Passa al contingut principal

Gran Diedre al Drac de Tumeneia (200 m, 6a+)

És dissabte 6 de setembre, són les 7 det matí i esperem al Carles al poble d'Arties, que ens acompanyarà a fer l'aproximació a la via. Hem d'anar al refugi de la Restanca, però fins al 7/09 no està permesa la circulació de cotxes privats i cal agafar un autobus (de 8h a 19h cada hora en punt), sinó volen caminar els 9 km que separen el poble del final de la pista. Sortim i cal fer el camí fins a la Restanca i després pujar fins al Llac del Mar. Des d'aquí podem continuar pel sender que va pel marge esquerra del llac i pujar directes o fer una diagonal al començament del llac molt directe fins a la cara NO del Drac de Tumeneia, per després flanquejar i donar-li la volta fins la seva vessant SO, que és el que van fer nosaltres. El Drac de Tumeneia està entre el Pa de Sucre i el coll d'Harle i és una piràmide granítica on destaca un perfecte i estètic diedre de 200 metres d'una roca granítica excel·lent.

El Gran Didre és una via clàssica de sis llargs, equipada amb pitons, però que permet un bon assegurament amb flotants. Cal saber progressar i esbrinar les millor preses i passos per un recorregut on hi han diferents possibilitats, però que sempre va per l'interior del diedre. Totes les reunions estàn muntades amb doble parabolt i anella rapelable.

La via

Per accedir a la R0 cal remontar fins a la seva base (III), on podrem deixar el material i si volem una motxilla, perquè rapelarem pel mateix itinerari. 

1er llarg (45m 6a+) i 5 pitons:

El primer llarg és el més dificil, entre altres coses perquè la roca encara està freda i húmida perquè no li toca el sol, i entrem en fred al granit i encara li hem d'agafar el ritme. Cal entrar per l'esquerra, hi una cinta a poc metres i més amunt a la dreta un pitó amb una baga. Continuem per l'esquerra, fins que trobem liquens i humitat i fem un petit flanqueig a la dreta i ja ficar-nos directament pel diedre.

2on llarg (25 m, V+, 6a) i 2 pitons:

Continuem pel diedre fins que ens trobem un petit sostre que cal passar amb bavaressa i per l'esquerra.

3er llarg (25 m, 6a) i 1 pitó:

Continuem escalant pel diedre

4art llarg (35 m, V+) 1 pitò i 2 pitons:

No empalment el cinquè llarg.

5e llarg (15 m, V) 1 pitó: 

Des la reunió, deixem les cordes i ens anem al cim (2800 m) en uns cinc minuts.

La baixada la fem en 3 ràpels: R6-R4 (50 m), R4-R2 (50 m) i R1-base de la paret (55 m).

Temps: 2h30' d'aproximació, 4h30' pujar i baixar del cim 2h de baixada (la van fer directes fins al llac de Mar).

Material: Catorze cintes exprés, joc de tascons, joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Vam repetir el 0.5 i l'Alien groc.

Conclussions: Via aïllada que discurreix per una estètic i elegant didre per un granit excel·lent, on el grau és ajustat i requereix soltura en escalada d'autoprotecció i un grau de 6a+ ben consolit en via clàssica.

Carles Lluch, Victor Artís i Ciscu Carmona



















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...