Esperó Nord del Petit Midi d'Ossau

Ja estem al juny i tenim una setmana de vacances programada des de fa uns mesos. És la setmana que reservem per anar a escalar als Alps o a on sigui, sinó quadra la meteo o les condicions no són bones.

Aquesta passada setmana encara era dubte de si finalment podria venir amb en Xavi i en Marcel. La meva mà estava enguixada, degut a dues caigudes consecutives i que feien sospitar una fractura. Finalment un TAC va descartar la fractura i em van deixar la mà lliure, però encara amb dolor. Inmediatament després de sortir de la consulta del traumatòleg, vaig trucar al Xavi per dir-li que m'anava amb ells, sinó plantejaven escalades de roca i que millor corredors de neu que així no hauria d'empotrar la mà a les roques...

En Marcel, el nou fixatge que tenim, és amic del Xavi i membre del Club Excursionista de Gràcia, va trucar amb el seu perfectíssim francès a la Maisson de la Montagne de Chamonix, per informar-se de les condicions i de les activitats que s'estaven fent. Li van dir si volien anar a peu o amb esquís... Pot ser havia massa neu per les activitats que ens volem plantejar. El Sergio, el meu col·lega de Cham va confirmar que encara no s'havia entrat a la vall en mode estiu...  Caldrà esperar un mes perquè tot quedi més sec.

No se com, havia dit de no escalar en roca, vaig proposar anar al Midi d'Ossau a fer l’esperó Nord del Petit Midi d'Ossau... Pot ser, com farien cordada de tres, podria anar una mica més relaxat.

L'activitat triada va ser la número 86 del famós llibre de "Las 100 mejores ascenciones del Pirineo" de Patrice de Bellefon. La meva bíblia de la que encara continuo intentant completar, especialment les darreres 20 ascensions... Aquesta és una via dels germans Ravier, aquestes de quan les escales ja mai se  t'oblidarà el cognom d'aquests dos celebres pirineistes... 

En Marcel, és un jove que s'apunta amb nosaltres... encara penso que tal com diu el Serrat a la seva cançó "Ara que tinc vint anys"... nosaltres ja no els tenim, en Xavi i jo ja passem bastant de la mitja centena,  però sembla que encara no tenim "l'ànima morta i  encara ens sentim bullir la sang"...  En fi, que en Marcel vol venir a provar si totes les histories que li expliquem són de veritat o són fruit de la nostre imaginació...

Sortim de viatge el dilluns pel matí i com anem sobrats de temps, anem fem paradetes al Barrabes d'Osca, de Jaca i alguna botiga més de referència...

Arribem al Portalet ja al vespre, a la zona de  bivac de rigor i que pot ser no cal desvelar. Cal dir que és un magnífic lloc amb taules i seients de fusta i ven protegit del vent, molt a prop de Formigal.

Toquen les 4h30 i tothom a esmorzar a la taula de fusta... A les 6h00 ja comencem a caminar des de l'aparcament del Portalet, direcció al refugi de Pombie. A penes sortim, apaguem els frontal perquè ja s'ha fet de dia. Arribem al coll on el camí es separa a l'esquerra o recte cap el refugi Pombie. Nosaltres seguim a l'esquerra per donar la volta al Midi per entrar a la seva vessant nord. 

Cal recordar que fa un parell d'anys ja van intentar escalar-lo, però el fort vent va fer que ni tant sol l’intentessin. Aquesta vegada no fa vent i la meto és bona fins a mitja tarda, però tenim l'avantatge de que coneixem l'inici de la via.

Són 3h30' el que ens costa arribar a peu de via. Ens equipem i és en Marcel el que liderarà els primers llargs de la paret. Entrem escrupolosament per on va la via original, és a dir, per la part més baixa de l’esperó. Els llargs no són per anar en ensamble, perquè la roca està un mica trencada i el grau s'apropa en algun pas al V, però en Marcel  el resolt bé amb bota rígida. Pot ser, és millor i més fàcil entrar més a la dreta per una rampa que porta directament a la R1. 

Les primeres tirades, fins on comença l’esperó de forma estricta, són uns 250 metres de III, IV i algun pas aïllat de V, buscant l'itinerari més evident i fàcil. Algunes ressenyes apunten a escalar-lo en ensamble, però preferim fer reunions perquè el terreny no és tan fàcil.

El segon llarg passa per un nínxol o cova, a la seva dreta hi ha una reunió amb un malló. No sabem si la via per aquí, però en Marcel deixa el nínxol a la dreta i continua fins a un esperó on muntem la R2. Des d’aquí, a l'esquerra, hi ha una marcada canal que en Marcel escala per la dreta, per després tornar a la canal, on trobarà un diedre i bavaresa que indica la ressenya.

Els següents llargs són de V, navegant per fissures i trobant el camí més lògic fins arribar a la base del diedre on ja serà més evident seguir la via. 

El cinquè llarg ( 50 m, 6b) surt de la base de l’esperó i va cap a la dreta, per una fissura i entrar després en el seu fil per fer un pas de 6b en un mur bastant sòlid. Després continua per un 6a i V, amb algun clau i un friend del 4, encastat.  Més endavant baixa la dificultat (IV+) i seguim un terreny més esglaonat fins a una repisa on muntem la R (claus).

El sisè llarg (50m, 6a+), sortim cap a l'esquerra en travessa, per després més directes per una fissura per bona roca i un llarg molt aeri on anirem trobant claus. 

El setè llarg (40 m, V), surt per una fissura i després continuar per un diedre de roca compacta, passant per una placa i més diedres. A la reunió trobarem dos claus.

En aquest darrer llarg, en Xavi, es fa mal a l'espatlla dreta. Una vegada a la reunió em diu que no té clar si podrà continuar perquè li fa mal i no pot penjar-se d'aquest braç, Estem a més de 300 metres del terra i no hi ha cap reunió muntada per poder rapelar. Parlem de què fer i si pot intentar el llarg amb ajuda. Ens queden dos llargs claus, aquest proper de 6b i un altre de 6a+. 

Vuitè llarg (50m, 6 b). En Marcel ja ha sortit i no sap res de l'espatlla d'en Xavi. Quan arriba a la R li expliquem la situació. 

Aquest llarg passa per un mur molt vertical i lliç (6b) amb 3 claus i es pot passar en A0 o A1, encara així la sortida és un punt expo i obliga a sortir en lliure o tirant d'artificial dels friends. En aquest llarg se’ns queda l'alien verd ben encastat...  Esperem que el puguin aprofitar les properes cordades...

Seguim amb tendència a l'esquerra fins a una gran repisa on muntem la R.

Mentres en Marcel escala aquest llarg, uns gegants nimbucúmuls s'apropen per la vall. Només falta que ara ens caigui una tempesta... Veiem una cortina de pluja i s'escolten els trons molt aprop... La tempesta, que ja estava prevista, passa just per l'altre vesssant...  Hem tingut sort i sembla que aquesta vegada ens escaparem...`

Xavi i jo, escalem el llarg com podem amb els estreps i bloquejant la corda perquè en Xavi pugui progressar recolzant el mínim possible el seu braç lesionat.

Arribem a la R8 i li demano a en Marcel que tiri un altre llarg, quina estrenada s'està fotent... El tema és que entre la meva mà que no va encara molt fina i que jo coneix més a en Xavi, pot ser és millor així per donar-li un cop de mà.

El novè llarg (50 , 6a+) també és de traca... es dur i està desequipat i l'entrada a la reunió és un punt expo. Arribem com podem a la R i ara si que li dic a en Marcel que agafo el relleu. Té ganes d'un relleu, encara que ha aguantat fins aquí com un "javato"...

Desè llarg (40 m, V) i agafo el relleu, ja era hora, escalant per un mur fissurat, passem per un friend encastat i dos claus, per anar a parar fins a una bona repisa amb tendència a l'esquerra fins a la R (un clau).

Onzè llarg (55 m, IV+). Continuo per la vertical de la R, per un mur poc protegit, però per terreny més fàcil i amb tendència a l'esquerra. Avanço tota la corda fins al final d'una aresta on no puc muntar cap reunió fiable. Em poso a l'altre banda de l'aresta i asseguro als companys. 

Totes les ressenyes recomanen no continuar directes per la via original, degut a la roca descomposta d'aquest darrer llarg fins al cim, recomanant fer travessa fins al coll de la Fourche.

Dotzè llarg (60 m, IV, III). Surto en travessa per anar a buscar una vira que va cap al coll de la Fourche. Continuo en travessa i passo una R, des de la que es pot rapelar, però baixa a la neu, i segueixo fins que la corda s'acaba i els companys surten en ensamble. Amb una petita desgrimpada arribo al coll de la Fourche. No puc muntar una R, perquè està tot molt trencat i asseguro des de l'altre vessant.

Des del coll de la Fourche, seguim per l'aresta (IV, III), i els companys continuen fins que s'acaben les cordes (60 m). Després amb una fàcil grimpada de uns 100 m (III) arribem al cim del Petit Midi d'Ossau (2.807 m).

Són les vuit de la tarda i falta poca estona per que es faci de nit. Cal prestar atenció per trobar el camí de baixada, que no pinta fàcil. Hi ha l'opció de baixar per la normal del Coll de la Fourche, però està molt nevat i no tenim ganes de baixar per la neu i tots els ressalts que s'han de rapelar.

Sort que en Xavi ja va pensar en el descens i se’l va descarregar pel Wikiloc... 

Per baixar, cal desgrimpar per on hem pujat i girar a la dreta, vessant sud, anant flanquejant cap a una repisa. Buscant acabem trobant el primer ràpel, que l'apurem en 60 metres -als 30 m hi ha una reunió intermitja-.

Cal continuar el descens i seguim cap a l'esquerra unes fites que ens portaran a un segon ràpel de 30 metres. Des d'aquí cal anar per una canal, que trobem amb neu però podem baixar per la rimaia que forma contra la paret, fins que trobem la roda de bicicleta que ens marcar un clar gir a l'esquerra. Anem seguim les fites, flanquejant i  fent les vires per evitar les grans canals que baixem cap aquest costat de la muntanya, fins arribar a l'aresta herbosa que ens deixa al coll de Peyreget. Són les 22h i es fa de nit. Encenem els frontal i baixem plàcidament pel camí que va cap el refugi Pombie i d'aquest fins a l'aparcament quan són les 00h30'.

Comentaris:

Via de l'estil dels germans Ravier. Dura i llarga, que no regala res, per un recorregut elegant, que puja fins al cim del Petit Midi d'Ossau. Cal escalar i tenir la paciència i l'habil·litat d'anar sabent trobar l'itinerari original. La roca en general és bastant bona, especialment quan s'agafa l'esperò i empitjora en el darrer llarg. Cal estudiar la baixada, perquè de nit pot ser complicada.

Tal com diu en Marcel, una Gran Course Pirinenca pels Midis d'Ossau...!!!

Marcel, Xavi i Ciscu

Sortida de la R2

En el flanqueig abans d'arribar al coll de la Fourche

Primer ràpel i també es pot veure el descens des del cim

La roda de bicicleta que marca el gir a l'esquerra, per agafar les vires, després de baixar per la canal