Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És diumenge 1 de desembre i son les nou del matí quan esmorzem Cristian, Xavi i jo al bar Els Escaladors de Vilanova de Meià i la boira inunda tota la part baixa de la vall. No ens entretenim gaire, mengem un bon entrepà de botifarra a la brasa, perquè la via és força entretinguda especialment en els seus dos primers llargs. Hi ha una forta inversió tèrmica, amb una temperatura ideal, pot ser massa calor per ser desembre, on la llum del sol marca el contrast entre la boira de la vall i un esplèndid dia en alçada.  Aparquem el cotxe en una de le poques zones possibles i en poc més de vint minuts ja som a peu de via. Ens ho confirma una cordada que ja està al primer llarg. Som les 10 am, tal com haviem previst, però esperem pacients gairebé 1h30 a que la cordada passi el segon llarg.  Comença Cristian els dos primers llargs, entrant recte, per on no va el primer llarg, que hauria d'anar en diagonal a l'esquerra... Finalment i fent un pas d'A0 aconseguim arribar a la R1. Però ...

És dissabte dia 9 de novembre. Arribem a Coll de Nargó i agafem la carretera que puja cap a Montanisell, per després recorrer tres quilometres de pista fins arribar al coll de L'Apallador, que queda a la vessant sud de la Serra de Sant Joan, des d'on podrem visualitzar la seva gran paret i podrem deixar el cotxe a una petita esplanada.  L'aproximació s'ha de fer entrant per un petit bosc, sense cap sender ni corriol marcat, amb la foto de la ressenya a la vista per visualitzar previament la via i marcar el rumb cap a el seu inici.  Crida l'atenció de que sembla que no hi ha massa moviment per aquesta via, perquè les darreres ressenyes o entrades a blogs són de fa uns quants anys... Pot ser, no sembla massa atractiva per les noves generacions d'escaladores i escaladors... Segons la ressenya la via comença amb una fletxa marcada a la roca, que nosaltres no van trobar, pot ser ja s'ha esborrat. De totes formes la referència són els parabolts de la via de la dre...

És dissabte 19 d’octubre i són les 7h40’ am i estem al final dels 12 km de pista que puja des de Coll de Nargò al Tossal del Coscollet (només acta per cotxes molt alts o tot terreny). És la segona vegada que vinc a escalar aquesta gran paret i amb el mateix company, en Víctor Artís. La vegada anterior van escalar la  via-indipytecus-al-tossal-del-coscollet ,, ja fa deu anys... Just al final de la pista hi ha un petit replà per aparcar i entre els arbres una petita fita marca l’entrada per descendre a la base de la paret. Cal navegar una mica per trobar un sender molt poc definit. S’ha de continuar baixant i trobarem unes fites que ens portaran fins al barranc vertical on haurem de fer tres ràpels de 40 m, 20 m i 40m (instal·lacions muntades). Nosaltres van empalmar els dos últims ràpels, que amb cordes de 60 m arriba molt justet i cal apropar-se a la paret per poder sortir de la corda (atenció perquè el ràpel és volat i la corda no toca el terra). Fem l’aproximació, vint minuts, bu...

És diumenge 23 de juny i després de fer el viatge fins a Picos de Europa per escalar la Sur Directa a la Peña Santa, que no van poder escalar per pluja, van decidir passar per Riglos i com a mínim tastar algo de roca per no tornar amb les mans buides... Fem bivac a prop de Riglos a una zona molt tranquil·la on hi ha un embassament. Pel matí, esmorzem i anem directes a Riglos per enfilar-nos a la via. Aproximació des del poble de Riglos en poc més de 15 minuts. És una via clàssica de 270 metres i 10 llargs, oberta al 1959 pel mític Rabadà i Montaner que va marcar una fita a la zona. Ens sembla una via fàcil, destacant que el 6b, al quart llarg, que es passa prou bé. El llarg final és espectacular per una ximeneia ampla que sembla impracticable però que finalment no és ni molt menys el que sembla.  En quant al material, van portar un joc de friends que van acabar passejant. A les zones més exposades hi han assegurances i les zones que no la roca no convida a posar un flotant. El desc...