És dilluns 11 de desembre, la nit no és gaire freda, l'hivern astronòmic ja ha començat, però sembla que la neu no vol tenyir de blanc les valls de les muntanyes. Ens preocupa la situació de temperatures i de baixes precipitacions perquè any darrera any, per aquestes dates, ja esquiaven per aquesta vall de Benasc. Pot ser ens haurem d'acostumar a que aquesta serà la tònica d'aquí en endavant...
Sortim a les 7h am de l'aparcament públic de Llanos de l'Hospital amb l'intenció d'escalar el corredor nord del pic Margalida.
Trobem la pista cap a la Besurta totalment glaçada, degut a les fortes pluges que s'han enduc la neu caiguda fins a una cota de 2400 metres. Caminem -no hi ha neu per fer l’aproximació amb esquís- passant per Aigualluts i després pujant direcció a la colladeta de Barrancs (2485 m) per un terreny força delicat per la quantitat de gel. Des d'aquí ja trobem un mantell nival mantingut, però amb neu crosta que dificulta molt obrir traça. Ens encarem per les pendents de la glacera de Barrancs fins a peu del corredor.
Deu ni do, hem trigat 6h36' en arribar!
Són gairebé les 14h. Ens equipem i veiem que les condicions són molt bones. El fort anticicló i les elevades temperatures per l'època, han deixat el corredor amb un gel plàstic magnífic.
Trobar aquest corredor en bones condicions és força difícil, degut a que la seva orientació nord, l'alçada (3000 m) i el fred hivernal, dificulten la transformació de la neu, però sembla que el canvi climàtic no ens deixa prou neu però si gel de fusió a aquestes cares nord del massís de l'Aneto.
Al cono d'ejecció d'entrada del corredor hi ha un tall que sembla la rimaia, però conforme m'apropo veig que és un tall extraplomat de més de dos metres d'un allau. M'ha afanyo en intentar clavar els piolets per sobre, però la neu crosta no em deixa clavar els piolets per poder progressar. Li dic a Xavi que s'apropi i entre els dos cavem amb els piolets, durant més de mitja hora, per fer un mur vertical amb esglaons. Amb l'ajuda d'en Xavi aconsegueixo mantenir l'equilibri i progressar per finalment entrar al corredor.
Allargo fins que s'acaba la corda, passant prèviament per una placa amb una anella i després fins a una fulla de ferro clavada a la roca que complemento amb un cargol de gel per improvisar una reunió. La R1 queda una mica més amunt.
Xavi supera el pas i continua fins a la R1 de via on munta reunió. Ens reunim i continua el segon llarg.
Continuem alternant llargs fins arribar, ja de nit, al coll del Pic Margalida, des d'on comencem a rapelar per les reunions equipades, en les que cal portar cordes de 60 metres per poder arribar bé a totes les reunions.
Arribem a peu de corredor i iniciem la penosa i tortuosa tornada cap a Llanos de l'Hospital. La traça es veu magnificament amb els frontals, i desfem el camí de tornada en silenci i pensant en les llargues hores que encara queden per arribar al cotxe.
A l'1h30 de la matinada estem de nou a l'aparcament, després de setze hores i mitja d'activitat i d'autèntica pallissa...
Han passat gairebé set anys de la meva primera ascensió a aquesta gran clàssica de la zona, però ja tinc ganes de tornar a anar-hi, perquè cada ascensió a aquest capriciós i efímer corredor és radicalment diferent...
Xavi Aymar i Ciscu Carmona
Comentaris