Passa al contingut principal

Travessa esquí per Tavascan

Després de baixar de l’Aranya Griposa marxo amb l’Alex cap a Rialp, després de reservar una habitació a l’únic hotel que estava obert. No ens donen de sopar perquè estan saturats de tanta gent que tenen a l'hotel i acabem menjant unes pizzes a l’habitació. L’esmorzar està ple d’esquiadors, que també volen aprofitar la relaxació de mesures per aquests dies de festa, encara que tot apunta que passades les festes tornarem al confinament. Tirem cap a l'estació de muntanya de Tavascan, perquè l’Alex ha de llogar unes botes d’esquí. A Rialp va intentar llogar unes botes a un preu astronòmic i abusiu (70€ per 2 dies)… A l’estació de Tavascan per 12€ les va llogar per dos dies, realment un bon incentiu per esquidors de muntanya ocasionals o per novels que encara no tenen el material.

Comencem la travessa després d’una impressionant nevada. Sortim esquiant des del cotxe, per una pista just a la curva per on passa el riu d'Escobes (passat el pantà de Graus) i remontem direcció a la cabana de l'estany del Port, fins on acaba la pista i està l'aparcament. Seguim la traça de l’Aspi i el Pol que ens portem unes 2 hores d’avantatge que es dirigeixen cap al refugi de Certascan. La nevada ha sigut copiosa i el dia és molt fred però solejat. Remontem a la dreta per unes fortes pendents, fins que després de unes hores aconseguim divisar a l'Aspi i al Pol. El ritme ha sigut ràpid amb la traça feta. En poca estona els agafem i continuem plegats, però obrim traça nosaltres. En principi la idea incial era pujar al pic de Certascan, però comença a tapar-se i el fred s’accentua, i decidim pujar per una aresta fins a un pic a l’altra banda del Certascan. Des del cim baixem esquiant fins al refugi de Certascan. Passem nit i al dia següent està nevant i molt tapat. Decidim tornar pel mateix camí cap al cotxe, però passant per un coll. El recorregut és entretingut per la nevada i la boira.



















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor