Passa al contingut principal

Entrades

Wild Planet a la Roca dels Arcs (Vilanova de Meià)

És diumenge 1 de desembre i son les nou del matí quan esmorzem Cristian, Xavi i jo al bar Els Escaladors de Vilanova de Meià i la boira inunda tota la part baixa de la vall. No ens entretenim gaire, mengem un bon entrepà de botifarra a la brasa, perquè la via és força entretinguda especialment en els seus dos primers llargs. Hi ha una forta inversió tèrmica, amb una temperatura ideal, pot ser massa calor per ser desembre, on la llum del sol marca el contrast entre la boira de la vall i un esplèndid dia en alçada.  Aparquem el cotxe en una de le poques zones possibles i en poc més de vint minuts ja som a peu de via. Ens ho confirma una cordada que ja està al primer llarg. Som les 10 am, tal com haviem previst, però esperem pacients gairebé 1h30 a que la cordada passi el segon llarg.  Comença Cristian els dos primers llargs, entrant recte, per on no va el primer llarg, que hauria d'anar en diagonal a l'esquerra... Finalment i fent un pas d'A0 aconseguim arribar a la R1. Però ...
Entrades recents

Via Josep Maria Montfort (250 m, V+, A0) Serra de Sant Joan.

És dissabte dia 9 de novembre. Arribem a Coll de Nargó i agafem la carretera que puja cap a Montanisell, per després recorrer tres quilometres de pista fins arribar al coll de L'Apallador, que queda a la vessant sud de la Serra de Sant Joan, des d'on podrem visualitzar la seva gran paret i podrem deixar el cotxe a una petita esplanada.  L'aproximació s'ha de fer entrant per un petit bosc, sense cap sender ni corriol marcat, amb la foto de la ressenya a la vista per visualitzar previament la via i marcar el rumb cap a el seu inici.  Crida l'atenció de que sembla que no hi ha massa moviment per aquesta via, perquè les darreres ressenyes o entrades a blogs són de fa uns quants anys... Pot ser, no sembla massa atractiva per les noves generacions d'escaladores i escaladors... Segons la ressenya la via comença amb una fletxa marcada a la roca, que nosaltres no van trobar, pot ser ja s'ha esborrat. De totes formes la referència són els parabolts de la via de la dre...

Corredor Nord del Margalida

És diumenge 3 de novembre i sembla que el corredor nord del pic Margalida s'està convertint en una clàssica per començar la temporada... En el meu cas ja és la tercera vegada que el faig. La primera va ser al 2016  N Margalida 2016  amb l'Oscar Ortiz i la segona amb el Xavi Aymar al 2023  N Margalida 2023 . Toquen les 4h30 de la matinada i ja amb les motxilles fetes esmorzem i sortim del nostre Campo Base de Les Paüls i ens dirigim cap a la Besurta. A les 6h30 (segons el nostre plannig) comencem a caminar amb els frontals. Aquest any ens estalviem la caminada des de Llanos de l`Hopsital (encara es aviat perquè la pista es trobi tancada). L'any passat van patir de valent amb el gel que vidre i neu crosta que van trobar tota l'aproximació. Però aquest va ser relativament més còmode, però tampoc va ser un regal les 4h d'aproximació fins a la base del corredor per tot el pedregal de blocs i pedra solta que l'antiga glacera ha anat desplaçant fins al llac de Barrancs...

Via Neuronium, Tossal del Coscollet

És dissabte 19 d’octubre i són les 7h40’ am i estem al final dels 12 km de pista que puja des de Coll de Nargò al Tossal del Coscollet (només acta per cotxes molt alts o tot terreny). És la segona vegada que vinc a escalar aquesta gran paret i amb el mateix company, en Víctor Artís. La vegada anterior van escalar la  via-indipytecus-al-tossal-del-coscollet ,, ja fa deu anys... Just al final de la pista hi ha un petit replà per aparcar i entre els arbres una petita fita marca l’entrada per descendre a la base de la paret. Cal navegar una mica per trobar un sender molt poc definit. S’ha de continuar baixant i trobarem unes fites que ens portaran fins al barranc vertical on haurem de fer tres ràpels de 40 m, 20 m i 40m (instal·lacions muntades). Nosaltres van empalmar els dos últims ràpels, que amb cordes de 60 m arriba molt justet i cal apropar-se a la paret per poder sortir de la corda (atenció perquè el ràpel és volat i la corda no toca el terra). Fem l’aproximació, vint minuts, bu...