Kungsleden o camí del rei (Laponia Sueca)

de juliol 15, 2023

Kungsleden o camí del rei (Laponia Sueca)

És dissabte 15 de juliol i fem cua a la terminal de l'aeroport de Barcelona per entrar a l'avió destí Estocolm. Apareix una parella, la Lidia i el Fabio i l'Ana me’ls presenta. Tots dos també venen a fer el trek del Kungsleden. Lidia és companya de feina de l’Ana, però just es van conèixer el dia anterior i de forma casual.

Arribem a Estocolm després de tres hores i mitja de vol. Ens separem de la Lidia i el Fabio, ells han d’agafar un vol per arribar a Kiruna i després el tren cap a Abisko Turiststation, on ens trobarem per començar el trek a Laponia. Nosaltres agafem el tren Arlanda Express des de l’aeroport a la Estació Central d'Estocolm, perquè pugem a Abisko Turiststation en el tren de les 18:10h. Aprofitem el temps d’espera fins la sortida del tren per fer un tomb pel centre de la ciutat.

El tren és força antic, me l’esperava més modern per estar a un dels països més desenvolupats d'Europa, però suficient per recórrer els 1300 km i les 15 hores que ens separa d'Abisko. Anem en un cotxe llit compartit amb dues noies i un noi que van baixar unes parades abans que nosaltres.

El viatge és llarg i et dona temps de relaxar-te, aixecar-te i gaudir mirant el paisatge verd des de les finestres, aprofitant la llum solar durant les vint i quatre hores. La linea de tren passa per Umeå, Jörn, Boden, Murjek, Gällivare i Kiruna que és la ciutat més septentrional de Suècia situada a la província de Norrbotten, concretament el seu nom ve de l'idioma Sami i vol dir perdiu nival. Quan t’apropes a la ciutat el primer que veiem és l’ambient industrial, perquè Kiruna té la mina de ferro subterrània més gran del món. Aquesta mina és un dels motius de l'existència d'aquesta via fèrria que creua tot el cercle polar àrtic i connecta la ciutat de Luleå al mar Bàltic fins a Narvik al mar de Noruega. Narvik, després de ser conquerida pels alemanys durant la segona guerra mundial, va ser el gran punt d'abastiment d'aquest mineral durant la guerra. Durant el llarg viatge, i sobretot pel mati, trobem a faltar una cafeteria -hi ha una que serveix cafè o té per emportar- o un bar una mica més complert, sort que vam ser previsors i a l’estació d’Estocolm vam comprar alguna coseta per tenir l’estómac entretingut fins arribar a Abisko.

Des de Kiruna, en menys d’una hora i mitja arribem al nostre destí, passant per Abisko Östra, un petit poble molt tranquil, pot ser massa, amb molt poques cases i un supermercat, però situat al costat del llac Tornesträsk, uns dels més grans del país. Quan deixem Abisko Östra, en poc més de cinc minuts, arribem al nostre destí, Abisko Turiststation, on es troba l'entrada al Parc Nacional i l’inici del Kungsleden, camí que està situat gairebé a 200 km per sobre del Cercle Polar Àrtic i que creua la carena muntanyosa d’Escandinàvia amb un total de 440 km.

A uns tres minuts de l'estació està l'hotel-alberg amb el mateix nom, Abisko Turiststation, i el Naturum Center -centre d'informació del parc nacional- on comprem un mapa de la zona i ens informem sobre l'ascensió al Kebnakaise. A la zona hi ha molt poca civilització, la poca gent que hi ha pel voltant és la que atrau l’hotel-alberg com punt d’inici del Kungsleden o les excursions pel canó d’Abisko fins al llac.

Nosaltres aquesta primera nit ens allotgem a l’hotel. Després de fer el checkin fem un tomb per situar-nos i tafanegem per la botiga de l’hotel, on es pot comprar menjar i material per equipar-se, així com càrregues de gas pels fogonets. Per la tarda-nit ens retrobem amb la Lidia i el Fabio, sopem plegats un bon i gustós àpat i parlem de com farem cadascú les diferents etapes del trek, ja que ells van amb tenda i nosaltres hem reservat plaça als refugis.

Trekking Kungsleden

Dia 1: Abisko Turiststation (385 m) - Abiskojaure (490 m).

