Passa al contingut principal

Corredor Nord del Margalida

És diumenge 3 de novembre i sembla que el corredor nord del pic Margalida s'està convertint en una clàssica per començar la temporada... En el meu cas ja és la tercera vegada que el faig. La primera va ser al 2016 N Margalida 2016 amb l'Oscar Ortiz i la segona amb el Xavi Aymar al 2023 N Margalida 2023.
Toquen les 4h30 de la matinada i ja amb les motxilles fetes esmorzem i sortim del nostre Campo Base de Les Paüls i ens dirigim cap a la Besurta. A les 6h30 (segons el nostre plannig) comencem a caminar amb els frontals. Aquest any ens estalviem la caminada des de Llanos de l`Hopsital (encara es aviat perquè la pista es trobi tancada). L'any passat van patir de valent amb el gel que vidre i neu crosta que van trobar tota l'aproximació. Però aquest va ser relativament més còmode, però tampoc va ser un regal les 4h d'aproximació fins a la base del corredor per tot el pedregal de blocs i pedra solta que l'antiga glacera ha anat desplaçant fins al llac de Barrancs. Trobem neu dura i continua a uns 2700 metres, però apurem sense grampons. Observem a la base del corredor una cordada que sembla que ha matinat més que nosaltres i qie ja ha començat a escalar.

Arribem a la base -aquest any és una rampa de neu dura i no la paret tallada de neu tova que em va tocar obrir l'any passat-. Ens equipem i mengem l'entrepà de pernill dolç amb formatge que ens sap divinament.

Començo el llarg -la cordada que va per davant va un llarg i mig per davant nostre- amb la corda plegada al coll. Passat el cono d'entrada, i quan comença a posar-se vertical el corredor, col·loco un friend i aprofitem per encordar-nos en una posició un tant precaria... Pot ser ens hauriem d'haver encordat abans, però l'emoció d'anar tirant m'ha fet apurar fins que he vist que millor parar... 

Continuo per un una neu dura i que deixa progressar de forma excel·lent, però on els cargols no queden segurs. Cal escalar mirant de posar quelcom friend, però no es trobem massa llocs adequats. Em passo la R1 que està a uns 50 metres i quan m'adono torno a destrepar després de deixar un friend per sobre. 

Arriba Xavi i surt com un llapet i apura tota la corda, saltant-se la reunió intermitja que hi ha a uns 30 metres, i fent un dels dos ressalts de més dificultat del corredor. Quan s'acaba la corda surto en ensamble fins que munta la R2 i atrapa a la cordada que portaven per davant. 

Arribo a la reunió i després de demanar-li permís surto darrera del primer de l'altre cordada. Passo el segon ressalt rocòs dificil i continüo també saltant-me la reunió on ja estava el primer de l'altre cordada. Xavi surt en ensamble i munto la R3. Des d'aqui, apurant de nou la corda en ensamble Xavi munta la R4 al coll del Margalida.

Els ràpels: Les distàncies entre les instal·lacions dels ràpels no estàn ben calculades i responen a una forma poc planificada i que ningú ha tingut en compte. Caldría que es puguessin empalmar en tirades d'uns 50 metres. Però això no es possible i obliga a fer algun ràpel intermig més curt.

La forma més eficient de rapelar és:

R1: Des del coll (instal·lació just per sota a la dreta amb argolla i dos parabolts) apurar corda de 50-60 m, deixant la següent reunió (queda a la dreta) i baixar a la següent (a l'esquerra amb argolla i parabolts).

R2: Baixar uns 40 metres, fins just per sota del ressalt de roca a la dreta (malló).

R3: Baixar uns 40 metres a una reunió que queda a l'esquerra just abans de l'altre ressalt de roca (malló). Més abaix hi ha una argolla d'una sola xapa (descartar-la) i les cordes de 60 m no arriben a la darrera reunió.

R4: Baixar uns 50 metres fins a l'última reunió que queda a l'esquerra.

R5: Apurant uns 50 o 60 metres arribem a la base del corredor.

Condicions: Encara no fa massa fred, però les temperatures positives han ajudat a regelar la neu, deixant el corredor en optimes condicions i amb neu dura i gel molt estable i dur.

Temps: 12 hores d'activat -segons el que van programar- sense preses i gaudin de la muntanya. 

Xavi Aymar i Cesc Carmona


LLac de Barrancs

Pic de Margalida


Corredor nord del Margalida




Llarg 2 amb el primer ressalt de roca







Tercer llarg i segon ressalt de rocca

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor