Via dels sostres (Montserrat)

És diumenge 3 de setembre. Amb en Jordi hem quedat per anar a escalar la via dels sostres. Fa temps que vaig darrera d'anar a escalar aquesta via que tothom comenta que es molt xula. El dia és gris i arribem a Santa Cecilia, Montserrat, i comença a ploure. Agafem el camí el GR cap al monestir i en uns 15' cal girar a la dreta pel torrent de l'aeri. Una petira fita, després de una corva tancada serà la referéncia per deixar el camí. Remontem aquesta canal fins arribar gairebé al final del torrent. A l'esquerra cal seguir uns eslaons de ferro per anar seguint unes instal·lacions de cables que ens deixaran a peu de paret. Cal continuar una mica cap a dreta fins a situar-nos sota el sostre característic del segón llarg (veure foto típica). Continua plovent i dubten de si escalar o no. Ens enfilem al primer llarg i observem que els sostres mantenen seca la paret. La pluja va a més i nosaltres continuem escalant... Tenim sort perquè més tard els llargs finals es secaran degut al vent.

En fi, bona jornada veiem com gairebé ningú ha escalat a Montserrat. mentre nosaltres gaudim d'aquesta molt recomanable via que va esquivant els sostres de la gran pared de l'aeri.

Informació tècnica:

Zona: Pared de l’Aeri. Montserrat.

Aperturistes: Niclao, S. Marzo, J. Ll. Benito y J. C. Ferrero 1/5/79.

Dificultat: 6b.

Dificultad obligada: V+.

Longitut: 305 metros.

Orientació: Este.

Equipamient: semiequipada, R amb parabolts oxidados rapelables.

Material: 14 cintes, jocde friends fins al camalot 3 (portar repetit el semafor) i joc de tascons.

La via:

L1 (V+ – 50m): Començo aquest primer llarg sortim una mica cap a l'esquerra i no recte, perquè està molt descompost. Trobem una primera xapa i girem cap a la dreta per anar a buscar la gran laja. Després ja veiem clarament el flanqueig que hem de seguir cap a l'equerra. La reunió està després d'un tronc d'arbre.

L2 (6a – 35m): Ara li toca a Jordi. Surt de la reunió cap a l'esquerra amb un petit flanqueig per girar cap amunt per un diedre bastant desequipat i que li olbliga a apretar bastant. La reunió es troba just al començament del gran sostre.

L3 (6a – 30m): Aquest llarg és el més bonic i espectacular de tota la via. Cal fer un flanqueig força desequipat (trobem al principi un tascò abandonat). Al final del flanquieg cal girar amunt i de seguida veiem la reunió.

L4 (6a – 45m):

Anem a buscar un diedre cap a la dreta per passar per sota d'un sostre i continuar després per una zona més fàcil. La reunió està a un arbre.

L5 (V+ – 35m): Encara que la dificultat d'aquest llarg no és alta, si que ho és progresar per una zona un punt descomposta i amb molta vegetació i sense cap xapa. Caldrà passar per dintre de les branques d'un arbre i després ens trobem un esbarzer que barra el pas i cal passar per sota per arribar a la reunió que queda amb una bona repisa.

L6 (V+ – 35m): Jordi comença aquest llarg que destaca per una ximeneia molt ampla que ens obliga a buscar la part més estreta fins poder assegurar algún pas i continuar després per una zona més fàcil. Continuem per una fisura en autoprotecció fins arribar a una fisura més ample on trobarem la reunió

L7 (V+ – 40m): LLarg que va navegant per fisures amb una roca una mica descomposta que cal anar al tant i protegint amb flotants. La reunió la trobem a una gran cova on es troba al seu interior l'antiga llauna de les piades de la via.

L8 (6b – 35m): Jordi intenta el llarg, però ho desestima al trobar-se una mica húmit i sense cap seguro fins al final de la cova. La ximeneia-cova és molt ampla i encara que la primera part no és difícil és molt exposada. Intento jo també el llarg i finalment desistint i ens escapem per un flanqueig de IV, altenatiu i molt més segur, que després tira amunt i ens deixa al final de la via on muntem la reunió en un arbre amb un cable.

Jordi Pons i Ciscu Carmona