Ens despertem a les 7 am, no hi ha presa perquè l'etapa d'avui és curta i a més tenim llum les 24 hores del dia. Esmorzem de forma abundant al bufet lliure de l'hotel i ens posem en marxa a les 9 am. Triguem 3 hores en arribar al refugi d'Abiskojaure. El recorregut es de 13,3 km amb +115 m /-10 m de desnivell i transita al costat del riu Abiskojä kka, que desemboca al llac Tornesträsk i que a la seva part final te uns ràpids molt espectaculars. El dia és bo, però fresquet i poc a poc anem observant quin serà el paisatge que ens acompanyarà aquests propers dies. A l'inici anem trobant arbres i que més endavant passarem a un tipus de vegetació més baixa. El recorregut ha sigut fàcil i perfecte per escalfar motors pels propers dies.

Cal dir que durant tot el recorregut no hi ha cobertura de telefonia mòbil, per tant, ens donarà un caire de major aïllament, acostumats a fer servir i interactuar contínuament amb les xarxes socials...

Arribem al refugi que està situat a un lloc idíl·lic, al costat d'un llac amb molts mosquits. Ens anem cap a la caseta de control, allà ens registrem i ens conviden a una mica de beguda refrescant -ho fan a tots els refugis del recorregut-. Ens allotgem a una de les casetes de fusta que compartirem amb més excursionistes i més tard també amb na Lidia i en Fabio.

La caseta refugi està equipat amb tots els útils necessaris per cuinar i menjar. Ningú controlarà el que fem dintre, però ens informen que s'ha de mantenir tot net i recollit després de fer-lo servir. A fora del refugi hi ha fusta per si volen encendre una llar de foc a l'interior, però fa prou fred. La sauna comença de les 18 a les 19h pels nois, de les 19 a les 20h per les nois i fins a les 21h és mixta. No cal explicar el plaer de fer una sauna i anar refrescar-se a les fredes aigües del llac on es troba situat el refugi.

Dia 2: Abiskojaure (490 m) - Alesjaure (780 m).

La llum solar es manté intacta, però les hores passen i ens aixequem per esmorzar i continuar amb el trek. Ens aixequem a les 6h30, el dia està bastant tapat. Esmorzem i a les 8h30 comencem a caminar. El recorregut es de 20,3 km amb +345 m /-55 m de desnivell. El paisatge és espectacular, inundat per un fort verd, l'aigua i la humitat que impregna quasi de forma permanent una fina pluja. Molts trams del recorregut estan protegits mitjançant taulons de fusta per evitar l'erosió del terra i la flora, especialment en zones humides. Caminem a bon ritme unes 5h30 hores i gaudint d'una certa soledat, degut de que encara que ens anem trobant excursionistes, esperaven molta més gent. Abans d'arribar al refugi cal creuar un riu on ens hem de treure les bambes. El refugi està situat al costat d'un inmens llac -Alisjáviri- i arribem sobre les 16h, ens impressiona per que és molt ample i està molt ben cuidat.

Esperem a que arribin els guardes, mentre ens servim de una mica de beguda que tenen preparada pels nouvinguts i mengem alguna galeta. Ens instal·lem còmodament a un altre de les cases refugi, que en aquest cas és molt ample i nova. Increïble les instal·lacions tan ben equipades. Passada una estona ens trobem de nou amb els nostres amics, Lidia i Fabio, que han decidit tornar a quedar-se al refugi perquè està mig plovent, així podrem tornar a sopar plegats. A prop del refugi, un parell de quilòmetres hi ha un assentament de cases dels samis. Els samis són l’ètnia autòctona de Laponia i actualment menys d'un 10%, d'un total aproximat d'entre 80.000 i 100.000 persones, viu com a nòmades. La resta viu bàsicament de la pesca, la ramaderia del rens i l'artesania. Decidim no visitar-lo perquè comença a ploure i no sabem si es pot.

Dia 3: Abiskojaure (780 m) - Tjäktja (1015 m) - Sälka (815 m) - Singi (720 m).

Ens aixequem a les 6h, una mica abans de l'habitual, perquè avui la jornada serà llarga i comencem a caminar a les 7h30. Des de Abiskojaure a Tjäktja hi han 13,1 amb +265 m /-30 m de desnivell. Des de Tjäktja a Sälka 12,5 km amb +115 m /-315 m de desnivell i des de Sälka a Singi 11,6 km amb +70 m /-165 m de desnivell. En total uns 36 km de recorregut.

