Circular al Salvaguardia màgica

És dilluns 6 d'abril i decidim cel·lebrar el dia de la Mona, aprofitant una de les millors temporades de neu dels darrers anys. Després d'una nevada de nord que ens ha deixat gruixos que s'apropen al metre de neu i un fort vent que ha desplaçat molta neu a la vessant sud, trobem totes dues vessants de la divissoria amb un mantell nival molt complet a totes les valls. Cal anar en compte amb els allaus de fussió, especialment al migdia quan el sol d'abril ja és ben alt i humidifica la neu de gairebé totes les vessants, especialment les sud.

Fa temps que parlem de fer d'aquesta "Circular al Salvaguardia mágica", anomenada així al llibre de: García J.  (2016). Ruta con esquís Pirineo aragonés, tomo IV. Zaragoza: Prames, del desaparegut Jorge García-Dihinx, víctima d'un allau aquest passat desembre mentres practicava una de les seves passions, com era l'esquí de muntanya. Una gran pèrdua, però sempre ens quedarà impregnada la seva impressionant petjada documental i de divulgació que var fer i ens motiva a seguir els seus intineraris. Li dediquem aquesta activitat al seu record.

Són les 9h i sortim de l'aparacament de Llanos de l'Hospital, progressant per la pista de fons ja tancada per fi de temporada. Passem pel Pla d'Estan i ja podem observar que tota la pala de neu que puja cap al port de la Picada es troba ben nevada i que pujem amb ganivetes. Arribant a l'altiplà i seguint la ressenya del llibre, girem en diagonal a l'esquerra en direcció cap el Port de Benàsc, però una mica abans, entre el Port i el Pic de la Mina, podem observar dos petits talls que donen pas per una canal molt ampla a la vessant nord. Cal anar al de la dreta, pujant la útima part de la pala amb crampons. De seguida arribem a aquest petit pas (2520 m) on s'obre una impressionant corredor d'un 35º que baixa directe al llac de Boum de Venasque (2200 m) i molt a prop del Refuge de Venasque.

Són passades les onze i encara que al llibre del Jorge explica que les condicions d'aquest corredor són molt bones, nosaltres ens ho trobem amb la neu molt dura. A l'abril el sol, encara triga bastant en tocar aquesta orientació NO i veiem que dificilment es transformarà la neu.  Considerem que pot ser val més la pena anar cap el Portillò de Benàsc i baixar per una pala de menor inclinació.

Necessitem continuar amb la travessa i decidim baixar amb crampons fins passat un estretament que hi ha a la meitat del corredor i on ja s'obre molt la pala. Ens possem els esquís i baixem esquiant per una neu molt dura fins al llac. Creuem el llac i tornem a posar pells per remutar una pala fins al Col de la Montagnette (2421 m), des d'on podem observar la gran paret nord del pic Salvaguardia i el pic de la Mina que es troben molt carregats de neu. Des del coll tornem a baixar en esquiant fins al Lac de la Motagnette (2300 m) amb una diagonal per mirar de guanyar distància. 

Tornem a posar pells i ara remuntem la darrera pala que ens portarà fins al corredor de la Motagnette, però abans de baixar pel corredor, farem cim en el pic de la Montagnette (2558 m), un gran espectacular mirador al mig de la divisoria del Luchonnas i l'Aragò, que permet observar la vall d'Aran, la vall de Benàsc i el massis de les Maileïdes.

Tornem al coll i ja sense pells baixo des de l'aresta per una entrada al corredor d'un parells de metres molt verticals que m'obliguen a fer una escaleta per una neu un punt transformada, però encara dura. Continüu llicant fins a la part estreta del corredor on ja em deixo anar i començo a girar gaudint de la baixada. 

Continuem esquiant directes fins a Llanos de l'Hospital on trobem tot el bosc encara esquiable (va caure una nevada important, de gaire bé un metre, entre dimecres i dijous).

Conclussions:

Excel·lent i indispenssable travessa circular, que creua la divissoria S-N, que envolta al Pic Salvaguardia per un entorn salvatge i solitari amb dos descensos força tècnics. Segons la nostra experiència, si anem a la primavera i ja trobem la neu dura a la cara sud, abans d'arribar al coll, cal reconsiderar baixar pel Portillò de Benasc (caldrà caminar uns metres perquè està molt ventat i no sempre es troba amb neu) i baixar per una pala de menor inclinació i amb orientació NE que segurament podrem esquiar. Si és al gener-febrer quan la neu encara no està transformada o després d'una nevada, el corredor original és la millor elecció (en aquest cas, cal valorar molt bé el risc d'allaus, degut a que les cares nord les plaques de vent estant latents fins a la primavera).

Distància: 12,38 km

Ascens: 1202 m

Temps: 5 a 6 h 

Àlex Presas i Ciscu Carmona