Wild Planet a la Roca dels Arcs (Vilanova de Meià)

És diumenge 1 de desembre i son les nou del matí quan esmorzem Cristian, Xavi i jo al bar Els Escaladors de Vilanova de Meià i la boira inunda tota la part baixa de la vall. No ens entretenim gaire, mengem un bon entrepà de botifarra a la brasa, perquè la via és força entretinguda especialment en els seus dos primers llargs.

Hi ha una forta inversió tèrmica, amb una temperatura ideal, pot ser massa calor per ser desembre, on la llum del sol marca el contrast entre la boira de la vall i un esplèndid dia en alçada.

Aparquem el cotxe en una de le poques zones possibles i en poc més de vint minuts ja som a peu de via. Ens ho confirma una cordada que ja està al primer llarg. Som les 10 am, tal com haviem previst, però esperem pacients gairebé 1h30 a que la cordada passi el segon llarg.

Comença Cristian els dos primers llargs, entrant recte, per on no va el primer llarg, que hauria d'anar en diagonal a l'esquerra... Finalment i fent un pas d'A0 aconseguim arribar a la R1. Però ja comencem apretant...

El segon llarg és d'A1, una mica entretingut on falta una xapa que solucionem estrangulant el cargol amb un tascó...

A la R2 agafo el relleu per fer el bonic flanqueig amb un petit pas d'A1 al final del flanqueig. Munto la R3 i continuo cap a la R4 passant per la placa de 6a on tenim un parabolt i un parell de pitons. Fins aquí tot mol bé i gaudin de l'escalada.

Cristian continua el relleu cap a la R5. Son uns 40 metres, però de seguida veiem que algo no quadra perquè queda poca corda per acabar. Ens crida i li diem que no cal anar al sostre. Després d'una estona ens crida reunió, però que pugem d'un en un perquè la reunió és molt precària. Surto i abans d'arribar a la R5' veig la R5 que Cristian s'ha passat.

Munto reunió sobre dos magnífics parabolts i asseguro a Xavi que es quedarà a la R5, mentre jo pujo a la R5' on està Cristian assegurant-me. Recupero tots els friends i arribo a la R5' on Cristian penja d'un vell cordí lligat a una barra de ferro encastada a una fissura, un precari pont de roca i una sabina que només és un reflex de que algun dia va ser però ara son quatre branques seques a punt de caure... Tot està triangulat amb reforçat un micro friend. Reforcem la reunió amb el camalot 2... Tot plegat sembla la "reunió dels penitents" que han triat el seu camí més angost per purificar la seva ànima... tampoc calia patir tant...

Vaja que millor no probar la seva resistència i ja tenim prou amb el pes dels dos...

La idea és que Xavi es quedarà a la R5 i jo a la R5', mentre asseguro a Cristian que mirarà de continuar flanquejant a la dreta per sota del sostre i mirar d'arribar a la R6 i portant la corda de Xavi sense passar pels segurs.

El flanqueig és força delicat, igual que el tram des de la R5 a la R5', però finalment i una vegada acabat el sostre la dificultat baixa i es pot arribar bé a la gran sabina que marca la R6.

Xavi surt en diagonal, seguint la via original i jo faig el flanqueig amb els dos únics friends que ha deixat Cristian en els quasi vint metres de travessa...

Ara si que estem a tots tres a la R6. Ràpidament Cristian em passa la seva punta de la corda i agafo el relleu tal com hem acordat a l'inici de la via. Empalmo els dos darrers llarg, passant una placa molt xula de V+ per arribar a la feixa on ja munto la R7 de peu.

Arriba Cristian i Xavi i repleguem material molt ràpidament perquè gairebé són les 17h30 (més o menys les 6 hores previstes), però se'ns ha fet una mica tard per l'errada i l'espera al començament de via.

Caminem a la dreta de la feixa i en pocs menys de vint minuts sens fa de nit...

Gaudim d'una baixada plena de relliscades i alguna que altre rebolcada, perquè difícilment trobem el camí correcte que baixa al riu per després saltar la carretera. Sort de que Xavi busca el descens pel Wikiloc i ens ajuda una mica a donar llum a la foscor... I és que cal explicar que tots tres ens em deixat els frontals al cotxe... Si és que ja diem que a l'hivern sempre el frontal a la motxilla...

Celebrem l'encigalada, de nou sota la nit i la boira, al bar Els Escaladors amb un bon bocata i un cafè calent...

Conclussions: Via molt recomanable amb bona roca i bastant vertical que cal anar equipant, excepte el segón llarg d'A1 i els passos claus. Les reunions estàn equipades amb parabolts. Cal posar atenció a no passar-se la R5, roca grissa i que queda una mica a l'esquerra amb dos parabolts, abans de ficar-se per una fissura descomposta a la dreta i de color taronja que arriba a una precaria reunió sota el sostre.

Cristian Regalado, Xavi Aymar i Ciscu Carmona