Passa al contingut principal

CADE a la Miranda de la Portella

Diumenge 7 d'abril, sembla que per uns dies ens ha tornat l'hivern que no ens ha acabat d'arrribar. Estem a primavera i el Pirineu i algunes muntanyes de la serralada pre-litoral s'han emblanquinat. El dia es fresquet i a l'ombra encara més. Estem a Can Maçana i son les 11h30 quan dubtem de si fer alguna via llarga de la cara nord de Montserrat, però a les 17h el senyor de la meteo ens ha anuciat que venen pluges... 

Finalment decidim fer una via ràpida i que no li toqui massa l'ombra. Anem cap a la CADE a la Miranda de la Portella, que jo no havia fet. Avancem pel camí direcció al refugi Vicenç Barbé i poc després de deixar el GR i agafar la bifurcació que va cap al refugi, abans d'arribar a la canal amb escales, girem a la dreta per descendre uns metres per terreny herbòs i no molt trepijat, fins arribar a la base de l'agulla. Grimpem un primer llarg de III fins arribar a una petita feixa que flanquegem a la dreta per posar-nos sota el primer parabolt que porta insctit (CADE 50 anys). Aquest primer llarg, de 30 m, el fa l'Alex i és Ae fins a les tres primeres xapes i una baga fitxe a la roca, des d'aquí se surt en lliure per arribar a la R1. Des de la R1 s'ha d'escalar per una ximeneia que separa dues agulles, la principal i una secundaria més baixa. S'ha de fer un ramonatx i empotrar-se en les entranyes de les dues parets. El llarg marca III+, però considerem que pot ser és un IV, encara que per respecte a la graduació dels aperturistes el deixem en III+ de no et caiguis... S'ha de seguir els 40 metres per l'interior de les dues parets fins arribar a la part superior de la més baixa, on ja visualitzarem dues reunions. Hem d'anar a la segona reunió més a la dreta. Des de la R2, es fa un petit flanqueig per canviar de vessant i pujar recte, tres passos en Ae, en altres 40 metres. Desde la R3 se surt amb un pas Ae V+ -baga per fer un A0-, per sortir ja en 40 metres al cim de l'agulla. La baixada es fa amb un ràpel de 30 metres des de una instal·lació montada a la vessant del refugi Vicenç Barbé.

Via ràpida per una matinal i poder fer el vermut!

Alex i Ciscu




Per sota dels arbres la R1 i la fisura dina a la R2



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor