Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És dissabte 29 d'octubre i sembla que aquest any la baixada de temperatures de la tardor no volen arribar ni a les cares nord del Pirineu... Decidim tancar la temporada d'escalada roquera pirenenca amb aquest últim cap de setmana anticiclònic amb temperatures molt suaus per l'època. Sopem un bon apat al restaurant del camping del poble d'Escarrilla i com cada vegada que anem últimament al Midi fem bivac a l'aparcarment de les pistes d'esquí de Somport... Són les 9 am del dissabte i després de 2h30' d'aproximació nocturna fins al començament de l'esperó nord del Midi d'Ossau, ens mirem la via i girem cua cap al cotxe... En Cristian, n'Alex i en Xavi van una mica mosquejats amb les fortes ràfagues de vent del sud que ens desequilibren mentres saltem alguns dels grans blocs del caos de la tartera. Tots tres es coneixen molt bé els capricis del vent, degut a les seves aficions al parapent i kitesurf...  Una vegada arribem a la cara nord quedem pr...

15 d'octubre de 2022 Estem a la tardor i sembla que aquest any la calor no vol marxar. L'any passat a les mateixes dates ja van venir a escalar l'Espigolo Sud de la petita Aguille d'Ansabère amb l'Alex i el Xavi. Van bivaquejar al mateix lloc que aquest any, just al final de la pista on hi ha una petita explanada. Aquella nit va glaçar i les temperatures durant el dia van ser les que tocaven per l'època. En aquesta ocasió la temperatura no ha baixat dels 10ºC durant la nit i l'escalada la van fer amb roba d'una sola capa.  En aquella primera ascensió ja vaig quedar encantat, no solament per la verticalitat de les seves agulles, sinó de l'impressionant circ de Lescún que està declarat com a patrimoni de l'humanitat per la UNESCO. Aquest circ està fortament marcat per l’erosió geològica de les antigues glaceres i per roques calcàrees que recorden les grands parets dolomíques. Està envoltat per un conjunt de pics que dificilment superen els 2.500 me...

És dijous 21 de juliol i ahir per la tarda van fer la Arete des Papillons  i després de passar una nit amb alguna tempesta, finalment surt el sol i es presenta un bon dia. Esmorzem a la tenda i ens preparem per anar a escalar la via Nabot Léon, una clàssica molt recomanable a les Aguilles de Blatière.  La dificultat de la via és 6a amb 5+ obligatori, encara que el primer llarg apreta bastant.  Seguirem les fites creuant les caòtiques morrenes de pedres que flanquegen les Aiguilles de Chamonix, i en un punt que el camí cal seguir el fil de la morrena, fins arribar a l'inici de la petita glacera de l'Aiguille de Blaitière. D'aquí pujarem fins el peu d'una petita canal. Hem de grimpar per la canal i flanquejar cap a la dreta fins una marcada bretxa, continuem i haurem de fer un petit pas exposat 3a amb bona roca, per arribar a peu de via. El descens es fa directament per la vertical des de la darrera reunió, mitjançant uns ràpels que ens deixen a peu de via.  Tornem a l...

És dimecres 20 de juliol i després de la decepció de la Walker , baixar caminant a Chamonix i veient com està la muntanya degut a les elevadíssimes temperatures on està caient de tot, ens decidim a agafar el telefèric fins a Pla de l'Aiguille i anar a escalar al granit, descartant zones exposades a gel i neu.  Pujem al mig dia i caminem poc més de 30 minuts des de l'estació per arribar a un petit llac que està just a sota de l'Aresta des Papillons i l'Aiguille du Peigne. Després de muntar la tenda ens anem ràpid a escalar l'aresta, perquè per la tarda entrarà tempesta. L'aresta és una bona via per tastar el granit de la zona, sinó tenim massa temps o volem fer una matinal o com el nostre cas per la tarda. Encara que sigui una aresta, cal escalar-la tota per un granet molt bo, amb passatges atlètics i que es poden protegir bé amb flotants. L'entorn de l'escalada és impressionant, perquè té unes magnifiques vistes de la cara nord de l'Aiguille du Midi ...