Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Dimecres 27 de juny, pel matí trucada d'Alex, no cal insistir molt. A les 15h30 cap a Montserrat. Recollim a Pol i Juan i anem al Bruc. Deixem cotxe a prop de Can Salses i en un poc més de 20' ens apropem a aquesta pared amb orientació est. És primavera, tenim una tarda molt lluminosa i la temperatura es ideal. Dues cordades i amunt. Realment els llargs més interessants, el segón, el quart i l'últim d'artificial, sortim de la R4 amb un bonic flaqueig sota un sostre que després gira amb 90 graus a l'esquerra per una fissura que haurem d'equipar amb dos friends degut a que falta un parabolt. Via rápida i ben equipada als passos claus. Llarg R4 placa amb dificultat mantinguda. Baixada a peu per la vessant oest, per petits corriols, al principi per una placa amb poca pendent directa al bosc. Alex, Pol, Juan i Ciscu

1-5-2019 Tornant per la via EDER... Fa uns quants anys que vaig fer la via Eder a la Cinglera dels Espluvins (Esperó de les Orenetes) amb el Pepe Cabo i el Xavi Gili. Un despreniment d'un bloc, en el segon llarg, em va fer volar un quants metres sense fer-me mal, però prou per fracturar-me un dit. Vam continuar escalant i vam acabar sortim l'últim llarg per la Anglada Cerdà i baixar de nit per la banda contraria a la via ferrada. En aquesta ocasió l'escalada la comparteixo amb l'Alex i el Marc. Comencem sobre les 10 am i avancem força ràpid pels diferents llargs que no han perdut, gens ni mica, l'estil clàssic i poc equipat que caracteritza aquesta via. La baixada la vam fer per la via ferrada Regina. Marc Badia, Alex Presas i Ciscu Carmona

Domingo 28 de abril. Son las 7h50 am y me dirijo al colegio electoral donde me han citado presentarme como suplente de la mesa electoral. Después de comprobar que están todos los componentes principales de la mesa, me puedo marchar. Genial, porque Alex espera la confirmación de mi liberación para irnos a escalar. Son las 10 am y Alex me recoge para dirigirnos a la Serra de Busa. ¿Busa? Si, Busa es una serra que tengo que confesar que no conocía, pero que realmente se encuentra en un entorno espectacular. Bajo el pueblo de Busa se encuentran unas cingleres de más de 150 m de altura, de una roca conglomerada, no demasiado consistente, pero que se deja escalar. Vamos dirección Berga (C-26) para desviarnos hacia Besora. Seguimos dirección Busa, antes de llegar al pla de Busa, hay un desvio a la derecha por una pista asfaltada, después es tierra, que nos deja bajo la cinglera. Hay un pequeño aparcamiento, junto a la pista, al lado de una pequeña balsa de agua. Desde aquí seguimos un camino...

Dijous 20 de juny, són les 17h i comencem a escalar els primers metres, dels 360m, de la via Cobo Pamplona de la paret de Patriarcas... M'apunto a última hora a la cordada d'Alex i Marc i ni em miro a on anem. Quan entrem a la paret i al segon llarg li pregunto al Marc quants llargs té la via i em diu que pensava que l'havia triat jo, em dono conta de que avui serà un dia amb nit inclosa en el que gaudirem de l'absencia de lluna per baixar-nos del Serrat de Patriarcas... Tal com es veia venir a les 22h toco el cim de l'agulla, abans del Serrat principal de Patriarcas i on finalitza la via. Des d'aquí amb una petita desgrimpada i ens baixem de l'agulla i mirem de baixar, ja de nit, per una canal que baixa cap a la cara nord i que deseguida -després d'un rapel- veiem que no anem bé i que aquesta no és la canal dels avellaners. Remontem i continuem ascendint pel bosc cap a la següent agulla on trobem una paret d'uns 10 m amb un parabolt blau. Arribem a...

He tenido la sensación de que este invierno ha sido rápido, con poco frío y poca nieve, pero aún cuando todos esperábamos que la nieve estaba pleno retroceso, han caído unas buenas nevadas que han mejorado la cantidad de nieve almacenada en nuestras montañas. Esto es bueno para los glaciares, las reservas hídricas y para los que nos gusta deslizarnos por el elemento blanco con nuestras tablas...  El sábado 19 de abril, a las 9h30 am, parto del aparcamiento de Llanos del Hospital hasta alcanzar la pista de esquí de fondo, donde ya me puedo calzar los esquís y comenzar a deslizarme. El día es anticiclónico y demasiado caluroso. Subo por el camino de invierno dirección al ibón de Paderna para ascender por el clásico camino que accede al corredor de la Maladeta Oriental. La nieve se encuentra muy transformada debido a una temperatura muy elevada, que me permite progresar sin guantes prácticamente hasta un poco por debajo del glaciar. La ascensión es a buen ritmo, aunque a escasos...

Diumenge 7 d'abril, sembla que per uns dies ens ha tornat l'hivern que no ens ha acabat d'arrribar. Estem a primavera i el Pirineu i algunes muntanyes de la serralada pre-litoral s'han emblanquinat. El dia es fresquet i a l'ombra encara més. Estem a Can Maçana i son les 11h30 quan dubtem de si fer alguna via llarga de la cara nord de Montserrat, però a les 17h el senyor de la meteo ens ha anuciat que venen pluges...  Finalment decidim fer una via ràpida i que no li toqui massa l'ombra. Anem cap a la CADE a la Miranda de la Portella, que jo no havia fet. Avancem pel camí direcció al refugi Vicenç Barbé i poc després de deixar el GR i agafar la bifurcació que va cap al refugi, abans d'arribar a la canal amb escales, girem a la dreta per descendre uns metres per terreny herbòs i no molt trepijat, fins arribar a la base de l'agulla. Grimpem un primer llarg de III fins arribar a una petita feixa que flanquegem a la dreta per posar-nos sota el primer parabolt...