Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Tuca de la Picada 2526 m.  Esta noche han nevado entre 3 y 5 cm de nieve, que  han mejorado tanto los ascensos como los descensos. Aprovechando las buenas condiciones nivológicas de la cara SE y evitando de nuevo la helada cara NO de las Maladetas. Asciendo de nuevo por el itinerario de ayer para desviarme en el plató hacia el collado de la Picada. Desde aquí ascenso directo a este divertido pico, al que llego hasta su cumbre con los esquís puestos. A media pala tengo que colocar las cuchillas por estar helado. El descenso de nuevo fantástico, por una ligera pero efectiva nevada que mejora el deslizamiento, evitando los derrapajes sobre el estrato de nieve helada. En el descenso es conveniente, si no se quiere remar, flanquear hasta alcanzar el sendero que sube directo desde los Llanos. Al final se gira para empalmar al principio del bosquecillo de la pista de fondo.      

A l'hivern són moltes les nits que surto a córrer per la Serra de Collserola. És fascinant recorre els seus corriols amagats sota la densa vegetació amb el silenci trencat pel soroll de les sabates picant el terra i la forta respiració. El canvi és radical i el paisatge pren un aspecte misteriós amb el soroll del vent, animals, com conillets, mussols, porcs espins i els porcs senglars. És sorprenent que a tan pocs kilòmetres de Barcelona puguem gaudir d'aquesta meravella. Sembla que t'has perdut en el més profund de la natura i t'imagines que estàs a un bosc allunyat, quan de cop saltes per qualsevol collet i apareixen les llums de Barcelona o d'altre poble de l'àrea metropolitana, per recordar-te que no estàs tant lluny com pensaves. La veritat és que trobo que és com una finestra que et dona pas a altre dimensió d'aïllament, de soledat i de la tranquil·litat del bosc, en pocs minuts sense recorre gaires kilòmetres i a la vora de la gran ciutat. L...

Quina sort que hem tingut aquesta nova temporada...!!! JA ENS HA NEVAT... Les primeres nevades contundents ja han fet la seva presencia per aquests primers dies de desembre... I els que som incondicionals de l'hivern, la neu i el gel no hem pogut aguantar les ganes i ja hem estrenat de nou els esquís... Per no variar, les sortides de nou per la Vall de Benàsc... Una setmana de vacances i set dies de set esquiant... Encara que el dilluns passat la neu era abundant, però molt recent, vaig estrenar-me pujant a la Renclusa. Molta pedra, neu poc transformada i rallades múltiples als esquís... Dimecres torna a nevar i altre vegada Renclusa...!!! Dijous amb Xavi i Pep, una volta per sota de les Maladetes i baixada pels tubs de paderna... Més pedres i rascades als esquís. Passem per sota de la Torre de Cordier i d'aquí al Coll de Paderna, per començar un calvari esquivant roques i saltant per onades de neu. El problema és que ha nevat molt, però també ha ventat molt, dei...

És cert que les experiències fortes i els veritables amics no marxen mai, sempre els tenim omnipresents, encara que no hi siguin físicament al davant nostre. I així és amb el Martí. Ens ha quedat gravat en el record d'una forma molt intensa. Tant o més de com era la seva amistat, sincera, bondadosa i plena de gestos que feia que ens ho estimessin d'una manera molt especial. El Martí, era d'aquelles persones que t'ho donava tot, però també t'ho demanava... Amb els seus amics era exigent amb els compromisos, complidor i molt lleial. La seva tenacitat i constància era una de les seves millors virtuts. Ell creia en els valors i la justícia. Era un dialogador innat, li agradaven les converses complexes amb fort contingut polític, social, ecològic i sobre tot de muntanya. Quantes hores xarrant, discutint sobre temes que mai li hem pogut donar solució...! Hem fet moltes sortides d'esquí de muntanya, pujades a l'Aneto -el teu cim preferit per esquiar-, ...

Inicio de semana con tiempo fresquito, lluvia y algo de nieve por encima de los 2800 metros. Así nos encontramos Gavarnie en esta ocasión. Llegada a un lugar mágico, cuna del pirineismo, que esconde uno de los mejores rincones de la vertiente norte del Pirineo. Aquí se contarón y realizarón grandes histórias y escaladas por pioneros pireneistas como Celestí Passet, Henry Russell, Franz Schrader, Margalide y Louis Le Bondierm, François Bernat y los guías de montaña de esta población que cierra el circo de Gavarnie, formado por los Astazu, Marboré, Torre de Marboré, Casco y Taillón. Subimos con lluvia y frío al refugio de Serradets para esperar el buen tiempo anunciado, pero después de realizar la aproximación hasta la base de la Torre del Marboré apreciamos como el frío había helado la salida de esta pared, por lo que nos dirigimos a la pared del pico Terradets para escalar la vía super-directa, mucho más disfrutona y mejor orientada. Al bajar de la pared, decidimos cambiar de valle e...

--> Han pasado veinte años desde que por primera vez visite la cumbre del Aneto. Por aquel entonces mi juventud y mi poca experiencia desbordaron todas mis emociones al observar aquella extensa masa de nieve perpetua, por la que aún se contaban historias de montañeros desaparecidos en el interior de sus grandes grietas. Estos días para volver a recordar aquellos momentos he vuelto a subir el Aneto por su vía normal y así poder comparar en directo las diferencias con aquel verano de 1992. Es evidente como se ha reducido no solo la extensión, sino el espesor de la masa de hielo, aunque mis datos son por observación, es palpable como este glaciar esta en peligro extremo de extinción. Prácticamente no se observa movimiento transversal y la profundidad de las grietas es mucho menor a las de antaño. En el collado de coronas se observa una profundidad del glaciar de apenas unos quince metros –punto más elevado del glaciar-   y en este punto se han llegado a medir cas...