Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Els darrers hiverns, més de cinc o sis, ja vinc observant que cada vegada els hiverns són més curts al Pirineu. Costa més que nevi i són molts els períodes on la cota de neu és molt alta i plou a alçades on hauria de precipitar de forma sòlida. Recordo que sempre deia que jo feia esquí de muntanya, no skimo, des de pràcticament la segona setmana de novembre fins al juny. Recordo un 4 de juliol de 2013 que va ser l'últim dia d'esquí de la temporada https://ciscu-campobase.blogspot.com/2013/07/llarg-any-de-neus.html?m=1  i vaig pensar que pot ser era algo excepcional, però també recordo als anys noranta un 24 de juny com ens va nevar en un bivac a la vall de Cregueña. Està clar que aquestes coses cada vegada són i seran més difícils que passin.  Aquest hivern és especialment sec i amb unes temperatures excepcionalment càlides. Ja venim d'un any amb les temperatures mitjanes globals més altes des de que tenim registres on s'han batut records a tot arreu.  Aquest passat dis...

És dijous de gener. Ahir per la tarda ens van apropar a la vall de Mulleres per comprovar l’estat de les canals de la cara N del pic de la Tallada i pic de Feixent. Observem tot en molt bones condicions. Demà matinarem i anirem a fer alguna de les diferents canals. Són les 7h15’ i l’aparcament de la boca sud del túnel de Vielha està a petar… La cara nord del pic de Feixant sembla un formiguer enllumenat pels frontals de les diferents cordades que busquen l'escàs gel d'aquesta extranya temporada hivernal. No ens motiva gaire escalar sota cap cordada, perquè ja sabem que la pluja de projectils glaçats està garantida… Sortim caminant per la vall encara fosca i amb molt poca neu. Només les zones altes, més enllà dels 2300 metres, estan nevades. Caminem còmodament per una canal directa, seguint les petjades de les cordades que han marcat el camí a les diferents canals. La temperatura és molt bona i la neu està dura. En poc menys de tres hores arribem a peu de la via “Me va la Vaina”...

És 2 de gener i torno a anar a escalar a Montserrat amb el Cristian. Són les 10 de matí quan aparquem abans de l'aparcament del Monestir. El dia és gris i bufa fort vent de nord-oest. Passem per davant del monestir i els puestos de formatges i mel i matò tipics. Arribem al refugi de Sant Benet i de seguida a peu de la Preyanda. Ens hem deixat els estreps, però comentem que segurament no caldràn i si cal ja farem amb un anell de reunió... Comença Cristian amb el primer llarg i contiüo jo el segón on l'A1e te les assegurances una mica allunyades i em cal muntar un estrep de fortuna amb un anell de reunió... Alternem llargs i el vent comença a fer acte de presència, especialment al darrer llarg... Els gores no molesten... sort que els hem portat... Rapelem amb la fresqueta del vent per la vessant NO amb un ràpel i continuem caminant per una canal en la que trobem un petit tall que fem amb bona destrepada, pot ser caldria petit ràpel de 15 m... fins que arribem al refugi de Sant Be...

És 31 de desembre i acomiadem l’any com més ens agrada, acaronant el fresquet conglomerat de Montserrat. Començo jo el primer llarg que apreta una mica amb el seu 6a i amb la xapa a uns 5 metres llargs del terra. De seguida em releva en Cristian i continuem escalant aquesta recomanable via per un conglomerat molt sòlid. Rapelem la via per la dreta amb dos llargs i cal posar atenció al darrer ràpel perquè la corda arriba molt justa terra (60 metres).  Bon any 2023 i esperem que el proper tornem a repetir! Cristian Regalao i Ciscu Carmona  

És dilluns 11 de desembre, la nit no és gaire freda, l'hivern astronòmic ja ha començat, però sembla que la neu no vol tenyir de blanc les valls de les muntanyes. Ens preocupa la situació de temperatures i de baixes precipitacions perquè any darrera any, per aquestes dates, ja esquiaven per aquesta vall de Benasc. Pot ser ens haurem d'acostumar a que aquesta serà la tònica d'aquí en endavant... Sortim a les 7h am de l'aparcament públic de Llanos de l'Hospital amb l'intenció d'escalar el corredor nord del pic Margalida.   Trobem la pista cap a la Besurta totalment glaçada, degut a les fortes pluges que s'han enduc la neu caiguda fins a una cota de 2400 metres. Caminem -no hi ha neu per fer l’aproximació amb esquís- passant per Aigualluts i després pujant direcció a la colladeta de Barrancs (2485 m) per un terreny força delicat per la quantitat de gel. Des d'aquí ja trobem un mantell nival mantingut, però amb neu crosta que dificulta molt obrir traça. ...

És diumenge 29 d’octubre i després de l'escalada d'ahir a la UESMAP hem dormit a la vall de Núria. Ens aixequem i després d'un reconfortant esmorzar, pugem amb el cotxe per la pista de Fontalba, fins a una curva molt tancada a l'esquerra (una mica abans de arribar a l'aparcament) deixem el cotxe per fer l'aproximació, de baixada, fins a la paret de la Dent del Rossell. Anem a escalar la via "La tardor d'en Nebjeperura", una via de 190 metres amb dificultat de 6a.  Val la pena fer l'aproximació per dalt, des de Fontalba, perquè així acabem d'escalar i en poc menys de vint minuts estem de nou al cotxe. Des de la curva cal baixar pel bosc, arbres secs i cremats per un incendi, i anar a buscar la carena que ens baixa, per un corriol i despres seguint unes fites fins arribar a un coll (cal baixar un tros per una corda fitxa). Des del coll farem el descens cap a l'altre vessant on ja trobarem la paret de la Dent del Rosell. La via és molt at...

És dissabte 28 d’octubre i la tardor està trigant en arribar. Encara així estem a sis graus a l'aparcament sota la cinglera dels Esplovins per escalar la UESMAP a l'esperò de les Orenetes. Fem l'aproximació amb una cordada per davant nostre. Esperem pacientment mentre acaben el primer i més dificil llarg de la via. Comencem gairebè a les deu del matí... Pensem que a veure si encara no ens agafarà la nit... Escalem encadenant els llargs sense gaires pauses i mantenint un bon ritme fins al final de la via. Onze llargs amb una dificultat bastant mantinguda entre el V+, el 6a+ i 6b+. Els llargs són exigents i amb algun tram amb roca un punt trencada, el penúltim llarg pot ser és el més espectacular de la via amb un 6a+ que podria ser tranquil·lament un 6b i que ens fa recordar que fins a l'últim moment no es pot baixar la guàrdia.  Arribem a les cinc de la tarda al cim del Pilar de les Orenetes, no hem vist cap oreneta, però si uns quants voltors que es passegen per les alç...