Martí Gasull, un amic en el record.

És cert que les experiències fortes i els veritables amics no marxen mai, sempre els tenim omnipresents, encara que no hi siguin físicament al davant nostre.

I així és amb el Martí. Ens ha quedat gravat en el record d'una forma molt intensa. Tant o més de com era la seva amistat, sincera, bondadosa i plena de gestos que feia que ens ho estimessin d'una manera molt especial.

El Martí, era d'aquelles persones que t'ho donava tot, però també t'ho demanava... Amb els seus amics era exigent amb els compromisos, complidor i molt lleial. La seva tenacitat i constància era una de les seves millors virtuts. Ell creia en els valors i la justícia. Era un dialogador innat, li agradaven les converses complexes amb fort contingut polític, social, ecològic i sobre tot de muntanya. Quantes hores xarrant, discutint sobre temes que mai li hem pogut donar solució...!

Hem fet moltes sortides d'esquí de muntanya, pujades a l'Aneto -el teu cim preferit per esquiar-, ara així de cop recordo unes quantes: l'Estasen de l'Aneto, el Mont Perdut per la cara N, la cresta de Tucarroya, la cresta dels Besiberris, el Pa de Sucre, la cresta del Tumeneia, el Cabrioles, el pic d'Alba, el Paderna, les Maladetas, el Mulleres, el Posets, la Islandis a Boi, el Tuc del port de Vielha i unes quantes més...

Amb el Xavi, vam anar tots plegats d'expedició al Broad Peak -K3-, no vam poder fer el cim, però vam crear la nostre amistat i de la que després van venir moltes sortides des del bonic poble de Laspaüls.

Tenim moltes anècdotes, recordo una nit d'hivern que vam sortir sobre les sis de la matinada des de Las Paüls amb una nevada intensa i vam arribar fins a Boi per escalar la Islandis... la baixada de nit esquiant per la carretera nevada... Al dia següent vam haver de tornar a escalar-la perquè se'ns va oblidar un piolet a la tercera reunió...!

En altre ocasió baixant de les Maladetes, al coll del Maleït, vam provocar un allau amb els esquís i vam haver de tornar a remuntar tota la cresta fins a la Maladeta. I així una darrera d'altra...!

A la vall de Viados, eren tots dos al refugi en una nit d'hivern amb un fort temporal de neu i vent. Per la matinada ningú es va aixecar, però tu vas insistir que podríem anar cap al corredor Jean Arloud. No es veia res, però vam pujar esquiant, encara de nit. Es va fer de dia i eren bastant amunt, però el vent gairebé ens tirava al terra, tu encara volies pujar, però jo vaig insistir en baixar i això vam fer...De tornada vam pujar a la Penya Telera perquè t'havies quedat amb ganes de fer quelcom cim...!

A la nord del Mont Perdut, un juliol tempestuós, la nit al refugi de Tucarroya amb llamps i trons tota la nit... De matinada directes a la nord... Vam fer el cim i de baixada vam escalar el Dit del Perdut, mentre la tempesta se’ns ficava a sobre... Vam arribar al refugi just quan començava a ploure... Pel matí vam escalar des del refugi de Tuca Roja, la cresta de Tucarroya...

Al Pa de Sucre amb el Xavi, vam escalar la seva aresta oest. A la última reunió esperant que arribessis vam començar a tirar de la corda i de cop i volta va arribar sense el Martí... On és el Martí? La corda va quedar bloquejada -no li deixava ni pujar ni baixar- i va deixar anar la corda. Quina bronca... li va caure... Gràcies a aquella ascensió vaig poder observar la possibilitat d'obrir una via que quelcom dia estic segur que obriré...!

Així era el Martí a la muntanya, un incondicional que no tenia fi, sempre volia una mica més, "Martí que se’ns farà de nit...", "no que encara queden dues hores de llum..." i així en més d'una ocasió se’ns feia de nit i a mi en ficaven la bronca quan arribava a casa...!

Se'ns han quedat moltes converses per tancar i moltes sortides més d'esquí de muntanya per fer, però estiguis segur que els amics mai marxen, sempre portem una part d'ells amb nosaltres a tot arreu!

La teva vida ha sigut molt intensa, plena d'ascensions de tot tipus, vas intentar fer realitat el teu somni "pujar un vuit mil". En aquesta ocasió, al Manaslu, hi eres molt a prop d'aconseguir-lo, estic convençut que hauries fet realitat aquest somni, encara que estic més plenament segur que ja l'has aconseguit fer realitat...

Martí Gasull i Roig, 23 de setembre de 2012 -Manaslu-Nepal-.



Camp 1 -Broad Peak 2005-

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hipoxia y toma de decisiones

Via Indipytecus al Tossal del Coscollet

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"