STAE a la Paret Santa Cecília, Montserrat (300 m, A2, 6a+)

És diumenge 26 d'abril i estem a Monistrol, com de costum fent un cafè per decidir via. Avui toca la via STADE a la paret de Santa Cecília.

L'aproximació:

Per fer l'aproximació, sortint des de l'aparcament del Refugi de Santa Cecília o Bartomeu Puiggròs https://es.wikiloc.com/rutas-escalada/via-stae-paret-sta-cecilia-261210986 cap el pinacle de la gran paret de Santa Cecília. Caminem per la carretera uns 200 m, direcció Can Massana, fins trobar-nos, a l'esquerra, les escales que enllacen amb el GR que va a Can Massana. A la bifurcació, girem a la dreta i continuem pujant, i just quan el camí comença a baixar, girem a l'esquerra per un corriol molt tancat i amb vegetació molt densa, direcció al visible triangle que queda al mig de la base de la paret. Quan som a la paret, pugem a la dreta del triangle i el creuem a l'esquerra, fins superar la seva base, on trobarem el començament de via amb la seva fissura característica.

1er Llarg (35 m, A2, IV+):

Ens enfilem per un IV+, fins entrar a la fissura de l'esquerra, que ara és un A2 degut a que no queda cap assegurança, fins al final d'aquesta on trobarem un bolt. Sortim en lliure i a l'esqurra per fer un flanqueig de IV molt herbós i amb roca una mica descomposta, que podem protegir amb alguna sabina. A la meitat del flanqueig hi ha un bolt a la paret de la dreta, que jo em vaig deixar. Continuem fins a una canal herbosa que pujarem, on trobarem un bolt i un buril antic (no es la reunió) que per equivocació vaig muntar la R1. La reunió es troba una mica més amunt amb dos bolts.

En aquest llarg podem observar part de la feina d'algun ortodoxe escalador, que no va veure amb bons ulls la reequipació d'algun bolt de més i que es va dedicar a xafar -meticulosament-, per garantitzar així la puresa d'una escalada, segons el seu únic punt de vista. Excel·lent feina per facilitar alguna volada innecessaria en alguna zona de dificil protecció...

2on Llarg (30 m, V+, IV+):

Sortim per un bonic diedre de V+, totalment desequipat, sense contar un antic taco de fusta a la meitat, que aprofito per assegurar amb una alondra, continuem ja amb menys dificultat IV+ fins arribar a una repisa que queda a l'esquerra i on trobarem la R2. Recomanable portar el C3 i C4 perquè la fissura que queda en el interior del diedre és ample.

3er Llarg (25 m, III, IV):

Sortim a l'esquerra de la reunió per anar a buscar la R3 per una placa sense cap assegurança on muntem la R sobre una bona repisa.

4art Llarg (30 m, V, IV+):

Aquest llarg progressa per una placa on trobem moltes assegurances. Sembla que el del martell ja ha li ha semblat bé el que hi ha i ens trobem fins i tot un sobre equipament, que ha vegades es duplica, entre els antics burils i els bolts nous.

5è Llarg (30, III, V, A0):

Des de la R4 ja veiem per on progressen els darrers llargs de la via. Observem el pilars trencats i la xemeneia, fins arribar al coll abans del cim. Sortim amb una fàcil trepada per arribar a un bloc protuberant de V, que si volem el podem superar amb A0. Muntem la R5 en una repisa.

6è Llarg (V+, 6a, A0):

Sortim cap a la dreta, per fer un V+ i un 6a, que passo en lliure. Seguim reptes i ens trobem a un pas de A0 i girar a la dreta, on a una repisa trobarem la R6 amb un buril i un bolt. No continuar, perquè les cordes no arriben a la següent reunió. En el meu cas, em vaig passar la reunió i ja dintre de la xemeneia vaig a haver de baixar destrepant, assegurant-me des d'unes pedres encastades a la fissura.

7è Llarg (V, IV, IV+):

Sortim de la R i de seguida ens trobem dos pitonises antigues (V), per endinsar-nos en l'ampla xemeneia (IV, IV+) que ens deixarà en un petit coll amb una gran repisa, on compartim reunió a la via del Vianant.

8è Llarg (30 m, 6a+, V, III):

Segons la ressenya, cal anar a l'esquerra de la reunió i fent un pas acrobàtic amb el vuit de la xemeneia sota els peus, anar per una placa de V+, fins a un bolt que queda una mica alt i on ja no se divisa cap bolt més, per una placa que pot ser manté la dificultat o inclús augmenta. No el veiem clar i una relliscada seria una caiguda lletja dintre de la xemeneia. Ens decidim per sortir des de la reunió rectes, on veiem tres bolt més o menys seguits. La sortida és fina i la dificultat volta pel 6a+ i és obligada. Apuro els passos i amb algun descans i aconsegueixo progressar fins sortir en diagonal cap a la dreta (III) fins a R8.

9è Llarg (20 m, III) - 10è llarg:

Una trepada de III, progressa per una ampla canal de 20 m, on empalmem amb el darrer llarg que progressa per una placa de IV, III, per arribar a la R10.

Descens:

Des de la R10, cal pujar encara uns metres per arribar al ràpel, una mica passat el cim, que baixa per la desequipada ferrada Teresina.

Des del ràpel, baixem els 60 m de corda, sense trobar cap instal·lació (només una antiga anella de químic a mig tallar i altre ja tallada, que no dona prou confiança per muntar R). Acabada la corda a la canal, no arribem a la següent reunió, i a pocs metres queda una instal·lació, amb un malló i una argolla sense unir, que correspon a l'antiga travessa horitzontal de la ferrada i a la que no es pot arribar. El company munta un ràpel des d'un arbre proper per arribar, fent algun malabarisme, a la instal·lació.

Des d'aquesta reunió, baixem uns 25 m i trobem una instal·lació, des de la que amb una tirada, de gairebé 55 m, arribem sota el característic pont de roca de la ferrada. Un altre ràpel de 55 m ens deixarà a la base de paret, per baixar caminant per la canal, encara ferrada, que empalma amb la canal de Sant Jeroni, per arribar de nou a l'aparcament. En total 5 ràpels però no encertats.

Detalls del descens:

Segons la ressenya https://rocacalenta.com/2024/04/stae.html:

- 1er ràpel de 15 m en diagonal a la dreta (no cap el coll).

- 2on ràpel de 40 m fins a una instal·lació al costat d'un arbre.

- 3er ràpel de 25 m fins a una instal·lació a la dreta, que costa accedir (sembla que pot ser és la mateixa del nostre primer ràpel que no arribàvem).

- 4art ràpel de 55 metres (els mateixos que els nostres), fins al pont de roca.

- 5è ràpel de 55 metres fins al terra.

Material:

12 cintes, joc de camalot fins al C4 (no imprescindible), semafor d'aliens, tascons grans i bagues llargues.

Conclussions:

L'aproximació per una zona un punt selvàtica, els tres cents metres de recorregut bastant directes, així com l'estètica i verticalitat de aquesta paret nord -visible des de l'aparcament-, li donen a la via un punt alpí i d'aventura, on trobarem una escalada molt variada, amb diedres, plaques, travesses, fissures i xemeneies, en lliure i artificial, que requereix dominar bé el cinquè grau per anar equipant sense dificultats aquesta paret d'ambient de cara nord, on l'ombra i la fresqueta està garantida. Cal afegir que el descens amb els cinc ràpels, per la vessant contraria, encara completa més una activitat del tot recomanable.

Xavi Aymar i Ciscu Carmona