Passa al contingut principal

Me va la Vaina TD 400 m (Pic Feixant)

És dijous de gener. Ahir per la tarda ens van apropar a la vall de Mulleres per comprovar l’estat de les canals de la cara N del pic de la Tallada i pic de Feixent. Observem tot en molt bones condicions. Demà matinarem i anirem a fer alguna de les diferents canals.

Són les 7h15’ i l’aparcament de la boca sud del túnel de Vielha està a petar… La cara nord del pic de Feixant sembla un formiguer enllumenat pels frontals de les diferents cordades que busquen l'escàs gel d'aquesta extranya temporada hivernal. No ens motiva gaire escalar sota cap cordada, perquè ja sabem que la pluja de projectils glaçats està garantida… Sortim caminant per la vall encara fosca i amb molt poca neu. Només les zones altes, més enllà dels 2300 metres, estan nevades. Caminem còmodament per una canal directa, seguint les petjades de les cordades que han marcat el camí a les diferents canals. La temperatura és molt bona i la neu està dura.

En poc menys de tres hores arribem a peu de la via “Me va la Vaina”… Hi ha una cordada que està començant a escalar. Ens mengem ràpid l’entrepà i comencem una mica més a l’esquerra per evitar estar sota d’ells. Xavi comença el primer llarg amb un ressalt de mixt de M4 una mica expo. Munta R1 i continua per un bon gel fins la R2. Surto jo per un diedre estret amb un gel fi però sòlid. Després d’un parell de llargs agafa el relleu el Cristian. Surt fent un flanqueig i tirant per una placa de verglaç sense poder protegir fins a creuar un never i muntar reunió sota un contrafort proper a la canal de sortida. Continuem ja per la canal fins arribar al coll on ens rep un fort vent. de sudest. Baixem per aquesta vessant fins a la canal del coll entre el pic de la Tallada i el de Feixant que ens torna a la cara nord-est d’on venien. 

Xavi Morales, Cristian Regalao i Ciscu Carmona

Pic de la Tallada i pic de Feixant a la dreta

Pic de Feixant

Aproximació a la entrada de la via

Primer llarg

Cristian passant zona delicada de verglaç

Xavi a les penultimes reunions

Xavi i Ciscu

Cristian al corredor de sortida

Cordada que ve per darrera

Després de baixar



Cristian, Xavi i Ciscu


















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor