Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És diumenge 17 de maig i les temperatures estàn per sota de la mitja. Fa fresqueta a Montserrat. S'acabat la restricció d'escalada a la paret de l'aeri per nidificació. Sortim de l'aparcament de Santa Cecilia i agafem el GR direcció Sant Benet, fins que trobem i remuntem la canal de l'Aeri. Quan arribem als passamans i cable ferrat que puja cap a la base de la paret i continuem rectes per la canal dintre d'un bosc. En 5' arribem a un arbre que remutem per les seves arrels i ens situem sota la via. A la dreta està la Easy Rider. Cal explicar que aquesta via està dedicada a l'escaladora Cristina Gómez, que va morir en un accident a la via Easy Rider a l' any 2008. L1: 40 m separen de la R1 (Easy Rider), per una placa bastant vertical, ben equipada amb 17 bolts de color gris i amb passos de 6a i 6a+ obligats i mantinguts. Ciscu. L2: 40 m i 17 bolts fins a la R2 de Flaguel Rock. Sortim a la dreta amb un pas en A1e, A0 per continuar després en lliure per ...

És diumenge 26 d'abril i estem a Monistrol, com de costum fent un cafè per decidir via. Avui toca  la via STADE a la paret de Santa Cecília. L'aproximació: Per fer l'aproximació, sortint des de l'aparcament del Refugi de Santa Cecília o Bartomeu Puiggròs  https://es.wikiloc.com/rutas-escalada/via-stae-paret-sta-cecilia-261210986  cap el pinacle de la gran paret de Santa Cecília. Caminem per la carretera uns 200 m, direcció Can Massana, fins trobar-nos, a l'esquerra, les escales que enllacen amb el GR que va a Can Massana. A la bifurcació, girem a la dreta i continuem pujant, i just quan el camí comença a baixar, girem a l'esquerra per un corriol molt tancat i amb vegetació molt densa, direcció al visible triangle que queda al mig de la base de la paret. Quan som a la paret, pugem a la dreta del triangle i el creuem a l'esquerra, fins superar la seva base, on trobarem el començament de via amb la seva fissura característica. 1er Llarg (35 m, A2, IV+): Ens...

Curta però entretinguda via, per un recorregut de tres llargs força estètics, per escalar una tarda de primavera o d'estiu, quan els dies allarguem. Sortida des del Passeig de la Ronda i l'entrada al Centre Hípic de Collbatò, per una pista que remonta cap el Clot de la Mònica on ja podem observar el Frare de Baix. Des del camí agafem un corriol que puja directe a la base. 1er Llarg (30 m, V+, A0-A1): Sortim per una placa llisa, buscant la fissura esquerra per anar assegurant i ja en A0-A1 superar el petit sostre, per sortir a l'esquerra en travessia, roca poc sòlida i pujar directe per una placa delicada de IV+. Quan s'arriba a una bretxa, cal anar a l'esquerra on muntarem la R1. 2on Llarg (25m, 6a, A1): Cal sortir en horitzontal a l'esquerra per pujar per una fissura un punt expo i on el grau apreta i la delicada  roca no donen massa confiança. Al final trobem un sostre i cal girar a l'esquerra per muntar la R2. 3er Llarg (10 m, V+, IV): Darrer llarg que su...

És dissabte 4 d'octrubre i les temperatures han tornat a pujar. Estem de nou a Monserrat i comentem quina via fer... Jo havia pensat en tornar a la zona nord d'Ecos, concretament a la Roca dels Aurons, l'aresta Fredi-Picazo, però pot ser no és el dia, perquè volem tornar aviat a casa i en Xavi en sugereix buscar algo més ràpid... Consultant al google, veig que l'Elefant pot ser una bona opció. Ens anem a la cara nord d'aquest gran monolit amb una descarada e inconfundible forma d'elefant, capricis de la natura, a aquesta muntanya que sembla màgica. The Wall és la via triada i segons la ressenya, després el confirmarem, es una escalada vertical amb bones assegurances i reunions, que han sigut reequipades amb parabolts, mantenint estrictament l'estil dels aperturistes.  Ja va sent hora de fer una reequipació de totes les vies clàssiques de Montserrat, perquè no caiguin en d'ús. Cada vegada costa més acceptar l'estil del segle passat, on les distàncies ...

És dissabte 29 de setembtre i estem baixant de fer la via  La Cosa Nostra , tal com deia al post anterior, anem bè de temps i en Victor em prosa fer aquesta via. Queda al costat de la que acabem de fer i si empalment els dos darrers llargs, la podem acabar en tres tirades... Estem a peu de via i encara en puc recrear en veure els detalls i passos que fa no res acabem de fer a la Cosa Nostra, que queda a pocs metres...  Ens equipem i en Victor surt al capdavant el primer llarg... Veig que el llarg és molt xulo i amb bona roca.  1er Llarg (50 m, V+ (A0), IV+, V, V+,V) : Surtim directes fins arribar a un resalt, que cal passar per la dreta on trobarem a l'esquerra un forat clau per fer el pas i xapar amb seguretat el segòn parabolt. Continuem rectes i anirem trobant fisures horitzontals i algunes busties que faran molt dinàmica i distrutana la progressió. 2on Llarg (50 m IV, V, V+, 6a+ (V+/A0-Ae), V:  Surto per una placa i després una bavaresa, amb una  escalada at...

És dissabte 27 de setembre i són les 12h30' quan en Victor comença el primer llarg de La cosa Nostre a la Roca dels Arcs, que destaca pel seu característic color ataronjat de la roca. 1er llarg (40 m 6a, 6a+): Surtim rectes, seguint uns spits de color vermell, per fer un flanqueig ascendent que va per sota del característic sostre ataronjat. Just abans d'arribar a la reunió, es troba el pas de 6a, 6a+ amb un flaqueig molt finet per situar-nos just a sota del sostre on trobarem la reunió. 2on llarg (40 m A1e, V+): Sortim a la dreta del sostre, per superar-lo fent un A0, per xapar un pitó en una fisura i ja amb un estrep colocar un tascò, que quedà atòmic en una V que forma la fisura. Aquest és el darrer pas en A1e per surtir després en lliure amb un grau de V+ fins a la R2. 3er llarg (40 m, 6a+): Aquest llarg és una bona placa amb dificultat mantinguda, però on trobem bones preses horitzontals. 4art llarg (20 m, V+): Per gaudir la seva primera part, però després perd una miqueta...

És dimecres 11 de setembre i la Diada de Catalunya!. Ens anem a fer el Diedre Pericman. En Víctor i en Xavi, fa molts anys que el van escalar, però a mi em falta. Ja ens coneixem de memòria l'aproximació, perquè la setmana passada, amb en Xavi, van escalar  L'esperò d'Alba .   El Diedre Pericman, manté una linia d'estilitzada geometria sobre una roca compacta, que junt a l'Esperò de l'Alba és una de les grans clàssiques de la paret nord dels Ecos. Cal recordar que la seva apertura i el seu nom està dedicat a els tres joves escaladors, que van morir a un accident a la via Valentí Casanoves: Francisco Javier Moreno “Peque”, Ricardo Alcaraz i Juan José Fernández “Mantecas”. La Pericman, és una via que tot escalador clàssic montserratí cal que tingui a la seva llista. Els seus sis llargs de corda no ens deixaran indiferents i notarem de valent la seva verticalitat a sota dels nostres peus. El primer llarg i l'últim, tenen una roca menys compacta, especialment el...