El motiu d'allargar tant el recorregut, és que volem pujar el cim del Kebnekaise i perquè la jornada anterior a l'ascensió no sigui tan llarga i trobar-nos més descansats.

Ens acomiadem de Lidia i Fabio, perquè ara si que ens separem definitivament degut a que nosaltres anirem a pujar el Kebnekaise i quedem amb ells de trobar-nos a Estocolm. Ens esperen uns 37 km per arribar al refugi de Ningi. Pel camí hem de passar un petit coll, the Tjäktja pass, que és el pas de més alçada del recorregut (1150 m), una mica abans trobarem el refugi de Tjäktja (1015 m). En aquest punt hem de trepitjar neu i la temperatura volta els 6ªC, amb una mica de vent i fina pluja. La sensació tèrmica és baixa, però decidim no parar i passar el coll on comença un descens fins al següent refugi. Fins aquí el camí a sigut una mica més dur que els dies anteriors, hi ha molta més pedra.

Una vegada passem el coll, comencem el descens per una vall és preciosa, bastant ample i verd, i és la primera vegada que observem a la distància un ramat de rens. Arribem a les 13h20 al refugi de Sälka, on descansem una mica i aprofitem per menjar un entrepà. En breu tornem a arrancar i encara ens queda un bon tros per arribar al refugi de Singi. Ens anem trobant pel cami algunes cabanes que en cas de necessitat o mal temps poden servir com a refugi.

Arribem a Singi a les 16h30. Aquest refugi és molt més petit i no te botiga ni sauna. Ens assignen una de les cabanes on de nou ens relaxen i sopem. Cal explicar que als refugis no hi ha ni llum ni aigua. L'aigua cal anar a omplir-la amb una galleda al riu, i serà necessària per rentar els plats i els útils de la cuina. L'aigua bruta es posa a una galleda i després cal llançar-la a un lloc específic d’aigües grises, separant la part orgànica i l'aigua restant es va filtrant per no barrejar-la amb l'aigua neta del riu. Els lavabos estan a l'exterior i és impressionant com estan de ben mantinguts. A las sortida del WC pots rentar-te les mans amb una pastilla de sabó i aigua que es llança a una llauna foradada. Cal reomplir la galleda abans es quedi buida.

Dia 4: Singi (720 m) - Refugi de Kebnekaise (660 m).

Ens aixequem a les 7 am sense presa, avui ens desviem del camí principal uns 14 km, +200m i -260 m de desnivell per anar al refugi del Kebnekaise. Aquí estarem un parell de nits, per fer l'ascensió al pic Kebnekaise (2098 m), pic més alt de Suècia. El dia torna a ser pluviós i en unes 4 hores arribem al refugi. Conforme ens apropem observem que aquest refugi no te res a veure amb el que hem vist fins ara. Un gran refugi hotel amb energia elèctrica, wifi, cobertura mòbil i amb totes les comoditats. La sauna és molt gran, així com la botiga i serveis de restauració.

Ens instal·lem i preparem el material per demà. Consultem la meteorologia a una gran pantalla tàctil que tenen. La meteo serà la pitjor dels tres dies que portem. Donen molta pluja a partir de les 12 am. Ho parlem i considerem que caldrà matinar, aprofitant que tenim tota la llum solar.

Dia 5: Refugi de Kebnekaise (660 m) - Cim del Kebnekaise (2097 m).

Toquen les 3 am, ens aixequem i ens anem a esmorzar. A les 4 am estem en marxa i anant cap el Kebnekaise. Des del refugi cal tornar enrere uns 3 km per després continuar a la dreta seguint un camí i ben senyalitzat que ens portarà al coll entre el Tolpagorni i el Vierranvárri.

Anem sols, sembla que ningú vol aprofitar aquesta finestra sense pluja. Quan comencem a pujar les primeres rampes, agafem una parella també de matiners. Els saludem i els deixem ràpidament enrere. Continuem sols amb un ambient amb boira tancada. Poc a poc anem guanyant metres i sembla que la boira ja no és tan espessa. Creuem el riu per un pont de ferro i comencem la pujada per unes escales molt amples construïdes amb grans lloses de pedra. Sembla curiós aquesta adaptació del terreny per evitar puja per una antiga tartera molt descomposta i amb possibilitats de despreniments. Passades les escales arribem a un coll que es troba entre el Tolpagorni a l'esquerre i el Vierranvárri a la dreta per continuar pujant fins al seu cim, ara seguim unes senyals refractaries clavades al terra que marquen l'itinerari. Pot ser, hi ha un excés de senyalització, però pensem que aquest pic és molt freqüentat i degut a l'adversitat meteorològica volen evitar que la gent es perdi.

