Spigolo Sud de la Petite Aiguille d'Ansabère (310m ED, 7b i 6a obligat)

És divendres 17 d'octubre sortim de Barcelona i anem cap a Cervera on hem quedat amb en Xavi a l'aparcament dels Mossos. Anem a escalar el Spigolo Sud de la Petita Aguille d'Ansabère. He escoltat molt parlar d'aquestes impressionant i verticals agulles tipus dolomitic i és que no em canso de ditr que tenim al nostre abast una serralada que amaga espais i racons màgics on es pot trobar l'aventura i encara sentir l'espèrit dels escaladors que veien aquestes parets com algo quasi impossible.

Corria el mes de juliol de l'any 1967, quan els coneguts escaladors i pirineistes francesos Raymond Despiau, primer acompanyat de A. Boysson i després amb Jean Claude Luquet, van equipar la part inferior i superior la paret. El 22-23 d'agost del mateix any, va ser amb Patrice Bellefon quan van acabar de forma integral la via. 

Després de sopar a Saragossa tirem fins a Jaca i creuen el tunnel de Somport i entrem a la vessant nord del Pirineu. En pocs quilòmetres girem a lesquerra per entrar a la vall de Lescun direcció al poble de Lascun. Abans d'arribar al poble cal agafar una pista a l'esquerra, no molt acte per turismes, que al final arriba a Pont Lamary on hi ha una petita esplanada que fa d'aparcament, on Àlex i xavi mutaran la tenda i jo farè bivac (enllaç a google).

Toca l'alarma a les 5h30'. La nit ha sigut fresqueta, sense arribar a glaçar. Esmorzem i preparem motxilles. A les 6h30 comencem a caminar per la pista i en uns 45' miunts estem a les Cabanes d’Ansabère. Continuem pujant per un corriol direcció al coll i ja podem observar amb l'alba avançat la silueta i verticalitat d'aquesta agulla. Abans d'arribar al coll cal creuar la pedregosa tartera i fer una diagonal on ja divisem l'inici de via.

La via és una escalada impressionant per la extrema verticalitat d'alguns llargs del seus 310 metres amb un grau obligat de 6a. Els darrers llargs cal passar-los en lliure i la qualitat de la roca és molt bona, però cal anar amb el 6a ben consolidar perquè algun pas pot ser apreta un punt més del que marca.

La baixada es fa caminant fins arribar al coll i tornar pel corriol que ens portarà de nou a les Cabanes d'Ansabère. Abans d'entrar al bosc sens fa de nit i tornem al cotxe ja amb el frontal. La entrada nit no em deixa gaudir de l'impressionant bosc que envolta el camí. Haurè de tornar.

Àlex Presas, Xavi Aymar i Ciscu Carmona

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.