Passa al contingut principal

Agulla Dibona (3.131 m) BERTHET-BOELL-STOFER 350 m (V)

Un cap de setmana i un objectiu, la via Berthet-Boell-Stofer de l'agula Dibona al macís dels Ecrins -Alps-.
Divendres sortida de Barcelona plovent fins a la Berarde. La pluja no deixa opció de fer un bivac a l'aparcament i tirem cap al càmping municipal on mutem, a les 3 am, una tenda per tres i jo que dormo mal estirat dintre del cotxe.
El dissabte surt solejat i després d'esmorzar i seleccionar material tornem enrrera cap a l'aparcament del petit poble d'Etages (1590 m). Baixant cap al poble trobem un cartell que ens indica el camí del refugi de Soreiller (2700 m), situat a peu de l'agulla Dibona i en el que ens instal·larem per fer l'escalada del diumenge.
En un parell d'hores ja estem al refu i deixem el material i ens apropem per veure l'inici de la via.
Jo decideixo anar-me a veure l'ascensió normal i veure i camí de baixada del dia següent. Encara queda neu i pujo per un esperò de roca refent les fites desfetes per l'hivern.
El diumenge, a les 7,30 am ja hi som al començament de la via (5' d'aproximació des del refu) i comencem l'escalada formant dues cordades. 

El primer llarg entra per la fissura-diedre que queda situat sota l'entada al túnel (40 m. III i III+ i 1 pas de IV).

El segon llarg, comença per una placa fins a l'entrada del túnel en el que la sortim per una xemeneia que costa passar amb la motxilla. Seguim per un diedre fins a la R2. (35 m. IV+ i 1 pas de V).

El tercer llarg, continua pel diedre fins robar la R3 (25 m. IV i IV+).

El quart llarg, podrem observar un espit que ens indica per una fissura -a la dreta- la nostra via fins a la R4. No seguir recte perquè ens fiquem a la via Madier. (35 m. IV+).

Cinquè llarg, surt per una placa - a la dreta- que desemboca en una petita terrassa en la vessant E per arribar a la R5 (25 m III  i 1 pas de IV).

Sisè llarg, continua recte fins a la R6 amb bona protecció (35m. V).

Setè llarg, tirem per la mateixa aresta fins que arribem a la vira Boel (45 m. IV+ 1 pas de V).

Setè llarg (plus), s'ha de flanquejar cap a la vessant sud, en descens i creuant la fissura Madier, fins arribar a la cara O i verure la R -on comença un diedre- (25 m. III).

Vuitè llarg, seguim un pitó i una escalada fàcil que ens porta cap a la dreta fins a la R8. (no tirar recte per la fissura i si arribem a un pitó amb una anella ens em passat i hem de tirar a la dreta). 50 m. IV.

Novè llarg, anem tirant i buscant les canelures Stofer fins a la R9 (desploma una mica). 55m. III  i IV (1 pas final de IV+).

Desè llarg, sortirem amb un petit flanqueig caap a la dreta, evitant els parabolts que van rectes (6a). Girem cap a la cara E on trobem la R10 (15 m. III).

Onzè llarg, seguim per una ximeneia que va per l'esquerra (25m. IV).

Dotzè llarg, tirem directes per l'aresta cap a la cara S i arribem al cim. Des d'aquí hem de desgrimpar uns 15 m. i muntar el rapel per començar el descens.

El descens el farem en un rapel de 50 m o dos de 25 m, per després continuar una desgrimpada lateral (III) que ens deixarà en la base de l'aresta de l'agulla.
























































Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...