És diumenge 29 d’octubre i després de l'escalada d'ahir a la UESMAP hem dormit a la vall de Núria. Ens aixequem i després d'un reconfortant esmorzar, pugem amb el cotxe per la pista de Fontalba, fins a una curva molt tancada a l'esquerra (una mica abans de arribar a l'aparcament) deixem el cotxe per fer l'aproximació, de baixada, fins a la paret de la Dent del Rossell. Anem a escalar la via "La tardor d'en Nebjeperura", una via de 190 metres amb dificultat de 6a.
Val la pena fer l'aproximació per dalt, des de Fontalba, perquè així acabem d'escalar i en poc menys de vint minuts estem de nou al cotxe. Des de la curva cal baixar pel bosc, arbres secs i cremats per un incendi, i anar a buscar la carena que ens baixa, per un corriol i despres seguint unes fites fins arribar a un coll (cal baixar un tros per una corda fitxa). Des del coll farem el descens cap a l'altre vessant on ja trobarem la paret de la Dent del Rosell.
La via és molt atlètica i cal anar protegint amb flotants fins al camalot 2. Les reunions són noves i rapelables. El segon llarg a la part final cal anar cap la dreta, perquè la lògica et fa tirar recte acabant a una reunió d'altre via (van haver de flaquejar caminant cap a la dreta per una zona herbosa fins trobar la reunió de la via). El llarg quart té un flanqueig i una sortitda extraplomada on no pots evitar posar i fer-te la típica foto pillat d'unes bones preses. Al darrer llarg cal anar amb atenció perquè hi ha una placa plena de molsa on al final del llarg cal superar un extraplom de 6a amb unes bones nanses.
Conclusions: Sorpren trobar una zona d'escalada clàssica força interessant amb bon ambient i amb excel·lents vistes panoràmiques del Balandrau i de la vall.
Xavi Aymar i Ciscu Carmona
Comentaris