Anomalia climàtica hivernal al Pirineu.

Els darrers hiverns, més de cinc o sis, ja vinc observant que cada vegada els hiverns són més curts al Pirineu. Costa més que nevi i són molts els períodes on la cota de neu és molt alta i plou a alçades on hauria de precipitar de forma sòlida. Recordo que sempre deia que jo feia esquí de muntanya, no skimo, des de pràcticament la segona setmana de novembre fins al juny. Recordo un 4 de juliol de 2013 que va ser l'últim dia d'esquí de la temporada https://ciscu-campobase.blogspot.com/2013/07/llarg-any-de-neus.html?m=1 i vaig pensar que pot ser era algo excepcional, però també recordo als anys noranta un 24 de juny com ens va nevar en un bivac a la vall de Cregueña. Està clar que aquestes coses cada vegada són i seran més difícils que passin. 

Aquest hivern és especialment sec i amb unes temperatures excepcionalment càlides. Ja venim d'un any amb les temperatures mitjanes globals més altes des de que tenim registres on s'han batut records a tot arreu. 

Aquest passat dissabte i diumenge ha sigut el primer dia de la temporada que he esquiat. La neu és molt escassa i a les valls que no estan ben orientades es veu el verd. Vaig pujar a la Tuca de Bargues, vall de Benasc, des de l'aparcament de Llanos de l'Hospital. Aquestes muntanyes orientades a la cara sud i que fan divisòria amb la vall d'Aran, són les que millors condicions mantenen, perquè les cares nord de les Maladetes estan amb neu glaçada degut a la transformació per l’oscil·lació de les temperatures. Encara així la neu no arriba al cim de la Tuca de Bargues i a la seva última rampa de neu ja s'observa l'herba seca a molt poca profunditat. Estem al gener i aquesta setmana les temperatures han arribat a ser positives al cim de l'Aneto, un parell de dies...

La meva observació directa i local, òbviament no científica, d'aquesta vall de Benasc, en la que porto divuit hiverns seguits recorrent amb esquís bona part de les seves muntanyes, identifico una greu anomalia climàtica on les glaceres pràcticament han desaparegut i on ja he vist canvis a la fauna. Concretament he vist un fet insòlit en aquestes dates. Quan pujava i baixava per la pista de la Besurta, al pla d'Estan, em vaig trobar un ànec a la neu i després nedant a la part descongelada del riu. Aquest fet és un indicador molt significatiu de que l'entorn està canviant. Mai abans havia vist un ànec a l'hivern a aquesta zona. Els animals i les plantes són els indicadors més fiables dels canvis. Pot ser aquest ànec és el primer explorador d'una nova zona on més endavant s'instal·laran més aus d'aquesta espècie,  perquè les altes temperatures i la baixa innivació ofereixen noves oportunitats a unes especies i li treuen a altres.

Veurem com evoluciona el que resta d'hivern i com seran els següents...