Passa al contingut principal

Primeres esquiades de la nova temporada

Quina sort que hem tingut aquesta nova temporada...!!! JA ENS HA NEVAT...

Les primeres nevades contundents ja han fet la seva presencia per aquests primers dies de desembre...

I els que som incondicionals de l'hivern, la neu i el gel no hem pogut aguantar les ganes i ja hem estrenat de nou els esquís...

Per no variar, les sortides de nou per la Vall de Benàsc...

Una setmana de vacances i set dies de set esquiant...

Encara que el dilluns passat la neu era abundant, però molt recent, vaig estrenar-me pujant a la Renclusa. Molta pedra, neu poc transformada i rallades múltiples als esquís...

Dimecres torna a nevar i altre vegada Renclusa...!!!

Dijous amb Xavi i Pep, una volta per sota de les Maladetes i baixada pels tubs de paderna... Més pedres i rascades als esquís. Passem per sota de la Torre de Cordier i d'aquí al Coll de Paderna, per començar un calvari esquivant roques i saltant per onades de neu. El problema és que ha nevat molt, però també ha ventat molt, deixant molt pelades les vessants nords en alçada i amb molta neu acumulada a sota vent -sud-.

El divendres de nou amb Xavi i Pep, sortida nevant per la Vall de Remuñe i volta per la Tusse de Remuñe -3.041 m-. Fem cim i baixem per la seva canal. La intensa nevada i boira dificulta el descens; ulleres entelades i congelades, borratxera i desorientació, però encara així gaudim de la baixada que ens fa remar més del previst. Per acabar, gimcana pel bosc, salt de roques i creuament de rius...

Dissabte de nou nevada i hem tornat a pujar a la Renclusa (ja van tres en una setmana) per no deixar cap dia sense esquiar...

Diumenge, ja tot solet, pujada a la Tuqueta Blanca de Paderna 2.723 m- . Ascensió pels tubs de Paderna i pujo per les pendents orientades a l'est que van directes a la aresta que uneix la Tuca Blanca amb la Tuqueta. Ascensió ràpida però bonica amb 1.100 metres de desnivell i baixada pels tubs de Paderna amb boníssima neu -ja transformada-. Un dia excel·lent per disfrutar de la neu...

Poca gent a la zona fem esquí de muntanya... Ens ha tocat obrir traça cada dia... però ens agrada...

Les condicions per l'esquí són bones, després del diumenge, encara que en les cares nord de Maladetes, Alba i Anteto la neu esta molt ventada i queda molta pedra a la vista. La Vall de Remuñe està en unes condicions molt bones, hi ha molta més neu al ser una vall amb orientació est i rebre molta neu que ha volat pel vent del nord d'aquest últims dies.

Atenció amb les orientacions sud, molt carregades de neu que encara no s'ha transformat...

A la dreta Tuqueta Blanca de Paderna

A l'esquerra sortida a l'aresta


Pic de Paderna

Pujada

Part final

Baixada i traça de pujada



Ciscu

Comentaris

David Serrano ha dit…
Gracias por la huella otra vez! Una pena que no tuviéramos mas decisión y haberte seguido hasta la cumbre!

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor