Tavascan i Skimo

És 20 de febrer de 2021 i corren dies durs de confinament per la pandemia del Covid 19. Des de del 7 de gener estem confinats i l’activitat de muntanya s’ha reduït a zero. Afortunadament podem sortir gràcies a que estem federats i estem entrenant per una competició oficial. Anem cap a l’Estació de Muntanya de Tavascan i el viatge el fem gairebé sense cotxes. És al·lucinant veure el paissatge sense ningú, sembla un espai abandonat, sense vida… Parem a un poble abans de Tavascan i intentem fer un cafè a un hostal. Sembla que està obert, però entrem amb cautela… ens trobem al propietari a l’altre banda de la barra i li preguntem si podem prendre un cafè. Ens diu que si i ens explica que només que te un parell de clients a l’Hostal. Xarrem un mica i ens explica la solitud amb la que estan vivim la pandèmia i el confinament en aquests pobles ja de persi molt despoblats. 

Continuem la marxa i arribem a l’Estació de Tavsascan. Hi ha força neu i el dia és molt bo. Gaudint com si mai haguessim esquiat. El sentiment de llibertat d'estar a les muntanyes és enorme. Fem una volta circular als cims del voltant i tornem al cotxe i de nou cap a Barcelona. 

Xavi i Ciscu