Una vegada coronat aquesta primer cim del Vierranvárri, cal fer un descens d’uns 100 metres de desnivell fins al Kaffedalen, per tornar a remuntar per la aresta que ens portarà ja directes al cim. Pel camí trobarem dos refugis bivac el primer , Old cabin, a uns 8 km i el segon, Safety cabin, a pocs metres del cim.

Passat l’últim refugi, a pocs metres ja trobem neu i per arribar al cim hi ha una pala nevada que s’enfila per l’aresta on ens posem els grampons. Arribem en pocs minuts al cim sud del Kebnekaise (2097 m), que és una mica més alt que el nord. Per anar al nord cal baixar uns metres i torna pujar uns metres fins al cim. Estem sols al cim sud i tenim la sort de que encara que el dia es gris, els núvols ens permeten recrear nos en el paisatge i el seu entorn, verd i cada vegada menys blanc. Les poques glaceres que es veuen estan en una claríssima regressió. Pensem que fins i tot aquesta petita resta de glacera que obliga a trepitjar neu i gel al cim desapareixerà en pocs anys.

Comencem el llarg descens, però abans passem a esmorzar pel refugi bivac. A la baixada comença a entrar la boira i a plourà. Ens anem trobant amb els primers grups que van cap al cim i no entenem com no han sortit abans per no pillar la pluja i el mal temps. Pesem que pot ser estan massa acostumats a la pluja…

Arribem al refugi Kebnekaise sobre les 12h am i ja plou amb certa intensitat, la previsió s’ha complert. Al final han sigut una jornada de set hores i mitja per fer un desnivell de 1800 metres i 19 km de recorregut.

Ens canviem i aprofitem per fer una relaxant sauna, per després passar part de la tarda als còmodes sofàs a l’interior del refugi i posant troncs a la llarg de foc que tenen encesa.

Acabem la jornada sopant al restaurant per celebrar l’ascens al Kebnekaise. Comentem que pot ser canviem l’itinerari planificat per no haver de tornar a refer els 15km fins al refugi de Singi i millor sortir per aquesta vall fins a Nikkaluokta i donar per acabat el trek del Kebnekaise.

Dia 6: Refugi de Kebnekaise (660 m) - Nikkaluokta (480 m).

Ens aixequem a les 5 am per esmorzar i aprofitar el matí. A les 4h45 ens posem a caminar perquè volen arribar amb temps per agafar el bus a les 12 am que ens portarà a Kiruna. Tenim 18 km amb +130 m i -310 m de desnivell per davant. Fem tot el camí en solitari sota una fina pluja que al final acaba remetent. A mig camí hi ha possibilitat d'agafar un ferry que et deixa a Nikkaluokta. Nosaltres continuem a peu fins a Nikkaluokta. Arribem a aquest refugi sobre les 10 de matí i entrem a prendre una pasta i un té calent a la cafeteria, on també es pot esmorzar de buffet. Gaudint d'una bona estona mentre arriben les 12 am per agafar el bus.

La parada de bus es troba al costat del refugi i hi han dos autobusos cap a Kiruna, un fa parada a l'estació de tren i l'altre a la parada de busos. Nosaltres anem cap a l'estació de tren, perquè hem de tornar a Abisko Turiststation a recollir el nostre equipatge, i aprofitarem per passar tres dies fent excursions per la zona, abans de marxar cap a Estocolm.

Abisko Turiststation (385 m) - Nuolja (1.160 m).

Recomanada excursió que puja fins al Sky Station, també puja un telefèric des d'Abisko Turiststation, i on es troba una bona cafeteria -també fan menjar- amb una terrassa i esplèndit mirador de la vall i de les aurores boreals a l'hivern. Continuem fins al cim del Nuolja (1.160 m) i gran mirador als quatre vents del Kungsleden (11 km i +817 m).

Abisko Turiststation - Llac Tome Träsk

Relaxada i obligatoria excursió pel riu Abiskojä kka amb els seu espectacular canó i ràpids que finalitzen al llac Tome Träsk.

Ana i Ciscu