És dimecres 23 de setembre de 2008. Pepe i jo tenim una setmana de festa i com sempre si les condicions són bones tirem cap els Alps. En aquesta ocassió ens anem directes cap a Cormayeur. Arribem a temps d'agafar el darrer telefèric de la tarde que puja cap el refugi Torino (3.375 m). Arribem just per sopar. La meteo serà bona i volem anar a escalar la Tour Ronde per la cara nord. Aquesta ascenssió es fa pel mig de la pared nord per una canal inicialment molt ample que a la part mitja és més estreta i pot ser trobem algun pas mixte. Més amunt es torna a fer més ample, per acabar, per sota del cim fent un flanqueig per arribar a l'aresta des de la que s'arriba al cim. Des del cim cal descendre per l'aresta, via normal, fins que es torna a entrar a la cara nord per baixar a la glacera en un parell de ràpels.
L'aproximació:
Són les 4 am i esmorzem per sortir una hora més tard amb la llum del frontal. La muntanya està prou nevada, encara que seguim una traça ben feta que creua aquest gran platò fins a l'Aguille du Midi. De seguida es fa de dia i de seguida observem l'esbelta cara nord de la Tour Ronde. Aquesta muntanya queda com un monolit aillat i encara que queda per sota dels cuatre mil metres (3.798 m) i el desnivell a superar tant sol és de 348 m, dona una imatge de mayor embergadura de la que realment és. Triguem aproximadament una hora i mitja en arribar a la seva base (3.450 m).
L'escalada:
Comencem a pujar sols i sense cap cordada més. Ens encordem i ens ascendim per la seva pala fins que trobem la rimaya, que trobem relativament bé encara que el tall és bastant vertical. Continuem per una pendem de uns 50º fins a la part més estreta (60º-65º). Pepe i jo ens anem rellevant llarg a llarg fins que arribem al seu cim sense cap problema. Les vistes des del cim són impressionants al tenir tota la aresta de Peuterie al Mont Blanc. Comencem ràpidament el descens per tornar de nou al refugi abans quen s'ens faci de nit. Demà tenim pensat escalar la Dent du Geant.
Josep Cabo i Ciscu Carmona
Comentaris