Passa al contingut principal

Travessa Chamonix-Mer de Glace-Pla de l'Aiguille-Chamonix

És dissabte 31 de d'agost de 2021. Després de passar un dies pels Parc Nacional dels Ecrins i per les muntanyes del Vercors, fugint del mal temps. Acabem a Chamonix a veure si després d'uns dies de pluja finalment podem fer alguna activitat. Ens allotgem al poble de Les Praz de Chamonix, en el bonic hotel Eden. 

Des de la nostre habitació tenim unes vistes impressionants de la Cara nord del Dru i de tot el massís del Mont Blanc. Penso que encara em queda pendent aquesta gran clàssica de la nord del Dru. Les temperatures són baixes per l'època de l'any i tot el masis està tapat. 

El dilluns ens animem a córrer des de l'aparcament d'Argentier, però la pluja permanent i la baixa temperatura, uns 4ºC, ens fa desistir i girem cua a fer un te calent a l'hotel davant de la llar de foc que tenen encesa. Dona gust després de mullar-se estar davant del foc recuperant temperatura. Sembla que demà dimecres la meteo millora una mica. 

És dimecres i avui si que sortim cap a Chamonix per pujar correm, més bé fent caco, fins a Montevers. El recorregut val molt la pena, encara que poca gent decideix pujar aquest desnivell tenint un tren que els pot pujar. Però realment el recorregut passa per un impressionant bosc, i conforme vas guanyant alçada i creuant en un parell de vegades la via del tren, arriba de cop al refugi de Montevers i a l'estació final des d'on pots observar unes magnifiques vistes del Dru, que està blanc per la nevada d'aquest dies, i la Mer de Glace, que ens mirem amb pena perquè cada dia queda més profunda en una morrena que ja tapa la seva  cua final. 

El dia és gris i encara fresquet i ens anem corrent cap al Pla de l'Aiguille per baixar de nou a Chamonix. El recorregut és un mirador impressionant de tota la Vall, de la Glacera de la Mer de Glace, el Dru, les Agulles de Chamonix, l'Aiguille du Midi i la vall de Chamonix. Cal superar un coll per després baixar i tornar a pujar un parell de vegades, quedant a la nostre esquerra la Blatiere i l'Aguille Du Plan, abans d'arribar a l'estació Pla de l'Aiguille Du Midi, estació intermitja de l'Aguille Du Midi.

Una vegada a l'estació decidim parar a pendre un café amb llet i un té per recuperar calor i gaudir del lloc. Decidim baizar corrent fins a Chamonix, també per un bosc magnific, des d'on també podem recrear-nos en el Mont Blanc i la glacera de Bossons.

Quan arribem a Chamonix després d'una bona caminada i carrera, fent una cocacola a Chamonix i decidim tirar cap a Barcelona.

Hem passat uns dies mot xulos amb la millor companyia!

Distancia: 21 km

Desnivell: 1400 m

Ana López i Ciscu Carmona




































Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor