 d'abril i el darrer episodi metereològic ha deixat molta neu a la vessant nord del Pirineu, especialment a la vall d'Aran i encara que estem a la priamavera, les muntanyes tenen un aspecte hivernal. Volem esquiar per la vall d'Aran i consultem les condicions amb la nostre amiga Montse, experta en la zona, i ens recomana que millor no triem muntanyes complexes per l'inminent risxc d'allaus. Decidim anar al Tuc Der Òme, seguint un dels itineraris recomanats al llibre de Lluch, C. (2023). Rutas con Esquís por el Pirineo Catalán y Andorra. Tomo II. Barcelona: Azimut.  Sortim del Pla de Beret a les 10h i sense pells baixem esquiant per la pista que baixa cap a Montgarri. La pista està totalement nevada i la neu dura ens facilita el descens. Arribem fins creuar el Pont de Cabau de l'Arriu deth Horcalh i remontem la vall a l'esquerra, bordejant una casa que queda prop de la pista. Seguint les marques blanques i vermelles del GR, que va passant pel bos...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Circular màgica al Salvaguardia

-
Imatge
És dilluns 6 d'abril i decidim cel·lebrar el dia de la Mona, aprofitant una de les millors temporades de neu dels darrers anys. Després d'una nevada de nord que ens ha deixat gruixos que s'apropen al metre de neu i un fort vent que ha desplaçat molta neu a la vessant sud, trobem totes dues vessants de la divissoria amb un mantell nival molt complet a totes les valls. Cal anar en compte amb els allaus de fussió, especialment al migdia quan el sol d'abril ja és ben alt i humidifica la neu de gairebé totes les vessants, especialment les sud. Fa temps que parlem de fer d'aquesta "Circular al Salvaguardia mágica", anomenada així al llibre de:  García J.  (2016). Ruta con esquís Pirineo aragonés, tomo IV. Zaragoza: Prames,  del desaparegut Jorge García-Dihinx, víctima d'un allau aquest passat desembre mentres practicava una de les seves passions, com era l'esquí de muntanya. Una gran pèrdua, però sempre ens quedarà impregnada la seva impressionant petjad...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Via The Wall a l’Elefant , 110 m V+ (Montserrat)

-
Imatge
És dissabte 4 d'octrubre i les temperatures han tornat a pujar. Estem de nou a Monserrat i comentem quina via fer... Jo havia pensat en tornar a la zona nord d'Ecos, concretament a la Roca dels Aurons, l'aresta Fredi-Picazo, però pot ser no és el dia, perquè volem tornar aviat a casa i en Xavi en sugereix buscar algo més ràpid... Consultant al google, veig que l'Elefant pot ser una bona opció. Ens anem a la cara nord d'aquest gran monolit amb una descarada e inconfundible forma d'elefant, capricis de la natura, a aquesta muntanya que sembla màgica. The Wall és la via triada i segons la ressenya, després el confirmarem, es una escalada vertical amb bones assegurances i reunions, que han sigut reequipades amb parabolts, mantenint estrictament l'estil dels aperturistes.  Ja va sent hora de fer una reequipació de totes les vies clàssiques de Montserrat, perquè no caiguin en d'ús. Cada vegada costa més acceptar l'estil del segle passat, on les distàncies ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació