Passa al contingut principal

Via Mas-Guash-Fornielles (Paret de Santa Cecília)

El dissabte 20 de maig, junt al meu inseparable company de cordada, van iniciar la temporada d'escalada a Montserrat. Ja feia temps que no sortíem a escalar junts i després d'una trucada el divendres a la nit van decidir anar a fer la via STAE.

L'aproximació la van fer pel camí de la canal de S. Jerònim -direcció a la via ferrada Teresina- i després de passar la torre d'alta tensió varem girar pel mig del dens bosc -vegetació selvàtica- avançant i obrim la punxant vegetació que ens va trencar pantalons i esgarrapar braços i cames. Van arribar a la paret i van veure que no estàvem ben orientats a la via STAE, però després de dubtar van decidir obrir via per aquell mateix lloc.

La via totalment desequipada, s'enfilava per canals herboses que en recordaven imatges selvàtiques. Després de 8 llargs de corda varem arribar a la via ferrada per on van remuntar uns 50m per tornar a sortir i enfilar-nos als 4 últims llargs de corda que ens van deixar al cim de Sta. Cecília. Després de mirar les ressenyes van veure que havíem fer una barreja de vies. Van començar per una sense nom -no sabem si va passar abans algú- per anar a empalmar amb la segona part de la via Mas-Guasch-Fornielles.
Destacable la falta d'equipació de les reunions -van trobar 2 buriles en tota la via- i els tres magnífics diedres que ens van obligar a empotrar-nos amb molts pocs segurs...!!! Però això és Montserrat, terreny d'aventura...

Segons la ressenya la via que van fer és recomanable per "romàntics aventurers"... Pot ser és això el que som, romàntics que sempre ens agrada buscar quelcom d'aventura...!!!

Via ideal per posar-se en forma psicològicament i sentir el terreny d'aventura. La dificultat encara que no és molt alta V+, és ha tenir en compte per que s'ha d'assegurar absolutament tot...



Desnivell de 300 m.
La baixada és fa per la via ferrada Teresina.
Existeix l'opció de continuar fins al cim de S. Jerònim per l'Aresta de Sta. Cecília -escalada més llarga de tot el massis amb 700 m- però això el deixem per un altra ocasió...

Comentaris

Ricard ha dit…
Molt bona cronica Ciscu! tinc unes ganes de tornar a escalar alguna paret!

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor