Via Cobo-Pamplona a la paret de Patriarcas

Dijous 20 de juny, són les 17h i comencem a escalar els primers metres, dels 360m, de la via Cobo Pamplona de la paret de Patriarcas... M'apunto a última hora a la cordada d'Alex i Marc i ni em miro a on anem. Quan entrem a la paret i al segon llarg li pregunto al Marc quants llargs té la via i em diu que pensava que l'havia triat jo, em dono conta de que avui serà un dia amb nit inclosa en el que gaudirem de l'absencia de lluna per baixar-nos del Serrat de Patriarcas...

Tal com es veia venir a les 22h toco el cim de l'agulla, abans del Serrat principal de Patriarcas i on finalitza la via. Des d'aquí amb una petita desgrimpada i ens baixem de l'agulla i mirem de baixar, ja de nit, per una canal que baixa cap a la cara nord i que deseguida -després d'un rapel- veiem que no anem bé i que aquesta no és la canal dels avellaners. Remontem i continuem ascendint pel bosc cap a la següent agulla on trobem una paret d'uns 10 m amb un parabolt blau. Arribem al cim d'aquesta agulla i descendint orientació sud, per una pertia desgrimpada que continua baixant per una aresta que desemboca en una canal amb vegetació frondosa. Continuem baixant per aquesta canal que finalment desemboca en el camí de Sant Jeroni. Baixem pel cami fins al Monestir, que es troba desert i silenciós. Un plaer caminar sols a les 00h30 de la nit per la carretera que ens deixa a la salida del aparcament, on Marc continuarà sol per venir-nos a buscar amb el cotxe que estava a Santa Cecilia.

Marc, Ciscu i Alex