Nocturna per Collserola

A l'hivern són moltes les nits que surto a córrer per la Serra de Collserola. És fascinant recorre els seus corriols amagats sota la densa vegetació amb el silenci trencat pel soroll de les sabates picant el terra i la forta respiració.

El canvi és radical i el paisatge pren un aspecte misteriós amb el soroll del vent, animals, com conillets, mussols, porcs espins i els porcs senglars. És sorprenent que a tan pocs kilòmetres de Barcelona puguem gaudir d'aquesta meravella.

Sembla que t'has perdut en el més profund de la natura i t'imagines que estàs a un bosc allunyat, quan de cop saltes per qualsevol collet i apareixen les llums de Barcelona o d'altre poble de l'àrea metropolitana, per recordar-te que no estàs tant lluny com pensaves.

La veritat és que trobo que és com una finestra que et dona pas a altre dimensió d'aïllament, de soledat i de la tranquil·litat del bosc, en pocs minuts sense recorre gaires kilòmetres i a la vora de la gran ciutat.

L'altre nit en vaig trobar un gran porc senglar al mig del camí, en va fer frenar de cop i vaig aprofitar per fer-li una foto. El porc senglar es va fer el remolo i semblava que no volia marxar...

Realment recomano una passejada o una carrera nocturna per aquesta serra, però no oblideu de portar una bona llum si és que no tenim lluna plena...