Entrades

Himalayismo: Un capitalismo poco sostenible.

Imatge
Entramos en desescalada del COVID-19 y el esperado final del largo estado de alarma del que nos ha tenido a muchos sin poder realizar las actividades de montaña que tanto nos gustan, pero es que la situación no ha sido para menos durante una pandemia que ha hecho, y aún está haciendo estragos en la salud de la población mundial. Esperemos que las vacunas lleguen a todos los rincones del planeta y que no impere el característico egocentrismo típico de la codicia humana. Durante el invierno hemos visto casi en directo, pero desde la distancia, todas las noticias que nos llegaban del K2 (Chogori en idioma Baltí), así como conseguían ascender por primera vez a su cumbre en invierno un grupo de diez Nepalíes, de los cuales uno (el famoso Nirmal Purja) ascendió sin oxígeno suplementario. La parte más negativa de esta temporada invernal al K2 ha sido la muerte de Sergi Mingote y Georgiev Skatov por accidente y la desaparición de Juan Pbalo Mohr, John Snorri y Ali Sadpara en su intento a cumbr

Picu Urriellu (Cara O) via Rabadá-Navarro

Imatge
És divendres 17 de juliol. Sortim de Barcelona direcció Picos d'Europa. Amb el Xavi van estar mirant la meteo... què si al Alps no farà bo..., què si al Pirineu francès tampoc... Vaja, que no acabàvem de tenir clar cap a on anar. I és que aquest estiu és molt diferent a las resta. Aquesta pandèmia que estem vivim ens està aportant a un estat d'incertesa i alhora de desentrenament físic. Portem molts mesos sense entrenar fort i sortir a escalar a la muntanya. En el meu cas he sortit a escalar tant sol tres vegades. Una a Montserrat (la Portella petita), altra al Pedraforca al pollegó inferior i una última també a Montserrat (l'Elefant via GEDE). És a dir, no portem cap rodatge, ni prou entrenament per fer cap via d’envergadura. Encara així a principis de setmana ja vaig suggerir al Xavi d'anar a Picos, a escalar la mítica via Rabadá-Navarro. Fa molts anys que tinc pendent aquesta via tant exigent, i és què és una via mítica que tot escalador desitja tenir en el seu currí

Vía Gede a l'Elefant (Sant Benet, Montserrat)

Imatge
El dissabte 20 de juny van anar amb el Xavi i el Jordi a escalar la GEDE a l'Elefant de Sant Benet, Montserrat. Vía clássica per excel·lencia amb bones vistes del Monestir, des d'on van poder escultar les campanades horaries... Xavi, Jordi i Ciscu

Via Directissima Estorach al Pollegó Inferior del Pedraforca

Imatge
Primer sortida pots estat d'alarma, després de molts dies sense escalar... Ens anem al Pedraforca a fer aquesta recomanable via. Anem amb agilitat perquè per la tarda donen tempestes... Temperatura ideal, amb un puntet de fresqueta i fins i tot fred a les mans en un llarg... Jordi i Ciscu

Via Gam a la Portella Petita (Monserrat, regió d'Agulles)

Imatge
Després de dotze setmanes sense poder sortir a escalar,  degut al confinament del Covid-19, finalment anem a fer la primera sortida a Montserrat... La Gam a la Portella Petita... 

Goulotte Jean-Rémy, MD inf, 250 m (Pic Royo)

Imatge
4 de gener de 2020 Hem començat l'any fent una activitat que combina l'esquí de muntanya i l'alpinisme amb l'escalada d'un corredor de gel. La Goulotte Jean-Rémy, MD inf, 250 m,  situada a la vessant oest del pic Royo -3.121 m-, entre el pic Perdiguero i el pic de Literola. La sortida la fem des de l'aparcament de la vall de Literola, per remuntar aquesta gran i oberta vall, per arribar al seu llac de Literola, ara glaçat, i remuntar pel coll superior de Literola i baixar a la vessant francesa. Després d'escalar el corredor, baixem esquiant la vall per una neu molt glaçada, transformada per les altes temperatures d'aquest passat desembre. Amb l'Alex, Jordi i el Ciscu.  Ciscu al llac de Literola Preparant material Ciscu i Alex remontant després del llac de Literola Ciscu compartint turrò per avituallar els companys Al mig la goulotte Jeam-Remy a la vessant nord del pic Royo Al mig l'aresta