Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Sábado 22 de junio . Hace años que tenemos muchas ganas de hacer esta vía clásica de los hermanos Ravier en la cara norte de la Forcanada. Actualizada la realización de la vía:  https://ciscu-campobase.blogspot.com/2019/10/via-ravier-la-forcanada-ii.html Salimos desde Castejón de Sos y dejamos uno de los dos coches al final de la pista que remonta el río Nere, que cogemos una vez salimos de la boca norte del túnel de Vielha. Con el otro coche vamos hasta Artiga de Lin. Salimos caminando desde el aparcamiento sobre las 7h30 de la mañana dirección a la cara norte de la Forcanada. En 1h40 estamos en el pie de la pared, donde nos calzamos los crampones y con un piolet, empiezo el primer largo para cruzar la nevero que aún queda en la montaña. Llego a la rimaya y instalo la reunión en la roca, pero aprovecho la ancha rimaya para asegurar a Alex y Marc. La vía comienza a la derecha de los puntos rojos que marcan la entrada de la vía URP- SAM- BAM. Hago el primer largo con bota...

Diumenge 26 de maig de votacions municipals, anem a Montserrat. És una mica tard, gairebé les 13h. Tirem cap a la paret de Santa Cecília a la via del Vianant. Per mi és la segona repetició, però el Cristian la tenia pendent a la seva llista. Ens costa trobar el sender, molt amagat, després de pujar les escales de Santa Cecília i girar a la dreta pel GR ens pocs metres, uns 50, a la esquerra surt un sender amb molta vegetació i amb una fita. Reseguim com podem, buscant les zones amb menys vegetació fins a la paret, per continuar per un sender que la recorre direcció oest, fins trobar la característica agulla amb la fisura que dona començament al Vianant. Cristian i Ciscu Cristian i Ciscu

Dimecres 27 de juny, pel matí trucada d'Alex, no cal insistir molt. A les 15h30 cap a Montserrat. Recollim a Pol i Juan i anem al Bruc. Deixem cotxe a prop de Can Salses i en un poc més de 20' ens apropem a aquesta pared amb orientació est. És primavera, tenim una tarda molt lluminosa i la temperatura es ideal. Dues cordades i amunt. Realment els llargs més interessants, el segón, el quart i l'últim d'artificial, sortim de la R4 amb un bonic flaqueig sota un sostre que després gira amb 90 graus a l'esquerra per una fissura que haurem d'equipar amb dos friends degut a que falta un parabolt. Via rápida i ben equipada als passos claus. Llarg R4 placa amb dificultat mantinguda. Baixada a peu per la vessant oest, per petits corriols, al principi per una placa amb poca pendent directa al bosc. Alex, Pol, Juan i Ciscu

1-5-2019 Tornant per la via EDER... Fa uns quants anys que vaig fer la via Eder a la Cinglera dels Espluvins (Esperó de les Orenetes) amb el Pepe i el Xavi. Un despreniment d'un bloc, en el segon llarg, em va fer volar un quants metres sense fer-me mal, però prou per fracturar-me un dit. Vam continuar escalant i vam acabar sortim l'últim llarg per la Anglada Cerdà i baixar de nit per la banda contraria a la via ferrada. En aquesta ocasió l'escalada la comparteixo amb l'Alex i el Marc. Comencem sobre les 10 am i avancem força ràpid pels diferents llargs que no han perdut, gens ni mica, l'estil clàssic i poc equipat que caracteritza aquesta via. La baixada la vam fer per la via ferrada Regina. Marc Badia, Alex Presas i Ciscu Carmona

Domingo 28 de abril. Son las 7h50 am y me dirijo al colegio electoral donde me han citado presentarme como suplente de la mesa electoral. Después de comprobar que están todos los componentes principales de la mesa, me puedo marchar. Genial, porque Alex espera la confirmación de mi liberación para irnos a escalar. Son las 10 am y Alex me recoge para dirigirnos a la Serra de Busa. ¿Busa? Si, Busa es una serra que tengo que confesar que no conocía, pero que realmente se encuentra en un entorno espectacular. Bajo el pueblo de Busa se encuentran unas cingleres de más de 150 m de altura, de una roca conglomerada, no demasiado consistente, pero que se deja escalar. Vamos dirección Berga (C-26) para desviarnos hacia Besora. Seguimos dirección Busa, antes de llegar al pla de Busa, hay un desvio a la derecha por una pista asfaltada, después es tierra, que nos deja bajo la cinglera. Hay un pequeño aparcamiento, junto a la pista, al lado de una pequeña balsa de agua. Desde aquí seguimos un camino...