Via The Wall a l’Elefant , 110 m V+ (Montserrat)

-

És dissabte 4 d'octrubre i les temperatures han tornat a pujar. Estem de nou a Monserrat i comentem quina via fer... Jo havia pensat en tornar a la zona nord d'Ecos, concretament a la Roca dels Aurons, l'aresta Fredi-Picazo, però pot ser no és el dia, perquè volem tornar aviat a casa i en Xavi en sugereix buscar algo més ràpid...

Consultant al google, veig que l'Elefant pot ser una bona opció. Ens anem a la cara nord d'aquest gran monolit amb una descarada e inconfundible forma d'elefant, capricis de la natura, a aquesta muntanya que sembla màgica. The Wall és la via triada i segons la ressenya, després el confirmarem, es una escalada vertical amb bones assegurances i reunions, que han sigut reequipades amb parabolts, mantenint estrictament l'estil dels aperturistes. 

Ja va sent hora de fer una reequipació de totes les vies clàssiques de Montserrat, perquè no caiguin en d'ús. Cada vegada costa més acceptar l'estil del segle passat, on les distàncies entre assegurances semblen quasi inassumibles per la nova corrent actual, més esportiva. Però pot ser, aquest estil és l'essència de l'escalada, mantenir el compromís i reviure com es van obrir aquestes vies, encara que des de la comoditat, la tècnica i els nous artilugis que tenim, on podem mantenir un major nivell de seguretat.

1er Llarg (40 m, V+): Llarg vertical que surt recte (hi ha el cap d'un buril a l'inici) per xapar un parabolt a uns quatre metres i després anant amb tendència a l'esquerra (9 parabolts en total), llegint una miqueta cada pas.

2òn Llarg (40 m, V): Llarg relativament còmode i menys exigent que l'anterior on podrem gaudir de les bones preses, concretament al pas de V, abans d'arribar a la R2, trobarem unes boníssimes preses per superar un resalt un punt extraplomat.

3er Llarg (30 m, IV): Aquest llarg baixa la dificultat i la verticalitat, per arribar comodament a la R3, a pocs metres del cim.

Aproximació: Camí des del Monastir cap a l'ermita de Sant Benet i continuar per les marques grogues que ens portaran a l'ermita de Sant Salvador (derruïda) i fins al coll de Roca de Sant Salvador. Continuem les marques grogues i baixem per l'altre vessant fins que trobem un corriol (marques blaves) que puja cap a la cara nord d'Elefant. En pocs metres i ja pegats a la pared, ens trobarem una llastra per sobre. La via queda just a la dreta de la llastra. Una pedra pegada al corriol i la paret amb una marca blava, és el punt on comença la via (cap de buril a la paret).

Descens: Caminant pel camí normal d'ascens a l'Elefant, cara sud i tornant de nou per l’ermita de Sant Benet.

Xavi Aymar i Ciscu Carmona




Començamet de la via

Llastra que marca el començament a la dreta del primer llarg















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

-
Imatge
El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...
Més informació

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

-
Imatge
Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...
Més informació

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

-
Imatge
GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...
Més informació