Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És diumenge 21 d’abril i ens aixequem a les 6 am per esmorçar. Hem descansat bé i ens trobem recuperats de l'activitat d'ahir  corredor jean Arlaud al Possets . Anem amb tranquil·litat i sortim a les 8h45' am caminant des de l'aparcament de l'antic refugi de Sant Nicolau (boca sud del tunnel de Vielha). Seguim el camí GR-11 que va cap al port de Vielha i ens desviem per continuar per la vall del Mulleres amb la vista posada a la cara nordest del pic del Míg de la Tallada i del pic de Feixant. Encara no tenim clar cap on anar, però en breu observem que només un parell de corredors, al pic Mig de la Tallada, mantenen continuïtat de gel i neu des de la seva base fins al cim. Aprofitem la neu des de la base de la vall per ascendir per neu dura fins a l’entrada del corredor. Finalment ens decidim pel corredor del Inserso que queda a la dreta. Una cordada acaba d'arribar al corredor, però esperem a que sortim de la primera reunió. El primer llarg està en bonissimes co...

És dissabte 20 d'abril, són les 6h30' am i sortim de l'aparcament de la vall d'Eriste carregats amb els esquís i les botes a la motxilla. Fa un dia anticiclònic i fred. Les darreres nevades han deixat la muntanya amb bona innivació. Caminem amb els frontals direcció al refugi Ángel Orús. En 1h30' passem pel regfugi i a uns 2.250 metres ja trobem neu. Decidim continuar amb les bambes fins al cim perquè es camina prou bé per una neu dura on no rellisquem ni ens enfonsem. Som les 10h30' am i arribem al cim del Possets (3.375 m), mengem un entrepà i deixem les bambes amagades en una bossa. Ens abriguem perquè la temperatura frega el -8ºC i seguim l'aresta NE del Possets fins un petit coll per baixar esquiant i anar a buscar el començament del corredor Jean Arlaud. Són gairebé les 13h quan comencem a escalar el corredor. Portem tres cordades per sobre, uns francesos i una cordada de nois i un altre de noies que van plegats. El segon resalt és mixt i ens trobem en...

És dissabte 13 d’abril i tenim temperatures com si fos juny i anem camí d’Oliana. Parem a fer un cafè ràpid al poble i a les 10 h estem aparcats a la carretera de servei abans del tercer túnel. Desprès de comentar ahir quina via feient ens hem decidit per la Pirata Solitari a la paret dels sostres de la cinglera dels Espluvins. Sortim caminant sense saber molt bé on queda situada la paret dels sostres i no ens adonem que des del mateix aparcament podem observar la paret dels sostres i a la seva dreta l’esperò per on va la via...   L’aproximació és d'aproximadament 1h30' i des de l'aparcament hem de tornar enrere i passar el segon túnel, evitant creuar-lo i passant per la carretera de servei. Una vegada a l’altre banda del túnel creuem la carretera i passem per l’antic aparcament de la via ferrada Teresina per després continuar pel camí equipat Joan Nubiola. que comença per un sender al costat de dues caseta elèctriques a la banda dreta de la riera. Continuem el sender i cre...

Els darrers hiverns, més de cinc o sis, ja vinc observant que cada vegada els hiverns són més curts al Pirineu. Costa més que nevi i són molts els períodes on la cota de neu és molt alta i plou a alçades on hauria de precipitar de forma sòlida. Recordo que sempre deia que jo feia esquí de muntanya, no skimo, des de pràcticament la segona setmana de novembre fins al juny. Recordo un 4 de juliol de 2013 que va ser l'últim dia d'esquí de la temporada https://ciscu-campobase.blogspot.com/2013/07/llarg-any-de-neus.html?m=1  i vaig pensar que pot ser era algo excepcional, però també recordo als anys noranta un 24 de juny com ens va nevar en un bivac a la vall de Cregueña. Està clar que aquestes coses cada vegada són i seran més difícils que passin.  Aquest hivern és especialment sec i amb unes temperatures excepcionalment càlides. Ja venim d'un any amb les temperatures mitjanes globals més altes des de que tenim registres on s'han batut records a tot arreu.  Aquest passat dis...

És dijous de gener. Ahir per la tarda ens van apropar a la vall de Mulleres per comprovar l’estat de les canals de la cara N del pic de la Tallada i pic de Feixent. Observem tot en molt bones condicions. Demà matinarem i anirem a fer alguna de les diferents canals. Són les 7h15’ i l’aparcament de la boca sud del túnel de Vielha està a petar… La cara nord del pic de Feixant sembla un formiguer enllumenat pels frontals de les diferents cordades que busquen l'escàs gel d'aquesta extranya temporada hivernal. No ens motiva gaire escalar sota cap cordada, perquè ja sabem que la pluja de projectils glaçats està garantida… Sortim caminant per la vall encara fosca i amb molt poca neu. Només les zones altes, més enllà dels 2300 metres, estan nevades. Caminem còmodament per una canal directa, seguint les petjades de les cordades que han marcat el camí a les diferents canals. La temperatura és molt bona i la neu està dura. En poc menys de tres hores arribem a peu de la via “Me va la Vaina”...