Diedre Pericman (6b, Ae, 200 m) Paret d'Ecos, Montserrat
El Diedre Pericman, manté una linia d'estilitzada geometria sobre una roca compacta, que junt a l'Esperò de l'Alba és una de les grans clàssiques de la paret nord dels Ecos. Cal recordar que la seva apertura i el seu nom està dedicat a els tres joves escaladors, que van morir a un accident a la via Valentí Casanoves: Francisco Javier Moreno “Peque”, Ricardo Alcaraz i Juan José Fernández “Mantecas”.
La Pericman, és una via que tot escalador clàssic montserratí cal que tingui a la seva llista. Els seus sis llargs de corda no ens deixaran indiferents i notarem de valent la seva verticalitat a sota dels nostres peus. El primer llarg i l'últim, tenen una roca menys compacta, especialment el sisè llarg. Actualment la via ha sigut reequipada amb parabolts i totes les reunions estàn muntades, excepte la darrera, que caldrà muntar-la a un arbre. Encara així, la via manté l'estil dels aperturistes, on cal escalar i jugar a trobar els millors passos per superar el vertival mur que ens acompanyarà fins al quart llarg. Després la via perd una mica de verticalitat i la dificultat es suavitza una mica.
Els llargs ens els repartim a mitges, dos per cadascú, començant en Victor, jo pel mig i en Xavi acavant la feina al cim.
Cal portar el joc d'aliens, camalots fins al 3 -repetir el semafor fins al 0,5- i algun tascò pot ser úitl, perquè hi ha prou llocs per assegurar-se.
El descens (45'): Cal baixar per la vessant sud, deixant un bosc a l'esquerra, seguint unes marques vermelles molt desgastades, per uns 50 metres més abaix girar a la dreta per continuar per unes marques de color blau que ens portaran per una travessa d'agulles (recorregut de pujada de la normal al cim d'Ecos) fins a enllaçar amb el GR que ve del refugi Vicent Barbè i a pocs metres del coll del Mirall i tornar de nou per la canal del Mirall.
Victor Artís, Xavi Aymar i Ciscu Carmona
Comentaris