Via Justel-Hita-Picazo Torre de Lleida (Paret dels Espluvins)

És diumenge 5 d'abril i són les 7h30 am i estem fent un entrepà a un dels pocs bars oberts que hi ha a aquestes hores a Oliana. El dia és anticiclònic i les temperatures rondaran els 24ºC de màximes, encara que a les 18h hi ha previsió de pluja. Són les 9h30 i fem l’aproximació per on indica la ressenya: Aparquem a la carretera de servei abans d’entrar al tercer túnel i creuem carretera per pujar pel primer canaló de recollida d’aigües en diagonal fins a trobar-nos el final de la xarxa de protecció de caiguda de pedres. Anem fins a l’esquerra fins a la torre d’alta tensió i des d’aquí cal pujar tot recte amunt per una zona molt herbosa i poc definida. Ens apropem a la paret on un pal de ferro clavat a terra i una fletxa a la roca indica l’inici a la via. 

A la baixada i complint la previsió metereològica prevista ens agafa el primer xàfec de la tarda. Estem contents de que plogui i més a la baixada... Els embassaments encara necessiten molta aigua per omplir-se degut a la sequera extrema que estem patim. 

Descripció i detalls de la via:

L1 (40 m): És un III-IV desequipat, primer recte i després un flanqueig cap a l'esquerra fins a trobar la R1 just al fil d'on comença el diedre del segon llarg.

L2 (45 m): És una placa lliça de V+.

L3 (30 m): Segueix una bavaresa molt xula de V+.

L4 (40 m): Surt recte per després anar amb tendència a l'esquerra passant a prop d'un arbre a l'esquerra i muntar la R a un arbre més amunt.

L5 (40 m): Cal creuar una zona herbosa caminant fins a la R6.

L6 (40 m): Llarg fàcil poc equipat passant a prop d'un arbre a l'esquerra.

L7 (55 m): Llarg interessant amb un V+ al principi i al final.

L8 (45 m): Aquest llarg puja pel diedre Roberto Fernàndez i al final cal fer una travessa a l'esquerra per arribar a al R amb un V+. És un llarg molt xulo.

L9 (45 m): Continua amb el diedre R. Fernàndez per un diedre amb bavaresa de V+, però després cal anar-se cap a la dreta i entrar en un altre diedre que acaba amb V. Continuem caminant per una zona herbosa fins muntar la R en un arbre (no arriben les cordes fins a la paret). 

L10 (60 m): Continuem caminant amb tendència a l'esquerra el que ens queda pel bosc fins arribar a la paret i buscar un sol parabolt que fa de reunió.

L11 (50 m): Aquest llarg és dels més difícils perquè a la part intermitja hi ha un 6a+ de placa bastant exigent, que es pot fer amb A0 pujant molt per xapar ja que obligar a forçar bastant en lliure. Després cal fer una travessa a l'esquerra de IV molt aèria i acabar per uns diedre amb un V+ molt mantinguts.

L12 (30 m): Aquí tenim el llarg més difícil amb un 6c+ molt equipat que permet passar amb un estret en artificial. Els parabolts allunyen bastant per poder xapar-los bé en A0. A la sortida de l'artificial ens anem a l'esquerra amb un V+ mantingut.

L13 (25 m): Llarg amb una placa de V+ exigent i tenim la temptació d'empalmar el següent llarg, però no val la pena pel fregament de les cordes degut al ziga-zaga del darrer llarg. 

L14 (30 m): Llarg fàcil de placa que ens situa ràpidament a la R.

L15 (20 m): Llar en travessa molt fàcil (caminant) per situar-nos sota el diedre.

L16 (50 m): Llarg molt herbós fàcilment protegible amb sabines i arbres que ens ajudaran a progressar. Al final del llarg pas a l'esquerra per una placa tombada que cal fer amb adherència perquè no hi han moltes preses per les mans.

L17 (25 m): Sortim a la dreta per un pas de V que després cal girar per un esperó fàcil.

L18 (45 m): Darrer llarg de la via que entra caminant per un bosc per sortir per una xemeneia fàcilment protegible per creuar el camí de marques blaves de baixada i continuar fins muntar R qualsevol arbre.

La baixada pel camí habitual de marques blaves i després vermelles, passant pel camí equipat, paret de la cascada i corriol que ens deixa a l'entrada del segon túnel de la carretera.

Conclusions: Via interesant i recomanable per la seva llargada i pel seu grau bastant mantingut, que creua tota la paret dels Esplovins i que perd una mica la seva continuïtat degut als llargs de transició (L4, L5 i L10) que cal travessar caminant pel bosc i que separen els diferent trams de la paret. Des de la R10 a la R17 la via guanya dificultat i els V+ són molt mantinguts. Fins a la R10 pràcticament no van fer us de proteccions flotants i si als següents llargs que cal anar complementant. En general via molt ben equipada i amb reunions noves que permeten rapelar. Cal anar amb el V+ ben assolit per poder gaudir de la via.

Àlex i Ciscu