Via Griviola Bella, Montserrat

És dissabte 10 de maig i venim d'un mes excepcionalment pluviòs. La muntanya màgica està molt húmida i per les cares nords encara regalima l'aigua de les darrers pluges. Quedem, com ja és de costum, a primera hora del matí a l'aparcament de Monistrol i repetim la ceremonia: cafè, aquesta vegada no està obert el bar la Roca i anem a un del costat i decidim cap a on tirar. El dia no promet molt, perquè donen tempestes per la tarda, però finalment decidim anar cap el Montgròs, que és cara sud i esperem estigui més sec, a fer una clàssica pendent del García Picazo. A les ressenyes expliquen que té un dels millor llargs de 6a de placa de Montserrat. Des de l'aparcament de Santa Cecilia, anem a buscar el GR que va Can Massana i tornem a girar a l'esquerra cap el trencall que va cap el Portell del Migdia. Baixem per la canal o torrent del Migdia, bastants metres (millor seguir wikilock per no passar-se) abans de passar els Plecs de Llibre, on a la dreta hi ha una gran roca que posa Montgros en vermell però molt descolorit. Ens enfilem per unes canels amb unes cordes fixes, d'aquelles de no et pengis molt per si de cas, per després continuar per un bosc ab tendència a la dreta on ja divisem la canal on comença la via.

És tard, però pensem que millor perquè sequi la paret. Xavi fa el primer llarg una mica expo, amb un clau i una xapa, per girar gairebé nouranta graus a l'esquerra per fer un flanqueig per un petit bosc fins a la R1. Començo el màgic segòn llarg, que surt directe per una placa i després per una canal fins a la R3. Pateixo bastant per anar arribant a xapar als allunjats seguros, després d'uns metres, veig que la via està molt mullada i em complica molt l'escalada. Miro d'arribar en precari fins a una reunió intermitja on munto la R, per descansar i decidir si podem continuar l'últim tram que es veu encara pitjor. Arriba Xavi a la R i ja em comenta de que la via està molt húmida i que el darrer tram serà complicat. Mentres debatem que fer, una petita tempesta d'aigua ens cau a sobre i ens queda clar que avui no serà el dia per escalar la Griviola Bella. Muntem un ràpel i abandono un mosquetò per poder recuperar bé les cordes i d'una tirada arribem justos a peu de via. Un altre dia serà...

Xavi i Ciscu

Gairebé ha passat una setmana, des del primer intent a la Griviola Bella i ja hi som de nou...

És diumenge 18 de maig i en aquesta ocassió vinc a escalar amb el Guillem. Serà la tercera via que fem plegats, i és que el Guillem és un molt bon escalador, però li agrada més la dificutat de les vies d'esportiva, però té ganes d'anar explorant el terreny de vies llargues amb més aventura i menys dificultat. El dissabte li convido a venir i li dic que el segòn llarg, si està sec, és molt xulo amb un 6a monserratí molt apretat. Fem la mateixa aproximació i tal com hem pactat jo faig el primer llarg. Guillem fa el segòn llarg, en el que es baralla entre la barreja de la dificultat de trobar les preses adequades i la distància dels seguros. Va fent i munta la R2. Quan pujo torno a recuperar el mosquetò abandonat el dissabte passat. En toca el tercer llarg que té una sortida de 6a una mica extraplomada i amb moltes herbes, obligant-me a fer un pas d'artifo a una baga com a pedal. Continüo escalant i només trobo tres seguros fixes fins a la R3 (20 m) i munto la R, perquè les cordes arribarien massa justes a la R4 (40m). El quart llarg el torno a fer jo, perquè l'anterior era massa curt. La R4, es troba situada sota una cova, plena de cagades de cabres escaladores i on alguns comentem que es fa un dels bivacs amb millors viste de Montserrat... no se jo... amb l'olor i paràsits que pots trobar... Ens enfilem amb el llar sixè i decidim que continuo jo, perquè el Guillem em diu que aquests darrers llargs que es troben nets de seguros i sense un camí clar no li motiven gaire. Surto pel flanqueig a l'esquerra fins a trobar-me una petita canal i tiro directe fins al cim empalmant el dos llargs. Ja he quedat amb el Guillem que el terreny és fàcil i que abans que s'acabi la corda surti en ensamble.

Des del cim del Montgròs, baixem caminant per girar després a la dreta pel camí del GR que va cap a la canal del Migdia i després remuntar de nou cap el Portell del Migdia i baixa a Santa Cecilia.

Guillem i Ciscu