Arete des Papillons, 250m, 6a, Aiguille du Peigne, Chamonix

És dimecres 20 de juliol i després de la decepció de la Walker, baixar caminant a Chamonix i veient com està la muntanya degut a les elevadíssimes temperatures on està caient de tot, ens decidim a agafar el telefèric fins a Pla de l'Aiguille i anar a escalar al granit, descartant zones exposades a gel i neu. 

Pujem al mig dia i caminem poc més de 30 minuts des de l'estació per arribar a un petit llac que està just a sota de l'Aresta des Papillons i l'Aiguille du Peigne. Després de muntar la tenda ens anem ràpid a escalar l'aresta, perquè per la tarda entrarà tempesta.

L'aresta és una bona via per tastar el granit de la zona, sinó tenim massa temps o volem fer una matinal o com el nostre cas per la tarda. Encara que sigui una aresta, cal escalar-la tota per un granet molt bo, amb passatges atlètics i que es poden protegir bé amb flotants. L'entorn de l'escalada és impressionant, perquè té unes magnifiques vistes de la cara nord de l'Aiguille du Midi i l'esperò Frendo -que ja van escalar al 2018- i que aquest any està impracticable per la constant caiguda de blocs de roca i gel.

El passatge clau de la via es una ximeneia fissurada d'uns 10 metres lleugerament desplomada i que superem bé en lliure (possible A0).

Abans d'acabar ja observem com s'apropen els núvols de l'anunciada tempesta. Ens apressurem per mirar de fer els ràpels abans de mullar-nos. Arribem just quan comença a plourei ja dins de la tenda ens preparem un té calent. Veient que la tarda estarà moguda, aprofitem una estona de poca pluja per baixar al refugi de Pla de l'Aiguille i fer un cafè amb llet, sense cap presa per marxar. Més tard ens animent, veiem que la pluja va per llarg, i acabem menjant una bona llonganiça amb pa i formatge per gentilesa del meu amic Xavi. Al vespre tornem al nostre niu per preparar un lleuger sopar sota la protecció de la tenda. Per la nit llamps i continua descarregant aigua.

Demà pel matí farà bo i ens anirem a escalar a escalar a la via Nabot Léon del Pilier Rouge de l'Aigulle de Blatière.

Xavi Aymar i Ciscu Carmona



















Comentaris

Entrades populars