És dissabte 29 d'octubre i sembla que aquest any la baixada de temperatures de la tardor no volen arribar ni a les cares nord del Pirineu... Decidim tancar la temporada d'escalada roquera pirenenca amb aquest últim cap de setmana anticiclònic amb temperatures molt suaus per l'època.
Sopem un bon apat al restaurant del camping del poble d'Escarrilla i com cada vegada que anem últimament al Midi fem bivac a l'aparcarment de les pistes d'esquí de Somport...
Són les 9 am del dissabte i després de 2h30' d'aproximació nocturna fins al començament de l'esperó nord del Midi d'Ossau, ens mirem la via i girem cua cap al cotxe...
En Cristian, n'Alex i en Xavi van una mica mosquejats amb les fortes ràfagues de vent del sud que ens desequilibren mentres saltem alguns dels grans blocs del caos de la tartera. Tots tres es coneixen molt bé els capricis del vent, degut a les seves aficions al parapent i kitesurf...
Una vegada arribem a la cara nord quedem protegits del vent, però decideixen buscar cobertura per consultar la meteo amb les seves aplicacions pro del mòbil. En poca estona comproven que el vent es mantindrà molt fort tot el dia des del sud.
La nostra via acaba a un coll en el que hem de pujar al cim del Petit Pic d'Ossau i quedarem exposats a ràfegues de 80 kmh de sud. Dubtem durant uns minuts i decidim marxar... Jo ja em trobava amb l'àrnes i els peus de gat posats per començar el primer llarg de 200 m i em feia una mica de mandra marxar, perquè ja em veia a punt de tocar un altre de les grands vies Ravier del llibre del Bellefon... Però pensant-lo bé tenien tota la raò i no calia exposar-se a un risc que ens complicaria molt la part final de l'ecalada i els ràpels de baixada. Caldrà doncs esperar a la propera temporada!.
Alguna que altre conya, anirè deixant anar quan comprovem que a la vall el vent no mou ni una fulla dels arbres, però és cert que a alçada s'observen els típics núvols lenticulars del fort vent...
De tornada al cotxe decidim anar a fer alguna escalada ràpida i amb poca aproximació per compensar el viatge de quatre hores i el gran sopar del dia anterior... No pot ser tornar de vuit! L'Alex i el Cristian comenten de fer el Diedre Sajuma a la Peña Solano, al costat del poble d'Escarrilla, que ens agafa de tornada. Deixem el cotxe aparcat a una esplanada a la dreta, una vegada passat el túnel i abans d'arribar al poble d'Escarrillo. Caminant creuem la carretera i sense entrar al túnel cal seguir la carretera antiga fins arribar a una font i a pocs metres agafar un sender a l'esquerra amb un rètol que "Camino a Escarra por el paso de Crampas" continuar el camí fins que a la segona corva, on agafarem un sender marcat amb una fita que ens portarà en uns quinze minuts a peu de via.
El primer llarg és el més dificil de la via amb un pas de 6a+ o 6b (jo crec que més bé 6a+) i que després manté bastant la dificultat fins a la R1. La via és molt vertical i atlètica i amb un grau bastant mantingut fins a la R6. El llarg 6 ha sofert un despreniment que el deixa una mica expo, però es passa força bé per l'esquerra. La baixada serà per la mateixa via amb quatre ràpel des de la R6-R4, R4-R2 i R2-R1 i R1 al terra.
El Diedre Sajuma és molt recomanable per completar el dia de baixada o de pujada, si vens o vas al Midi o altre zona del voltant, i no tens ni temps, ni ganes de fer una llarga aproximació i vols escalar 200 metres atlètics i ben equipats de paret ben orientada al sud.
Dificultad: 6a+/b y 190m de recorregut.
Apertura: Salvador López, Julio Armesto y Marcos Armesto al 2005.
Horari: 3h30´a 4h30´ pujarda i baixada.
Material: Ruta equipada amb parabolt. Portar 14 cintess i quelcom friend mitjà opcional.
Cordades: Cristian Regalao i Àlex Presas / Xavi Aymar i Ciscu Carmona
 |
| Xavi al tercer llarg |
 |
| Xavi fent el llarg 4 i per sobre Critian i Àlex |
Comentaris