Via Josep Maria Montfort (250 m, V+, A0) Serra de Sant Joan.

És dissabte dia 9 de novembre. Arribem a Coll de Nargó i agafem la carretera que puja cap a Montanisell, per després recorrer tres quilometres de pista fins arribar al coll de L'Apallador, que queda a la vessant sud de la Serra de Sant Joan, des d'on podrem visualitzar la seva gran paret i podrem deixar el cotxe a una petita esplanada. 

L'aproximació s'ha de fer entrant per un petit bosc, sense cap sender ni corriol marcat, amb la foto de la ressenya a la vista per visualitzar previament la via i marcar el rumb cap a el seu inici. 

Crida l'atenció de que sembla que no hi ha massa moviment per aquesta via, perquè les darreres ressenyes o entrades a blogs són de fa uns quants anys... Pot ser, no sembla massa atractiva per les noves generacions d'escaladores i escaladors...

Segons la ressenya la via comença amb una fletxa marcada a la roca, que nosaltres no van trobar, pot ser ja s'ha esborrat. De totes formes la referència són els parabolts de la via de la dreta, la via Dismi, que està totalment equipada.

Comencem a escalar ja passades les 10h30 del matí, i dubtem si entrem a l'esquerra d'un arbre o a la dreta. Finalment decideixo entrar per la dreta, per després creuar-me en un flanqueig en diagonal cap a l'esquerra per una roca no massa sòlida. A la dreta i a l'alçada d'un arbre trobarem la R1 de la via Dismi, equipada amb dos parabolts, on montarem la reunió. En tot el llarg trobarem dos pitons cassolans amb un pas una mica més expo després dels segon pitó. Més amunt està la reunió original amb un sol espit i l'altre només amb la rosa i sense la xapa.

Aprofitem aquest espit per assegurar la segona tirada. Cal tirar més cap a l'esquerra, en diagonal, per passar un petit desplom i tornar a girar a la dreta on ja visualitzarem la R2, que queda just en la vertical de la R1. En tot el llarg només trobarem un pitó cassolà.

Comencem el tercer llarg, que surt recte de la reunió i on trobem un pas difícil de 6a o A0, per una placa fina i de bona adherència, on trobarem un parell de pitons, el més alt amb uns cordinos molt antics que caldria sanejar. De seguida trobem la R3.

El quart llarg va directe i cal anar cap a la dreta per la zona més lògica per entrar en un curt diedre-canal, que trobarem net d'assegurances.

El cincquè llarg és de transició i cal fer un petit flanqueig cap a l'esquerra per muntar la reunió en un arbre. La ressenya indica que hi ha un pitó que ja no hi és.

Comencem el sisè llarg, el més impressionant de tota la via, i que ressegueix una bavaresa que és de ben protegir. Seguirem per una fissura per després flanquejar en diagonal cap a la dreta, fins a un gran pi on muntarem la R6. Segons la ressenya ens envia cap a un arbre a l'esquerra i muntar reunió per després passar a aquest pi gros i muntar la reunió (uns 10 metres de flanqueig), però decideixo anar directe al pi gros. Aquest llarg està net i cal portar un bon joc de friends per protegir, inclós el camalot número 3.

Des del pi, sortim cap el setè i darrer llarg. La sortida es pot fer directa o una mica a l'esquerra per una fisura que després haurem de deixar i fer un pas llarg a l'esquerra i seguir per una placa amb un espit i ja continuar fins als arbres de sortida on muntarem la reunió. L’arribada ens ofereix un magnífic mirador de la zona.

Pel descens cal continuar a la dreta -direcció est i vessant nord- sense deixar l'aresta, en uns 10’ per un bosc herbòs trobarem un petit coll que es pot baixar amb alguna desgrimpada, possibilitat de ràpel de 20 metres, per continuar per una tartera que ens deixarà a la pista per tornar de nou al coll.

Conclussions: Via per coleccionistes, bastant desequipada on cal navegar amb intuició i protegint amb flotants. La part més interessant comença apartir del quart llarg on la roca és més sòlida i fàcil de protegir. La dificultat no està en els seus passos, sinó en buscar i protegir un itinerari que busca les debilitats i lògica de la paret.

Àlex Presas i Ciscu Carmona

Serra de Sant Joan. 

Font: http://muntanyenc.blogspot.com