Passa al contingut principal

Esquiant per les Maladetes i el Pic d'Alba

Coll de Paderna

Allau pujant als tubs de Paderna

Un altre any arriba l'hivern i amb aquest de nou el fred i la neu. Meravellosa estació de dies curts, gèlids i de pau infinita a les muntanyes. S'han marxar les massificacions, la muntanya queda solitària i austera, on només la fauna més adaptada és capaç de sobreviure a les baixes temperatures i a la falta de menjar. Els isards baixen als boscos, la perdiu nival canvia les seves plomes per altres més blanques i caloroses, els óssos i els petits rosegadors hivernen i les plantes i arbres redueixen a la mínima expressió la seva activitat. Cap d'ells té garantida la seva supervivència en un entorn tant dur, però ells són els únic adaptats per sobreviure en ambients tant extrems...
Traça pujant 
En fi que amb aquesta petita introducció a l'hivern, els humans els que utilitzem plomes però prestades d'altres animalets i jaquetes d'última tecnologia, també ens introduint en aquest fascinant mon blanc per pujar i baixar per les seves pendents amb els nostres esquís, encara que només per unes hores o dies per després tornar a la protecció de les nostres cases...

Allau de prop
Aquest dies de pont encara que amb mal temps -impressionant les fluctuacions de temperatures- en el que ha nevat, ha plogut, ha fet fred i després calor -a veure qui diu que no hi ha canvi climàtic-, en passat de -15ºC a +5ºC a cotes de 1700 m i ha plogut a 2700 m d'alçada...!!!.
La Maladeta amb el sol radera
Encara així i triant els itineraris i els millors dies, hem pogut pujar i passejar-nos amb esquís per les laderes de les Maladetes i Pic d'Alba, això sí, gaudint de les baixades i patint de valent a les fortes pujades... A veure si el fred i la neu manté les bones condicions per poder continuar gaudint de l'esquí de muntanya...!!!
Ciscu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor