Broad Peak 8.047 m (KARAKORUM)

Fitxa tècnica muntanya

Denominacions de la muntanya: K3, Faltxan Kangri, Broad Peak.

Alçada Cim principal –Sud-: 8047m

Altres puntes: Cim Nord (7550m), Central (8013m)

Serralada: Karakorum.

Altres cims de més de 8000 m de la zona: Txogori (K2), Gashembrum I (o Cim Amagat), Gasshembrum II.

Zona: Baltoro (gelera Godwin Austin)

País: Baltistan

Estat: Pakistan

Llengua: tibetà (variant balti).

Alçada del campament base: 4800m

Alçada campament I: 5700m

Alçada campament II: 6200m

Alçada campament III: 7050m

Aproximació al campament base: trekking del Baltoro. 6 dies. Seguir la vall del Baltoro, primer pel marge esquerra del riu, i després per la gelera. Tornada 3 dies amb etapes llargues (si les condicions són bones per als portajadors, podeu retornar pel Gongogora La, coll de 5600m, i la vall de Hushe -recomenable- . Si no són bones haureu de refer el camí de pujada (el nostre cas). A les etapes de la gelera fareu entre 1000 i 2000 metres de desnivell a causa de les irregularitats del terreny.

Material específic recomanat: dos piolets, 1 cargol de glaç per cap, jumar, repalador, quelcom de material de roca, 600 m de corda fixa (segons el nivell, en pot caldrà bastanta més, o bé s’haurà de compartir amb altres expedicions). Aconsellem també que cada membre dugui una ràdio-transmissor per comunicar-se mútuament i amb el camp base. En tota la via la transmissió és possible i hi ha poques ombres radiofòniques.

Farmaciola: A part del material de cures bàsiques, analgèsics, antibiòtics i diarreics –imprescindible- recomanem dur medicaments pel mal d’alçada (edemox pels edemes en general, minifidipina i viagra pels edemes pulmonars i dexamatasona pels edemes cerebrals). Aconsellem prendre regularment aspirines per la circulació de la sang, vitamina C, ferro per reforçar la producció de glòbuls vermella (fero-gradumet) i un complex vitamínic general com pugui ser el Farmaton. Important poder disposar de càmera hiperbàrica. 

Descripció de la via:

Des del Camp base seguir fins al davant de la gelera que procedeix del coll del K3 i travessar-la. Llavors prendre l’aresta per la dreta i seguir-la després per l’esquerra fins a l’alçada de 6600. Continuar pel llom, i a 7200m tombar a l’esquerra i anar a cercar el coll. Del coll al cim, seguir l’aresta, passar un avantcim i arribar al cim.

Dificultat via: en el marc dels 14 vuitmils,  mitjana. Pendents continuades i sostingudes de 35 a 60 graus durant tota l’ascensió. Aresta final: passos de segon grau. Atenció en cas de males condicions de la neu. Dificultats en la travessa de la gelera del Godwin Austin.

Recomanem també estar atents ales prediccions meteorològiques. 

Nosaltres vam trobar poca informació de la via i per això creiem interessant fer una sèrie de consideracions. Hem d’assenyalar que en cas d’haver-hi expedicions comercials, podeu trobar cordes fixes que us facilitaran l’ascensió amb júmar i el descens amb ràpel (nosaltres només vam poder gaudir de cordes fixes els darrers dies de l’expedició).

En primer lloc és important trobar un pas clar per travessar la gelera per anar des del camp base fins al peu del cim. La gelera és perdedora perquè té diverses torrentades que en hores de sol poden arribar a fer difícil el pas, i a més el terreny hi és irregular. Atenció també amb els ponts de neu. No és necessari encordar-se però en alguns trams recomanem crampons i pals de caminar. La gelera pot variar d’un any a l’altre, però nosaltres recomanem seguir la morrena fins al davant de la base del cim, i d’allí travessar en línia recte. Un cop a la base cal pujar per la gelera que procedeix del cim, deixant a mà esquerra els séracs. Abans que el pendent es torni més pronunciat, us trobareu sota una paret rocosa. Hi poden deixar els pals d’esquí que no haureu de menester més en tota la via. A partir d’aquí haureu de seguir pel pendent i en un lloc evident, enlloc de posar-vos sota els séracs, preneu a la dreta una canal que s’enfila envers l’aresta. Tingueu precaució perquè pot estar glaçada. Més amunt podeu continuar bé per la dreta (més rocós i recomenable si hi ha molt glaç o si hi heu d’instal·lar cordes fixes) o per l’esquerra. Superat aquest tram arribareu a una pala més ample i un poc menys empinada que seguireu fins a un collet evident que veureu entre l’aresta i unes roques. Allí hi ha una plataforma que podeu utilitzar com a dipòsit, per descansar o bé per instal·lar-hi, un camp I inferior. A sobre de la plataforma cap a l’esquerra veureu una pala llarga, ample i força inclinada, i preneu-la amb precaució fins al final on trobareu lloc per instal·lar el camp I. El darrer tram de la pala veureu una pala més estreta a mà dreta d’un esperó que més amunt gira a l’esquerra. Preneu-la perquè també us durà al camp I més fàcilment. El lloc del Camp I és estret i penjat, i per tant caldrà vigilar amb els precipicis de mà dreta. Fins el camp II són 500m de fort pendent pel costat dret (mirant cap amunt) de l’aresta. Hi ha trams que poden arribar als 55 i 60 graus, sovint glaçats. Atenció la baixada si no hi ha corda fixa. Arribareu cap a 6100m en un lloc un tram una mica més pla, i tot seguit trobareu un curt i empinat pendent gairebé segur glaçat que haureu d’escalar. Atenció, a la baixada caldrà rapelar-lo. Sortireu a una tartera a dalt de l’aresta, on tindreu lloc per muntar el camp II. Vigileu amb el terreny perquè és relliscós. Del camp II al III teniu 800m de desnivell durs, amb la possibilitat de realitzar un camp intermedi si feu bones plataformes de neu. Pujar una pala pendent, i d’aquí entre les roques seguir per una canal que us durà a una nova pala empinada i possiblement gelada, a dalt de la qual trobareu un nou ressalt de neu i glaç que haureu de superar. Sobre el ressalt l’aresta es fon en una pala ample que se us farà llarga i que haureu de pujar i a 7050 metres, sota les parets rocoses del K3, trobareu un lloc més pla per a muntar el camp III. Per a l’atac del cim haureu de seguir la pala primer cap amunt on trobareu alguns llocs possibles per instal·lar, si s’escaigués, alguna tenda, i després aneu girant a mà dreta i flanquegeu en pujada, fins a trobar una canaleta que us durà a una zona més plana sota el coll, i d’aquí, en 200m per uns forts pendents escalareu el coll situat a 7800m. Seguiu en direcció al cim per l’aresta, seguint les pales fins a l’avantcim, i d’aquí seguiu l’aresta fins al cim a 8047m (en cas d’estar molt l’aresta de neu, podeu trobar serioses dificultats per arribar al cim). Corda útil.

Molta atenció amb el descens. 

Fitxa tècnica expedició

Nom de l’expedició: K3Q. Expedició Gràcia Quiron 2005.

Components: Xavi Aymar (cap d’expedició), Francisco Carmona, Martí Gasull

Data de sortida de Catalunya: 9 de juny de 2005. 

Data d’arribada: 31 de juliol de 2005.

Màxima quota assolida: 7800m.

Patrocinadors: Clínica Quirón, Restaura, Lorpen, Santiveri, Ultroptic, Serval, Aksa, Faders, Barrabés, Revodur, Via Fora.

Institucions implicades: Ajuntament de Gràcia, Ajuntament de Cornellà, Unió Excursionista de Catalunya, Club Excursionista de Gràcia, amb el suport de la Federació d’entitat Excursionistes de Catalunya i del Club d’Atletisme Can Mercader.

Estil: No es van usar ni portejadors d’alçada ni oxigen. Atac en estil semialpí.

Pàgina web: http//cegracia.com/K3

Qüestions burocràtiques. Recomanem preparar amb més de mig any  d’antel·lació l’expedició. Nosaltres vam anar per l’agència catalana Muztag, que contracta l’agència italiana Focus, que ens ofereix els serveis a través de l’agència pakistanesa Adventure Tours Pakistan. Llevat de la part de material personal, a l’Agència us ho poden tramitar gairebé tot: gestions del permís i recerca de l’oficial d’enllaç, compra del material que és obligatori per proveir l’oficial d’enllaç, i un cop allí acompanyar-vos al ministeri a realitzar els tràmits i a signar els papers amb l’oficial d’enllaç (d’aquestes tràmits en diuen breefing). Per a tot plegat haureu d’escollir un de vosaltres com a cap d’expedició que serà el responsable legal de l’expedició. Caldrà fer un dipòsit de diners (el 2005 eren 6000dòlars) per a un possible rescat amb l’helicòpter. Si no heu tingut cap problema us tornaran els diners al final de l’expedició, si heu hagut de menester el servei, poseu-vos en contacte amb la vostra Federació de muntanya. Aconsellem també haver-se tret la tarja de federat E (tipologia E en cas de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya). A través de l’agència i des de Catalunya podreu llogar el generador, les tendes d’alçada i la càmera hiperbàrica, a la vegada que podreu comprar bombones de gas. També podreu obtenir un telèfon via satèl·lit i les targes de pagament necessari per a connectar-se a internet i per telefonar. A Skardú tindreu tot aquest material a la vostra disposició. Caldrà revisar-ho tot perquè us podeu trobar que no estigui en bones condicions. Si això succeeix, reclameu a Skardú mateix. Atenció amb la càmera hiperbàrica: és un material imprescindible, ,i en el nostre cas ens va arribar al camp base 15 dies tard i en un estat inutilitzable.

Text ressenya

L’expedició K3Q va ser preparada al llarg del 2005. El K3 (Broad peak) està situat al costat del Txogori (K2), al bell mig del massís del Karakorum, i podem afirmar sense cap dubte que tant els paisatges de l’aproximació com els de l’ascensió constitueixen un dels paratges més bells del planeta. 

Nosaltres vam volar via Londres fins a Islamabad, la capital del Pakistan. Després de dos dies de tràmits amb l’oficial d’enllaç pel permís, i després d’haver arranjat els darrers preparatius, vam sortir per la Karakorum highway seguint la vall de l’Indus fins a Xilàs el primer dia, i d’aquí fins a Skardú, la capital del Baltistan, en una segona jornada. Un dia a Skardú va ser suficient per  revisar el material que havíem llogat, incloses les tendes d’alçada i el generador, que seria clau en les connexions de l’ordinador i del telèfon. Vam trobar-nos també en Rustam i Saïd que coneixíem d’expedicions anteriors. D’Skardú a Askoli van ser 8 hores amb uns 4 X 4 que semblaven una peces de museu per una pista en molt mal estat. Allí vam trobar en Jandir, el nostre estimat cuiner, que seria per a nosaltres com un pare i que ens donaria suport en tot el que calgués: en Xavi ja el coneixia de l’expedició al Gashembrum II i l’havíem demanat expressament.. I com a ajudant d’en Jandir, en Carim. 

Després de pernoctar en un campament al costat mateix del llogarret, vam començar el famós treking del Baltoro, per nosaltres un dels millors trekings del món. Les vistes de muntanya són impressionants des del principi, però sobretot a partir de Paiú, on després d’un dia de repòs pensat pels portajadors emprens la ruta per la imponent gelera. Progressivament vas contemplant aquelles muntanyes de somni com el Trango, la Catedral, els Mashembrums, la torre de Muztag, el Gashembrum IV, el Txogolisa, i finalment el K3 i el Txogori (K2), la muntanya per excel·lència. No cal dir que són molts altres els cims, valls i cascades de séracs que et sorprenen en cada moment. Nosaltres els dos darrers dies vam trobar neu durant el trekking, perquè aquest any havia estat un any de molta neu a l’hivern. Els portajadors, amb xancletes, ens feien patir, i la duresa del seu treball ens rebel·lava. En cosa de mal temps l’estiu no es quedaria curt.

I vam arribar al campament base, situat en una morrena, al mig de la gelera del Godwin Austin, sota les vistes del Txogori (K2) i del K3. Hi vam instal·lar conjuntament amb els cuiners la tenda menjador, les tendes per dormir, i el generador de benzina amb el cablejat corresponent per als ordinadors, que ens permetrien comunicar-nos  a través de les connexions telefòniques via satèl·lit.

Travessar la gelera per anar a cercar l’aresta que ens havia de portar al camp I era complicat  pel laberint d’esquerdes i rius que s’hi trobaven. És per això que en dues ocasions en Francisco i en Martí es van “banyar” a l’aigua. Travessada la gelera començaven els pendents sovint glaçats fins a una plataforma, i d’aquí, per una pala més ample però igual de pendent arribàvem al camp I, situat en un indret estret i penjat. Es tractava d’un tram sostingut, que s’allargaria fins  a prop del camp III, on calia parar atenció constant perquè una caiguda no hagués tingut aturador: donada la duresa de l’itinerari, utilitzàvem doble piolet com a mesura de seguretat. En una primera ocasió vam deixar al primer campament el dipòsit de material, però en una segona volta, ja més aclimatats vam pernoctar-hi i a més vam seguir per fer un dipòsit no lluny del  II. En una tercera vegada ja vam muntar el II i hi vam dormir.

I va començar el mal temps: ens vam haver de quedar al camp base i van començar a passar dies. La vida al base era agradable: lectura, jocs de taula, fotos pels espònsors, preparatius per a la propera ascensió, i àdhuc gràcies a l’ordinador vam muntar un dels cinemes més alts del món: als vespres o a les nits ens entreteníem mirant pel·lícules.

Una petita finestra de bon temps ens va permetre tornar al II, però sense poder continuar a causa de noves nevades. La situació començava a ésser delicada: restaven molt pocs dies per marxar, i la muntanya estava carregada de neu i amb risc d’allaus. Finalment vam aprofitar la darrera finestra de bon temps amb un atac semialpí: vam pujar directament al camp II, i d’allí, amb motxilles de més de 20 quilos vam arribar al camp III per dormir-hi. 

El 21 de juliol era el dia escollit per la majoria de les 7 expedicions, era la nostra oportunitat. Vam sortir de nit, caminant per la neu fonda. L’entorn era impressionant i semblava que el Txogori estigués allí mateix.. Anaven passant les hores i la progressió era lenta. Se’ns va fer tard. Vam pujar al coll, a la carena del cim, a 7800m, però no vam poder continuar perquè les condicions d’enguany eren realment dolentes i perilloses. De fet, algunes persones d’altres expedicions que van seguir un tros van tenir problemes. Vam girar cua i ja al capvespre, retornàvem al camp III. L’endemà del III l’I, i d’aquí al base. Enguany cap de les expedicions al K3 ha pogut fer cim, ni les expedicions comercials, ni nosaltres, ni els professionals acostumats a fer 8000s des del base al dia. Podria ser que una cordada hagués aconseguit el cim per una via bastant diferent, però no n’estem segurs.

Pensant ja en nous projectes vam retornar a Askoli amb només 3 dies, i d’aquí a Skardú i a Islamabad a realitzar els darrers tràmits.

Malgrat no haver aconseguit la nostra muntanya, estem contents de l’expedició, vam aprendre, vam viure la muntanya, vam tenir experiències realment fascinants, i ens ho vam passar bé.

Sensacions personals

Era de nit i feia fred. Vam deixar el camp III i ens vam posar a caminar. Érem ja per sobre els 7000 metres. Costava d’avançar. Sabíem des de feia dies que el cim es trobava difícil.... jo volia seguir.  Cabilava,  pensava,... i  de fet encara no m’havia recuperat del dia anterior, i em venien nàusees: després continuava amb pas ferm fins que el cos em provocava noves basques. Comentava amb en Francisco les meves sensacions, i parlar m’anava bé. Van entreveure’s les primeres llums, i va aparèixer un espectacle blanc ombrívol de cims immensos. Caminar per allí era un privilegi, un somni. I de sobte,  van venir les forces, se’m van dissipar  les boires que tenia a dins,  i amb els amics, vàrem avançar.

Tot i que tard, el sol ja il·luminava la muntanya. Vam decidir continuar fins al coll. Seguíem pujant. Sentia en cada moment  els piolets, els crampons, les cames, la respiració, l’esforç de cada pas. El mono de plomes vermell abrigava força. Mirava l’aresta del cim que s’aixecava al meu costat, i les muntanyes que ara eren sota els meus peus, i que des del camp base se m’havien alçat. M’agraden les muntanyes.... Llavors vam arribar al coll. Internament em debatia: les coses no estaven per continuar, la pujada havia estat dura, era tard, les condicions de la muntanya no eren bones...però jo somiava amb el K3 ...en parlàvem. Vam fer les fotos de rigor. Em va venir una son dolça....que no adormia. M’asseia i m’aixecava.  En Xavi em va desvetllar i baixant, em donava forces mentre anhelàvem una nova expedició. 

Caminant pel Baltoro jo anava pensant en els defectes meus que havia descobert al llarg de l’expedició, en els  errors que  havia comès, però també el repte que suposava superar-los, i en les estones que havíem viscut, les coses que havia après, els amics amb qui havia conviscut....  I tot plegat, malgrat no haver aconseguit el cim, fonia la recança.

Xavier Aymar, Martí Gasull i Francesc Carmona