Aresta Arcarons al Plec de Llibre Superior (190 m, MD).

de juny 05, 2023

Aresta Arcarons al Plec de Llibre Superior (190 m, MD).

És dilluns dia 5 de juny, festiu de la segona pasqua i ens anem a escalar cap aquest racó silenciós i de gran bellesa, resguardat per la gran paret sud del Mont Gros, els Plecs del Llibre. Aquest meravellós conjunt de fulls o plecs, enganxats de forma ordenada, impressionen per la seva verticalitat i la solidesa del seu conglomerat, i encara que el Plec de Llibre superior no supera els 200 metres de desnivell, tot plegat convida a gaudir d'una bona teràpia vertical amb un ambient de tranquil·litat, concentració i atenció permanent a l'escalada.

Deixem el cotxe a l'aparcament de Vinya Nova. Sortim caminant direcció Can Jorba per agafar el camí dels Francesos. Pugem caminant a ritme alegre però parlant de l'aproximació, escalades i aventures muntanyeres. Més concentrat en la conversa que en trobar el corriol que baixa al Torrent del Migdia, em passo el coll de l'Agujadai i caminem gratuïtament uns 15' més. No pot ser, ens hem passat els Plecs de Llibre... Girem cua i ara si que girem pel corriol. Una vegada al Torrent remuntem uns cinc minuts i de seguida intuïm una canal que puja a l'esquerra que ens portarà a la base del primer Plec de Llibre. Ens ha costat hora i mitja. No anem tant malament. El dia és solejat, encara que les 15h donen tempestes per la zona. Avui m'estreno amb un nou company de cordada. En Guillem, un bon escalador que l'he conegut al Climbat i ja fa temps que parlem d'anar a fer alguna clàssica plegats. No li he explicat que ens estrenem en una clàssica bastant mítica per la seva exposició, per no condicionar-lo...

Són les 10h i després de comentar els llargs, començo jo el primer llarg... L'entrada a la via es fa des de la canal i una mica apartat del Plec. Cal enfilar-se per una petita fissura a l'esquerra del plec, on instal·lo un alien, i giro a la dreta per sortir de la fissura i anar cap el fil del Plec on més amunt s'intueix un parabolt una mica rovellat. De seguida passo una zona de V+ on trobaré tres parabolts més fins arribar a la R1 (35 m una mica exposats fins que arribes al primer parabolt).

De seguida surt Guillem i arriba ràpidament a la R2. Li passo material i surt per començar a tastar de primer aquest segon llarg de V+ amb 4 parabolts i un clau sota una petita cornisa. Fins a la cornisa hi han ben bé uns 15 metres de navegació sense poder assegurar-se... R2 (35 m) i tornem a canviar.

El llarg 3 és el que es troba menys protegit, només un parabolt al V+, pot ser els aperturistes van decidir que si arribes fins aquí i no t'has baixat, ja tens dominada l'escalada només mirant a veure si arribes ràpid a la reunió... Encara així aconsegueixo ficar un parell d'aliens... R3 (30 m) i Guillem se'n va cap el quart llarg, el més difícil, encara que la part de 6a es troba ben assegurada amb quatre parabolts... després l'aventura del no miris cap a baix continua fins a la R4 (35 m).

Surto aquest fàcil cinquè llarg fins a la R5 (20 m). Des d'aquí surt Guillem mirant si pot fer en lliure aquest 7a assegurat amb dos parabolts, tanteja, remira i prova, però en trencar un cantó desisteix i s'acaba penjant de l'estrep que deixa penjat del primer parabolt. Ara ja no ens escoltem i quan queden poc menys de 5 metres de corda decideixo desmuntar reunió (el llarg és de 35 m) i esperar a que Guillem recuperi la corda per poder sortir. M'enfilo penjant-me de l'estrep i veig que la corda s'ha embolicat a la següent cinta i no em pot recuperar bé per penjar-me i recuperar l'estret... Bloquejo la corda amb la mà i amb rapidesa recullo l'estrep i surto com puc en lliure... En pocs minuts ens retrobem al cim del Plec del Llibre Superior.

En Guillem vol baixar rapelant directe pel Plec, però entre que tenim molt a prop la tempesta i que em fa gracia fer tota l'aresta dels Plecs de Llibre, l'acabo convencent de què és millor continuar i no exposar-nos a baixar sota la pluja...

Un primer ràpel des d'una bona reunió ens deixa en un petit coll, d'on s'haurien de fer els ràpels directes, però sense arribar al terra i amb un petit pèndul i certa acrobàcia, arribo a agafar-me a la paret del següent Plec per escalar-lo i muntar la reunió amb un arbre. Continuo per l'aresta i a la següent agulla s'arriba remuntant per les branques d'un arbre i per muntar la reunió a dalt de la agulla. Ara si que em acabat, però veiem com de ràpid està avançant la cortina de pluja cap a nosaltres... Sembla que tindrem un final passat per aigua i trons... Ens posem els paravents i esperem a veure que passa.... La tempesta ens passa tocant, però només quatre gotes testimonials ens mullen de refiló el paravent i baixem amb una màniga esquitxada i l'altre no. Ens hem escapat de miracle!

Des d'aquí baixo la darrera agulla on trobem el ràpel d'un arbre, on amb un sol ràpel de 50 metres arribem a una canal per la que baixem per girar més endavant a l'esquerra (seguint les fites) per altra canal boscosa fins a peu de via.

Cal comentar que en Guillem m'ha sorprès molt favorablement en aquesta primera escalada plegats... Crec que ha gaudit de l'escalada i ha gestionat el factor psicològic de forma excel·lent... Es nota que és un molt bon escalador i espero que tornem a quedar per fer altres vies...

Guillem i Ciscu